Abans de la dictadura mediàtica de les generacions X i Y, més coneguda com a millennial, ja havíem tingut exemples de joves agrupats sota un apel·latiu que irritaven els més grans amb la seva irreverència i ganes de canviar l’estat de les coses. A Espanya s’identifiquen els baby boomers com els nascuts entre els ’60 i el 1975, amb el fi de la dictadura. Als Estats Units, però, aquest sobrenom correspon als fills de la Segona Guerra Mundial. Entre els anys 1946 i 1964, la taxa de naixements a la primera potència mundial es va enfilar entre els 24 i els 26 per cada mil habitants. Un creixement majúscul en comparació als poc més de 20 dels anys precedents. Charles Lazarus va contribuir al baby boom amb un parell de fills, però també va veure una oportunitat de negoci en l’alta natalitat i s’hi va llançar amb la creació de Toys’R’Us.
Els nens de la post-guerra
Eren les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial i, ja amb els aliats a punt per prendre Berlín, les converses dels soldats americans giraven més entorn de què farien en tornar a casa que no pas a com assaltarien el següent poble que es trobessin pel camí. Quan no exercia com a criptògraf, Lazarus participava d’aquestes tertúlies costumistes i ben aviat es va fixar en el fet que els patrons es repetien. Els seus companys somiaven de tornar a casa, casar-se amb les parelles que havien deixat a l’altra banda de l’Atlàntic i tenir fills tan aviat com fos possible.
Ell mateix compartia aquest humil desig i no va trigar a endevinar que, en cas de concretar-se aquella allau de naixements, els Estats Units s’omplirien de canalla a la qual caldria proveir de productes i serveis.
Quan va tornar a casa, Lazarus va entrar a treballar a la tenda de bicicletes que la seva família regentava a Washington DC. El 1948, el jove convenç al seu pare perquè li deixés un raconet en el seu local on vendre productes per a la infància, com carrets o bressols, sota la marca Childern’s Bargain Town. “El meu instint em deia que aquell era el moment per fer-ho”, explicava l’empresari en una entrevista per a la revista Entrepreneur. Sense ser-ne conscient, Lazarus estava recollint els fruits empresarials del baby boom.
Més encara quan decideix ampliar el catàleg de productes a la venda. Al cap de pocs mesos d’obrir el negoci, Lazarus veu com, un cop equipat el primer fill, els pares utilitzen els mateixos carrets i bressols per al segon, de manera que el cicle de compra d’aquests productes era curt. És per això que comença a vendre joguines de baix cost. Una decisió encertada, ja que permetien als consumidors tornar un cop i un altre a la seva botiga.
El negoci de les joguines demostra ser molt més profitós que el dels carrets i, el 1957, decideix fer el gir definitiu al seu negoci per crear una botiga especialitzada únicament en el joc per a nens i nenes.
En una nova demostració de la seva visió empresarial, Lazarus decideix fer encara una volta més al seu negoci i projecta el primer gran magatzem dedicat únicament a les joguines. Un somni que es converteix en realitat el mateix 1957 amb l'obertura del primer Toys’R’Us. La gran botiga de joguines dels baby boomers americans i que ara els millennials addictes a Amazon han enterrat.