El turisme fosc es podria entendre perfectament com el tipus d’activitat turística que avui està en el punt de mira: aquell que genera la saturació dels espais públics, l’augment del cost de la vida, o la degradació patrimoni natural de cada vegada més territoris d’arreu del món. La realitat, però, és que es tracta d’un sinònim del concepte de tanatotursime, aquell que vol conèixer una mica més de prop la mort. I no, no té res a veure amb el tipus de turisme que basa el seu principal divertiment en el balconing, sinó amb aquell que té com a escenari principal indrets relacionats amb tragèdies: Txernòbil, Auschwitz o Alcatraz són algunes de les destinacions més conegudes d’aquest vessant del turisme, malgrat que Catalunya també ha tret el cap en aquest fosc mapa mundial amb un famós hospital que va tancar les portes fa 27 anys i un poble lleidatà de 13 cases que ha presenciat fins a tres assassinats.
Konstantina Zerva (UdG): “El tanatoturisme ha obert una porta a parlar de la mort”
“La mort és un tema del qual es prefereix parlar poc en la societat”, comenta a VIA Empresa Konstantina Zerva, professora de màrqueting de la Facultat de Turisme de la UdG i coordinadora del Special Interest Group de Dark Tourism de l'associació ATLAS, qui detalla que “el concepte del dark tourism va néixer durant els anys 90, malgrat que, en el fons, fa segles que existeix, quan per exemple la mort era un espectacle, com en el cas dels romans que batallaven en l’arena”. L’experta diu que, en els últims anys, aquesta pràctica turística s’ha vist incrementada arran de determinats pòdcasts, pel·lícules i sèries que han tractat una mica més de prop la mort, com el cas de la minisèrie Txernòbil o de l’èxit català de Carles Porta, Crims. “El tanatoturisme ha obert una porta a parlar d’aquest tema”, afegeix Zerva.
L’Hospital del Tòrax: més de mig segle de fantasmes
L’Hospital del Tòrax, ubicat a la cocapital vallesana de Terrassa, va ser acabat de construir l’any 1952 per acollir pacients amb malalties respiratòries, com ara la tuberculosi, la fibrosi o el càncer de pulmó. Va esdevenir un centre rellevant per al territori, en atendre a més de la meitat dels afectats per aquestes malalties a Catalunya, malgrat que, amb el temps, es va convertir en l’hospital amb un índex de suïcidis més elevat. Es diu que molt dels pacients, destinats a una lenta i dolorosa mort, decidien posar fi al seu patiment saltant d’un novè pis.
Aquest patiment és el que fan servir alguns veïns de la zona per explicar determinats successos paranormals que han tingut lloc en el perímetre que envolta l’hospital, malgrat haver donat l’alta a l’últim internat a finals del 1986 i tancat definitivament l’any 1997. Tant l’acadèmia del programa de televisió Operación Triunfo, ubicada al mateix espai, com professionals del Parc Audiovisual de Catalunya, construït en els encontorns de l’hospital, també han reportat haver sentit crits i vist ens que encara no tenen explicació. En l’actualitat, plataformes com Atrápalo ofereixen visites guiades a l’edifici de dues hores per un preu de 18 euros, només aptes per a majors d'edat.
L’Hospital del Tòrax va donar l’alta a l’últim internat a finals del 1986 i va tancar definitivament el 1997
"Encara que viatjar a llocs associats amb la mort no és un fenomen nou, l'auge del turisme com un sector econòmic fonamental a escala mundial ha disparat l'interès per aquest tipus de llocs”, apuntava a VIA Empresa el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Daniel Liviano, en aquest article. Si bé les motivacions darrere d’aquesta pràctica són, segons Liviano, “molt complexes i variades”, el professor destaca que “hi ha qui sent el viatge com una motivació moral o espiritual, i adopta una actitud de pelegrinatge secular”.
Tor, el nou atractiu “fosc” del Pirineu català
La localitat lleidatana de Tor, ubicada al Pirineu català, ha estat descoberta per milers de seguidors de la sèrie de Carles Porta, que té com a títol el nom del mateix poble. Aquesta es basa en el llibre Tor. Tretze cases i tres morts, del mateix autor, que explica la disputa per la possessió d’una muntanya de la qual 13 famílies n’eren copropietaris.
La tensió entre aquestes famílies va acabar encadenant tres assassinats, un misteri que encara avui dia està sense resoldre i un gran col·lectiu de seguidors de la sèrie i tanatoturistes que volen conèixer de primera mà el poble de Tor i la seva història. Un poble en què el tanatoturisme ha donat lloc a alguna de les conseqüències mencionades a l’inici de l’article, motiu pel qual els mateixos habitants volen frenar l’allau de visitants que hi assisteixen per organitzar “tours morbosos”.
Missatge de la família Sansa: si visiteu Tor, RESPECTE, SI US PLAU. pic.twitter.com/L8pznUWUXH
— Carles Porta (@Carles_Porta) May 10, 2024
“Com que no està organitzat i no es pensa en el resident, el que succeeix és que es crea aquesta negativa reacció", comenta Zerva, qui afegeix que "el turista no espera a visitar aquests llocs, i com té la llibertat d’acudir a aquestes zones no regulades es crea aquest tipus d’activitat no organitzada que pot acabar afectant els habitants d’una zona determinada”. Tanmateix, l’existència d’indrets regulats ha crescut arran del nombre de turistes interessat en el tanatoturisme, donant lloc a tours com el de Helter Skelter als Estats Units, que té com a fil conductor els assassinats comesos per la Família Manson.
La responsabilitat del tanatoturista
En aquesta mateixa línia, la visita a escenaris tràgics o camps de concentració, com és el cas d’Auschwitz-Birkenau o el memorial a les víctimes de l'Holocaust a Berlín, també han estat en el punt de mira arran del frívol comportament per part d’alguns dels turistes que comparteixen l’experiència a xarxes socials d’una manera poc respectuosa. “La visita a aquests indrets ha generat certa polèmica perquè són indrets molt delicats que cal respectar i, com podem veure a les xarxes, no tots els turistes tracten aquests indrets amb el mateix respecte. Cal explicar-los millor on són i no permetre certs comportaments, tant en el tanatoturisme com en qualsevol escenari que tingui la seva història”, afegeix la professora de la Universitat de Girona.
Zerva: "Cal explicar millor els turistes on són i no permetre certs comportaments, tant en el tanatoturisme com en qualsevol escenari que tingui la seva història”
A banda d’aquests populars indrets a Europa, així com els dos mencionats casos catalans més populars en l’actualitat, n’existeixen d’altres no tan reconeguts, però que els amants del turisme fosc no poden deixar escapar. Entre aquests, el Casino i Gran Hotel de la Rabassada ubicat a Sant Cugat del Vallès -i curiosament inaugurat el mateix any que es va fundar el Futbol Club Barcelona-, la Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló, també coneguda com el Castell del Diable, o la Casa Argelich, que avui dia és un dels símbols del cinema de terror a l’Estat.