No sabria dir quants socis del Barça saben que el Club té una comissió d’Ètica i Transparència, qui la forma i, sobretot, de què serveix.
La presideix la vicepresidenta Elena Fort i Cisneros, i la integren en Jordi Domingo i García-Milà, en Bernat Dedéu i Pastor, en Ramon Usall i Santa i l’Antòn Espadaler i Poch.
La documentació oficial del Club informa que a la comissió d’Ètica i Transparència li correspon “interpretar les consultes i emetre informes relacionats amb els principis ètics, els valors, la identitat i la transparència del Club, sobre qüestions plantejades per la Junta Directiva, l’Àrea de Compliance o qualsevol soci”. Aquesta definició no inclou les informacions rellevants que publiquen els mitjans de comunicació en l’àmbit que afecta la Comissió i, potser per aquest motiu, no s’ha pronunciat sobre els tres casos que avui analitzarem. N’hi ha més, però per no allargar-nos en un article que, ja els aviso, és llarg i dens, però espero que molt interessant, ens centrarem en tres exemples que poden fer reflexionar als socis sobre la gran pregunta: els socis del Barça són avui propietaris del Club?
Anem pel primer cas. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, s'ha negat repetidament i, sense donar cap explicació convincent, a desvelar la identitat dels compradors de les llotges VIP del nou Spotify Camp Nou, que s'han compromès a pagar 100 milions d’euros. Però, com que el Club ha hagut de dipositar davant La Liga la informació que es nega a donar als socis blaugrana, hem pogut saber els més que possibles motius del seu silenci.
A principis d’aquesta setmana, Marcos Lamelas, d’El Confidencial, ens informava que la Liga ha qüestionat en les seves al·legacions davant el Consell Superior d'Esports (CSD), per la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, una de les dues operacions de venda de 475 seients VIP a 30 anys dutes a terme pel FC Barcelona. La Liga considera que en la segona transacció, per la qual el club que presideix Joan Laporta va presentar un ingrés de 28 milions d'euros que han permès a Dani Olmo i a Pau Víctor continuar jugant gràcies a mesures cautelars, hi ha excessius vincles amb l'entorn del club, en un modus operandi que recorda el que ja va fer l'entitat blaugrana amb la fallida col·locació de la seva filial multimèdia, Barça Vision (de la que ja en parlarem un dia detingudament), i que, per tant, s'estaria adulterant la competició en detriment dels clubs que sí que estan complint de manera estricta la norma del límit salarial.
A la informació presentada a La Liga i negada als socis blaugrana, s’hi mostra una bestreta de 30 milions d’euros que fa la societat Forta Advisors, de Qatar, propietat d'una branca dels Al-Thani, la família reial de l'emirat. Aquesta part es dona per bona. Però, no es dona la conformitat, en canvi, als altres 28 milions, els pagadors dels quals es consideren estretament vinculats a l'entorn del club blaugrana.
Els 28 milions procedeixen d'una firma ubicada a Ras Al-Khaimah, un dels set emirats d'Emirats Àrabs Units. L'empresa es diu New Era Visionary Group FZ-LLC, una societat de responsabilitat limitada dedicada, en teoria, a la consultoria en telecomunicacions. La seu a Emirats està ubicada en un coworking. El seu administrador és el ciutadà moldau Ruslan Bîrlădeanu, que al seu país organitzava empreses mixtes de Moldàvia amb els Estats Units.
Segons consta en el registre del Regne Unit, Ruslan Bîrlădeanu va ser administrador entre 2020 i 2022 de la societat Stars Save Lives LTD, amb seu a Bristol i en la qual participava l’exfutbolista Daniel Alves da Silva, Dani Alves.
El juny del 2024 es crea la filial espanyola New Era Visionary Group Iberia S.L., amb un capital de 3.000 euros. Ruslan Bîrlădeanu també apareix com a administrador, igual que l'espanyol Francisco Maza Sánchez. La seu és en una residència particular a la Rambla Onze de Setembre de Barcelona, on Francisco Maza també manté la seu de la seva patrimonial: Imagina World Corporate SL.
Cinc mesos després de la seva creació a Espanya, New Era Visionary Group s'adjudica a dit la infraestructura de xarxa 5G SA, que desplegarà Orange per al nou Camp Nou "en el marc d'un acord assolit pel club amb New Era Visionary Group (NEVG), líder mundial en integració de connectivitat i infraestructures". Orange aporta la tecnologia i el desplegament. El Confidencial va preguntar al FC Barcelona què aporta New Era Visionary Group. La resposta va ser el silenci.
Patró repetit
Es repeteix el patró de Barça Visión, quan l'empresa de restauració Aramark, va posar 15 milions per apuntalar la fallida divisió digital. Si després l'operació es desfà, ja ha servit per complir amb el límit salarial durant la temporada. Un projecte com que el nou estadi tingui infraestructura de xarxa 5G SA pot costar entre 15 i 20 milions d'euros que es gastaria Orange. Però en essència és molt menys que els 28 milions que ja ha pagat New Era Visionary Group per les seves llotges VIP.
Un projecte com que el nou estadi tingui infraestructura de xarxa 5G SA pot costar entre 15 i 20 milions d'euros que es gastaria Orange
A la seva pàgina web, New Era Visionary Group es presenta com "l'operador oficial de telecomunicacions del FC Barcelona" i es defineix com "un soci de confiança per als empresaris i inversors en la indústria de l'esport i l'entreteniment, que abasta estadis, sales de concerts, museus, galeries i una àmplia gamma de complexos d'entreteniment". Però l'únic soci i la seva única activitat declarada és el FC Barcelona. Un líder mundial amb un únic client. I sense xifres, és clar. En el sector de telecomunicacions és un perfecte desconegut.
Bîrlădeanu, estrella al pròxim Mobile World Congress
Ruslan Bîrlădeanu farà una ponència al pròxim Mobile World Congress de Barcelona en què explicarà que "sota el seu lideratge, NEVG ha forjat aliances clau, com ara amb el FC Barcelona i Orange, on NEVG es va convertir en l''Operador Oficial de Telecomunicacions' del club. El seu enfocament se centra a millorar la rendibilitat de les propietats a través d'una anàlisi exhaustiva i la implementació de solucions tecnològiques d'avantguarda, optimitzant tant la infraestructura física com la connectivitat digital".
Tot molt normal, es veu...
Els interessos de l’aval
Anem pel segon cas. ISL Futbol Limited Liability Company, és una empresa nord americana dedicada al màrqueting esportiu, amb seu fiscal a Charlotte (Carolina de Nord) i oficina central a Miami (Florida). Al capdavant d'aquesta companyia hi ha dos joves empresaris catalans, l’Àlex Isern (cofundador i CEO) i en Marc Segarra (Managing Partner), que van començar des de zero als Estats Units amb el negoci de les escoles del FC Barcelona. Actualment, també organitzen campus, gires i partits amistosos, han obert una oficina de representació de jugadors i són especialistes en patrocinis. A més, tenen una oficina al Passeig de Gràcia de Barcelona.
El 22 de novembre de 2021, ISL Futbol Limited Liability Company va ingressar 350.000 euros (401.135 dòlars) en un compte del Banc Sabadell que va a nom del president del Club Joan Laporta, i de tots els membres de la seva junta directiva: Rafael Yuste, Antonio Escudero, Elena Fort, Josep Cubells, Ferran Olivé, Josep Maria Albert, Xavier Barbany, Miquel Camps, Alfons Castro, Josep Ignasi Macià, Aureli Mas, Xavier Puig, Àngel Riudalbas, Joan Solé i Joan Soler, i els dimitits, Juli Guiu, Eduard Romeu i Jordi Llauradó. També va a nom de Francesc Pujol, un empresari de Lleida que va ajudar a pagar la campanya electoral del 2021 i que va avalar la candidatura de Laporta a la presidència del FC Barcelona i en l'últim sospir no va poder entrar com a directiu en comprovar-se que no complia el requisit estatutari de tenir un mínim de cinc anys d'antiguitat com a soci. Finalment, es va integrar a la Junta Directiva a finals de 2024, poc abans que plegués Juli Guiu, un cop complerts els 5 anys d’antiguitat exigits.
Aquest compte corrent solidari es va obrir el 15 de març de 2021, només dos dies abans que Joan Laporta prengués possessió oficial del seu càrrec com a president del FC Barcelona. Un dia després, aquest compte va rebre dos ingressos: un de 750.000 euros procedents de JBM Investments 2014 SL, propietat de l'empresari israelià Morris MosheBenisty, i un altre de 700.000 euros de Capital Planet SL, l'administrador únic del qual és Xavier Laporta, germà del president del FC Barcelona. Gràcies a aquesta forta injecció d'efectiu va ser possible que els directius blaugranes poguessin fer front al primer pagament de les comissions i despeses de l'aval, que van pujar a prop de 900.000 euros i que van ser abonats dies més tard.
L'únic objectiu d'aquest compte corrent era pagar al Banc Sabadell els interessos derivats del cost de l'aval subscrit per Laporta i els membres de la seva junta directiva, que es va formalitzar a la matinada del 17 de març de 2021, a la notaria d’Ariel Sultán Benguigui, al número 550 de la Diagonal de Barcelona. Aquest aval va pujar a un total de 124.651.950 euros i va ser el que es va presentar posteriorment davant la Lliga de Futbol Professional (LFP), complint-se així el que llavors obligava la Llei de l'Esport, una garantia bancària del 15% del pressupost de despeses de la temporada en curs, en aquest cas, la 2020-2021.
En el moment de fer la transferència de 350.000 euros, el 22 de novembre de 2021, ISL Futbol Limited Liability Company, treballava pel FC Barcelona. ISL i ISL Agency, estan treballant amb el Barça des del 2015, llavors sota la presidència de Josep Maria Bartomeu. Aquell any, ISL va obrir les primeres escoles i campus del FC Barcelona als Estats Units. Des d'aleshores, i també amb l'arribada a la presidència de Joan Laporta, el seu negoci no ha deixat de créixer.
Només sis mesos després de l’ingrés de 350.000 euros, el maig del 2022, el FC Barcelona va anunciar de forma oficial que ISL Futbol Limited Liability Company seria l'empresa encarregada d'organitzar dos partits amistosos del primer equip blaugrana als Estats Units aquell estiu.
Tant el Club, en un comunicat, com ISL van explicar que els 350.000 euros van ser “un préstec” i van recalcar que l'organització d'aquests dos partits amistosos no va ser cap contraprestació.
Tres anys més tard d’haver fet l’ingrés, tot i tractar-se d’un “préstec”, cap dels directius de l'entitat blaugrana, no havien retornat els 350.000 euros a l'empresa ISL, cosa que sí que havien fet, per exemple, amb el germà de Joan Laporta.
Tota aquesta informació la va destapar de manera contrastada, documentada i rigorosa el periodista Toni Frieros, a El Periódico de Catalunya. La Junta presidida per Joan Laporta va concloure que el cas potser no era estèticament correcte, però que no hi veia cap mena d’irregularitat.
Un milió que dona voltes...
Anem pel tercer i últim cas. Segons una extraordinària investigació que va fer el programa de Ràdio Barcelona Què t'hi Jugues, juntament amb Paper Trail Media (Alemanya) i el mitjà especialista en investigacions internacionals Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), el Barça va transferir un milió d'euros de la comissió pel fitxatge de Robert Lewandowski a un presumpte estafador que es va fer passar per Pini Zahavi, l'agent del futbolista.
El redactor del Què t’hi jugues, Adrià Soldevila, va explicar que els fets van passar l'estiu del 2022, quan el club blaugrana va fitxar el davanter polonès per 45 milions d'euros fixos i 5 en variables. A finals de juliol, diversos directius i alts càrrecs executius del club van ser contactats per correu electrònic des d'una adreça que portava el nom de Pini Zahavi. En el mail se'ls demanava que una part de la comissió corresponent al fitxatge de Lewandowski s'ingressés al Banc de Xipre (Bank of Cyprus) i en un compte aliè al representant. En el correu s'exigia un milió d'euros i s'adjuntava un número de compte amb el nom d'una persona, Michael Gerardus Hermanus Demon, descrit com a advocat.
Michael Gerardus Hermanus Demon
En el correu electrònic, enviat el 29 de juliol de 2022, el suposat Zahavi donava totes les dades per la transferència: la xifra d'1 milió d'euros, el número IBAN del compte corrent (acabat en 1850), el codi SWIFT (necessari per a transferències internacionals) i el nom complet del suposat Lawyer (advocat, en anglès): Michael Gerardus Hermanus Demon.
Segons la investigació, aquest compte bancari s'havia obert aquell mateix mes de juliol del 2022 i l'havia obert la persona destinatària dels diners. El compte va rebre un ingrés d'un milió d'euros procedent del FC Barcelona.
Fonts xipriotes van assegurar que el departament de Compliance del banc va bloquejar la transferència perquè la va considerar "d'alt risc" ja que, en aquest compte no s'havia produït abans cap moviment i tampoc s'havia pogut acreditar un document vàlid que justifiqués el pagament.
Una persona que deia ser Pini Zahavi va contactar repetides vegades amb el banc, pressionant perquè es desbloquegessin els diners, però no se’n va sortir. Segons diverses fonts, el suposat Zahavi va estar enviant correus on amenaçava de denunciar el Barça davant la UEFA i bloquejar la seva inscripció si no se li pagava el milió d'euros. També, segons un correu electrònic al qual van tenir accés els periodistes que van fer aquesta investigació, la persona que afirmava ser Zahavi va escriure als directius del Banc de Xipre per pressionar i perquè la transferència s'aprovés. En el correu, es deia que "Demon és un intermediari nostre en algunes operacions de futbol i que la tarifa pel traspàs de Lewandowski al Barça li pertany". El banc no va acceptar les pressions i el compte va ser tancat l'octubre del 2022.
El suposat Zahavi va estar enviant correus on amenaçava de denunciar el Barça davant la UEFA i bloquejar la seva inscripció si no se li pagava el milió d'euros
Quan els periodistes que van fer la investigació del cas es van posar en contacte amb el Barça, el Club va explicar oficialment que va ser víctima d'un intent d'estafa, però que els diners finalment no van arribar al presumpte delinqüent i que es van recuperar, sense donar més detalls del fet. L'entitat barcelonista va reconeixer que, el juliol del 2022, va rebre uns correus electrònics on se li demanava l'ingrés d'un milió d'euros com a part de la comissió pel fitxatge de Lewandowski i que, posteriorment, el 2023 en van rebre dos més demanant 250.000 euros a cada mail.
El Barça va explicar que van posar el cas en coneixement dels Mossos d'Esquadra i que, a partir de llavors, es van reforçar els protocols. Però quan els periodistes que van investigar el cas es van posar en contacte amb els Mossos d'Esquadra, la policia catalana va informar que no va obrir cap investigació perquè no va rebre cap denúncia formal relacionada amb aquest cas.
El Barça va reconeixer que, el juliol del 2022, va rebre uns correus electrònics on se li demanava l'ingrés d'un milió d'euros com a part de la comissió pel fitxatge de Lewandowski
Tot i que, oficialment, el Barça no va reconèixer que l'ordre de transferència es fes, diverses fonts del Club van admetre que sí que es va fer, però ho atribueixen a un error sense mala fe, i que van ser víctimes d'un engany. Aquestes fonts neguen també que es vulnerés cap protocol intern d'aprovació de transferències, ja que només s'activa el botó de pagar quan existeix la signatura de diversos alts càrrecs del club.
Pini Zahavi, l'agent de Lewandowski va assegurar que no coneix de res Michael Hermanus Gerardus Demon. Va explicar als periodistes que, un mes després que Lewandowski fitxés pel Barça, el van contactar del Club per preguntar-li si havia demanat que li paguessin un milió d'euros a Xipre, corresponent a una part de la seva comissió. Segons el contracte, Lewandowski ha de percebre 104 milions d'euros en quatre temporades, dels quals un 10% va destinat als seus agents (10,4 milions).
Zahavi va assegurar que va alertar que la persona que enviava el mail no era ell. El representant va explicar que, unes setmanes més tard, des del Club li van dir que s'havia comprovat que aquell no era el seu correu electrònic, ni tampoc el seu número de compte. Zahavi va decidir no posar cap denúncia a la policia perquè va entendre que ho faria el Barça.
Temo que la majoria de socis no saben ni que existeix aquesta Comissió i que aquesta Comissió no sap, que de moment, i almenys en teoria, el Barça és dels seus socis i sòcies
La Ser i OCCRP van trobar i contactar amb Michael Hermanus Gerardus Demon. No consta col·legiat com a advocat a cap país d'Europa. Viu a Arnhem, una ciutat dels Països Baixos, i té 51 anys. A les seves xarxes socials apareix amb una foto al Camp Nou. Posats en contacte amb ell, va assegurar que li van robar la documentació i que possiblement obrissin un compte al Banc de Xipre suplantant-li la identitat. No va voler donar més explicacions.
Amb documentació robada, no
El Banc de Xipre considera "impossible" obrir un compte amb documentació robada en relació amb aquesta última informació, el Banc de Xipre va defensar els seus protocols i va dir que és impossible obrir un compte corrent amb documentació falsa o robada. Un portaveu del banc va assegurar que el Banc de Xipre sempre valida l'autenticitat dels passaports i documents d'identitat i s’assegura que el sol·licitant sigui efectivament la mateixa persona que apareix en els documents d'identitat. A més, va assegurar que el banc només activa un compte quan s’ha reunit amb la persona, sigui físicament o mitjançant videotrucada.
Els noms d’una tirada
Tres casos que potser haurien merescut que ens sabéssim de memòria els noms de la comissió d’Ètica i Transparència del Club per la seva frenètica activitat a l’hora d’explicar matí, tarda i nit, si aquests fets que van publicar El Confidencial, el primer, El Periódico de Catalunya el segon i Ràdio Barcelona el tercer, eren certs o no i fer-ho saber als socis i sòcies del Barça. Però temo que la majoria de socis no saben ni que existeix aquesta Comissió i que aquesta Comissió no sap, que de moment, i almenys en teoria, el Barça és dels seus socis i sòcies. O això diuen...
Si ho volen, ens retrobem d’aquí a quinze dies, el 8 de març.