Els estius al Nord d’Europa es viuen diferent que al Sud. Ara fa cinc anys me'n vaig anar d'Erasmus, el que per mi és la gran política d'integració europea i, sens dubte, la que més bons resultats donarà en el futur. Quan els estudiants busquem anar d'Erasmus ens guiem per dues grans ambicions: estudiar a una universitat de renom o sortir de festa. Clar que després hi som nosaltres, els tercers, els grans oblidats, que volem anar a un lloc tranquil des d'on fugir d'una vida massa agitada per aquell moment. Així doncs, amb dues maletes, un color de pell que mai havia aconseguit i amb la il·lusió d'aquella dona ja feta, però encara jove amb ganes d'aventures, me'n vaig anar, literalment, a l'altra punta d'Europa. Vaig marxar amb una jaqueta polar gruixuda, pensant que allà ja hi faria un fred que pela, però per sorpresa meva, la meva primera activitat a Turku, una petita localitat al sud de Finlàndia, va ser entrar en una botiga de segona mà a comprar una samarreta de màniga curta.
Em va sorprendre veure, per primera vegada, un estiu extens al Nord. Quan érem petites, amb la família, sempre viatjàvem a llocs freds a l'estiu. Ens agradava fantasiejar amb la meravella que era dormir amb nòrdic un 15, 16 o 21 d'agost, menjar sopa maravillas i mirar una pel·lícula amb manteta i llar de foc. Ho trobàvem exòtic, ens feia gràcia i formava part de l'aventura de conèixer nous indrets. Però ara que he viscut quasi un any al Nord, mirant enrere la vivència de l'agost finès, penso que l'encant de l'estiu allà és més semblant a un salt enorme entre el maig i el setembre, deixant-se els mesos que als països del sud d'Europa considerem pròpiament com a estiu. Allà, l'estiu és verd, lluminós i càlid, però hi fa fred als vespres i hi plou sovint. Tothom es reuneix als parcs, als llacs o als canals a parlar sobre la vida, a posar-se al dia, a tenir cites o fer festes d'aniversari. Tenen roba d'estiu però tampoc massa, perquè te la podràs posar durant dues setmanes justes i sempre acompanyada d'una jaqueta "per si les mosques". Són estius plàcids, en això s'assemblen als del Sud. L'aigua, el descans i la socialització en són també els protagonistes.
"Quan els estudiants busquem anar d'Erasmus ens guiem per dues grans ambicions: estudiar en una universitat de renom o sortir de festa"
Una cosa que em va sorprendre molt va ser la longitud dels vespres clars. Fins ben entrada la nit (23h) encara podies veure la llum del sol. Turku és una ciutat, com moltes altres, travessada per un riu, l'Aura. Acostumada a noms de rius com Ter, Llobregat o Ebre, Aura em va semblar un nom molt romàntic per un riu, molt folklòric i alineat amb el país que tot just començava a conèixer. Recordo aquell estiu com una setmana en la qual vaig passar de comprar-me una samarreta de màniga curta i, a finals de la següent, vaig anar a classe amb abric. Va ser un canvi sobtat i radical on, de cop i volta, l'estiu havia fugit i s'havia instaurat un hivern on la temperatura ja rondava els quatre graus en alguns moments del vespre. Em va sobtar aquest c'est fini tan estrident, com si s'hagués tractat d'un somni. Ara és estiu, ara ja no. I la vida va continuar amb una de les tardors més boniques que he viscut mai.
Suposo que aquesta és la gràcia dels estius als països freds: són preciosos i idíl·lics, però, com totes les coses bones de la vida, duren poc. Però potser aquí rau el seu encant. En la curta durada dels dies càlids als països del gel i del fred és on millor es pot apreciar el caliu dels breus dies més llargs i assolellats de l'any.