30
de Setembre
de
2016
Molts treballadors autònoms i freelance, que ja havien sortit de casa seva per anar a treballar amb altres professionals a espais de coworking, estan ara deixant les ciutats. L'últim crit és instal·lar-se en zones rurals, on els preus són més baixos i el ritme de vida molt més reposat, un fenomen que està donant peu a l'eclosió de diferents tendències, com el coliving, els coworkations i els coworkings rurals. Aquesta darrera tendència és la que s'explora aquest divendres a Móra d'Ebre, on se celebra la segona edició del Coworking Day.
Begoña Garcia, gerent del Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques, és la coordinadora del projecte Cowocat-Rural, nascut ara fa dos anys amb voluntat de difondre les bones pràctiques del Zona Líquida-Coworking de Riba-roja d'Ebre. "Volíem traslladar l'experiència a altres zones rurals", diu Garcia. A l'inici del projecte, a tota Catalunya només hi havia dos espais coworking en àmbit rural. Avui dia, ja són nou, més quatre en procés de creació i consolidació. I el perfil dels seus inquilins no és molt diferent del d'altres espais de feina, ja que entre la seixantena de professionals hi treballen hi ha des d'advocats a dissenyadors, economistes, arquitectes i altres professionals vinculats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
Gent que escull el ritme propi
En els coworkings és fàcil trobar-hi professionals que, després de molts anys vinculats a feines fixes en empreses tradicionals, van decidir deixar-ho i convertir-se en freelance per poder treballar al seu ritme. De la mateixa manera, ara molts d'aquests professionals independents "s'estan deslocalitzant de Barcelona", explica Jordi Silvente, president de l'Associació de Coworkings de Catalunya (Cowocat) i entitat organitzadora de l'esdeveniment. Aquest moviment és una de les claus que també explica el projecte Cowocat-Rural.
Les administracions també valoren l'èxit de la iniciativa, tanmateix el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ha vist en aquesta tendència l'oportunitat de promoure l'emprenedoria a les zones rurals fomentant els valors del coworking com a "eina dinamitzadora de l'economia del territori", en paraules de Silvente.
Evitar el despoblament i atraure talent a zones rurals
El Cowocat-Rural compta amb un pressupost de més de 70.000 euros finançats pel departament d'Agricultura (53%) i pels Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (47%). Amb el projecte es busca, per una banda, "potenciar el coworking com a nova manera de treballar" i per altra, "evitar el despoblament de les zones rurals, retenir el talent i atraure'n de nou", diu Garcia. Es dóna el cas que molta gent de zones rurals, quan marxa a les ciutats per estudiar o treballar difícilment fa el trajecte de tornada, i amb aquest projecte es vol precisament atraure aquest talent a zones "on l'organització és diferent, tot és molt més proper i transparent i tothom es coneix", afegeix.
Ho confirma Laia Benaiges, fundadora i dinamitzadora de l'Espai La Magrana de Valls. "Nosaltres no estem estrictament en una zona rural però si en una població més petita", puntualitza, "però és cert que ara el coworking es comença a conèixer més i ja no es veu tant com una cosa de grans ciutats com Barcelona". De mica en mica, creu Benaiges, aquesta manera de treballar i, fins i tot, de viure, "s'anirà acceptant com una cosa lògica i útil". Aquesta coworker coneix per experiència pròpia els beneficis de treballar en un espai compartit amb altres professionals: "Es creen sinergies, es fan contactes i surten projectes", explica.
Benaiges participa en el Coworking Day en una taula rodona per explicar les tendències i reptes del coworking. Si fa uns anys els coworkings van néixer com a espais físics on treballadors autònoms i freelance podien compartir espai i reduir despeses, actualment el concepte s'està transformant i ja s'identifica amb una forma d'entendre i combinar "vida personal i treball", explica Silvente. Això ha donat peu a derivades com el coliving o el coworkation, experiències de coworkers que també conviuen en un espai o que combinen el fet de viatjar amb la feina. És, segons Benaiges, "una manera de plantejar-se la feina, de poder treballar i passar-s'ho bé, de gaudir treballant".
Begoña Garcia, gerent del Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques, és la coordinadora del projecte Cowocat-Rural, nascut ara fa dos anys amb voluntat de difondre les bones pràctiques del Zona Líquida-Coworking de Riba-roja d'Ebre. "Volíem traslladar l'experiència a altres zones rurals", diu Garcia. A l'inici del projecte, a tota Catalunya només hi havia dos espais coworking en àmbit rural. Avui dia, ja són nou, més quatre en procés de creació i consolidació. I el perfil dels seus inquilins no és molt diferent del d'altres espais de feina, ja que entre la seixantena de professionals hi treballen hi ha des d'advocats a dissenyadors, economistes, arquitectes i altres professionals vinculats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
Gent que escull el ritme propi
En els coworkings és fàcil trobar-hi professionals que, després de molts anys vinculats a feines fixes en empreses tradicionals, van decidir deixar-ho i convertir-se en freelance per poder treballar al seu ritme. De la mateixa manera, ara molts d'aquests professionals independents "s'estan deslocalitzant de Barcelona", explica Jordi Silvente, president de l'Associació de Coworkings de Catalunya (Cowocat) i entitat organitzadora de l'esdeveniment. Aquest moviment és una de les claus que també explica el projecte Cowocat-Rural.
 |
| Els 'coworkers' creuen que "ja no es veu tant com una cosa de grans ciutats". Cedida |
Les administracions també valoren l'èxit de la iniciativa, tanmateix el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ha vist en aquesta tendència l'oportunitat de promoure l'emprenedoria a les zones rurals fomentant els valors del coworking com a "eina dinamitzadora de l'economia del territori", en paraules de Silvente.
Evitar el despoblament i atraure talent a zones rurals
El Cowocat-Rural compta amb un pressupost de més de 70.000 euros finançats pel departament d'Agricultura (53%) i pels Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (47%). Amb el projecte es busca, per una banda, "potenciar el coworking com a nova manera de treballar" i per altra, "evitar el despoblament de les zones rurals, retenir el talent i atraure'n de nou", diu Garcia. Es dóna el cas que molta gent de zones rurals, quan marxa a les ciutats per estudiar o treballar difícilment fa el trajecte de tornada, i amb aquest projecte es vol precisament atraure aquest talent a zones "on l'organització és diferent, tot és molt més proper i transparent i tothom es coneix", afegeix.
Ho confirma Laia Benaiges, fundadora i dinamitzadora de l'Espai La Magrana de Valls. "Nosaltres no estem estrictament en una zona rural però si en una població més petita", puntualitza, "però és cert que ara el coworking es comença a conèixer més i ja no es veu tant com una cosa de grans ciutats com Barcelona". De mica en mica, creu Benaiges, aquesta manera de treballar i, fins i tot, de viure, "s'anirà acceptant com una cosa lògica i útil". Aquesta coworker coneix per experiència pròpia els beneficis de treballar en un espai compartit amb altres professionals: "Es creen sinergies, es fan contactes i surten projectes", explica.
Benaiges participa en el Coworking Day en una taula rodona per explicar les tendències i reptes del coworking. Si fa uns anys els coworkings van néixer com a espais físics on treballadors autònoms i freelance podien compartir espai i reduir despeses, actualment el concepte s'està transformant i ja s'identifica amb una forma d'entendre i combinar "vida personal i treball", explica Silvente. Això ha donat peu a derivades com el coliving o el coworkation, experiències de coworkers que també conviuen en un espai o que combinen el fet de viatjar amb la feina. És, segons Benaiges, "una manera de plantejar-se la feina, de poder treballar i passar-s'ho bé, de gaudir treballant".