L'Odissea no només és el poema èpic més conegut de la història, sinó també un vestigi que demostra que el turisme no és un invent del romanticisme noucentista sublimat per la societat del benestar i per l'onada d'influencers. En els seus versos, Homer explica com Ulisses, entre batalles i conquestes, trobava temps per endur-se objectes com a record de cadascuna de les etapes del seu fantàstic viatge. En cas de tenir un mòbil a mà, sens dubte hauria immortalitzat la seva heroica victòria a Troia amb un selfie. El desig de descobrir món és inherent a la humanitat, però la concepció del turisme tal com el coneixem avui el devem a un nom, Thomas Cook, i, en conseqüència, a l'alcohol.
Un tren abstemi
Cook va néixer a Derbyshire el 1808, i la seva biografia dibuixa un empresari amb una gran capacitat per respondre a les necessitats de la seva època. Si bé va fer fortuna facilitant les ànsies de viatjar de la puixant societat burgesa, abans va provar sort lluitant contra una de les grans pandèmies del segle XIX a Anglaterra: l'alcoholisme.
L'empresari va ser el fundador d'una de les primeres associacions antialcohòliques registrades al món, però, pel que sabem, la societat del moment no estava gaire interessada a allunyar-se de les seves ampolles. Les seves reunions convocaven poquíssima gent, fins que va trobar la inspiració en un viatge en tren. En poques setmanes se celebraria un congrés contra l'alcoholisme a Loughboroung, i les inscripcions no anaven al ritme desitjat. Va pensar que seria magnífic omplir un tren com aquell en el que viatjava amb persones que anessin a la fira.
El primer negoci de Thomas Cook consistí en omplir un tren per dur persones a un congrés contra l'alcoholisme
Dit i fet, Cook va negociar amb l'empresa de ferrocarrils per tal d'aconseguir un preu reduït per a les persones que anessin al congrés. La companyia no ho veia gaire clar, però va acabar acceptant. Per completar l'oferta, Cook va organitzar un paquet amb viatge d'anada i tornada, dinar, ball i un partit de cricket. Fins a 570 persones es van apuntar a la jornada lliure d'alcohol de l'empresari i el 5 de juliol de 1841 va començar el que es considera el primer viatge organitzat de la història.
D'aquella primera experiència, Cook no en treu gaire profit econòmic, però de seguida veu el potencial de negoci. Quatre anys més tard, el 1945, funda Thomas Cook & Son, considerada la primera agència de viatges de la història. El seu mètode de treball era exactament el mateix que havia seguit en el primer viatge que va organitzar. És a dir, negociar amb hotels i transports de tota Europa per aconseguir condicions avantatjoses a canvi de portar-hi grans volums de persones.
El negoci de transportar gent a llocs bonics
Un dels primers destins en els quals operarà serà Suïssa, que ràpidament es posa de moda com a lloc de vacances d'una burgesia que buscava paisatges naturals i llocs luxosos on descansar. El 1851 torna al turisme de congressos, aquest cop organitzant el viatge de 165.000 persones a l'Exposició Universal de Londres i el 1856 inventa els tours organitzats, oferint una ruta per Escòcia per a 350 viatgers.
Thomas Cook opera actualment en més d'un centenar de mercats i factura 10.800 milions d'euros
El 1892, Cook mor deixant als seus fills una empresa de prestigi, que operava a tota Europa i que començava a tenir clons tant al continent com als Estats Units. Malgrat el sorgiment de la competència, el nom de Thomas Cook seguirà sent sinònim de prestigi i, a principis del segle XX, els seus fills aconsegueixen obrir mercats emergents, com Egipte, i aconsegueixen el control d'esdeveniments importants, com el desplaçament anual de peregrins a La Meca. Avui, l'empresa té oficines a més de cent països de tot el món i factura per sobre de 10.800 milions d'euros.
En el seu viatge de deu anys de tornada a casa, Ulises va ofendre tots els Déus de les illes i estrets pels quals va passar, acumulant cadàvers a la seva expedició fins al punt d'arribar a Ítaca sense un sol acompanyant. En cas d'haver tingut les guies de viatge de Thomas Cook, el seu trajecte hauria estat molt més plaent. Malgrat tot, sempre va poder recórrer al vi per oblidar.