De vegades, la història s'obstina a ser circular. Ciutats com San Francisco, Londres o Barcelona conviuen amb el trànsit constant de les bicicletes de serveis de transport i missatgeria urbans com Glovo o Deliveroo. Una realitat que sembla pròpia de l'època actual, però que era habitual ja a principis del segle XX. Concretament a la ciutat de Seattle, que a l'any 1907 va començar a omplir-se amb els missatgers d'una nova empresa que avui coneixem com a United Parcel Services, o UPS.
La història d'UPS comença quan el seu fundador, Jim Casey, abandona l'escola quan tenia 11 anys i troba feina com a assistent de repartiment per a una botiga de Seattle. Un primer pas dins del sector, on va adquirir experiència fent també els enviaments de diferents cafeteries de la ciutat i treballant per les nits com a missatger per a l'agència de telègrafs nord-americana. Vuit anys en total que li van servir per conèixer de memòria tant els carrers de Seattle com els secrets de totes les empreses de missatgeria que hi operaven.
Convençut que amb això en tenia prou, amb 19 anys va buscar un soterrani, va aconseguir un préstec de 100 dòlars d'un amic i es va aliar amb el també repartidor Claude Ryan per crear la American Messenger Company, l'antecessor de l'actual UPS.
Emprendre a pedals
Casey va iniciar l'empresa amb sis treballadors (contractats), dues bicicletes (pròpies) per a distàncies llargues dins de la ciutat, dos telèfons i un lema: "Oferim el millor servei al preu més baix". L'emprenedor va fer del servei al client el leitmotiv de l'empresa i va introduir una novetat impensable fins llavors. La American Messenger Company va ser la primera companyia de missatgeria que indicava l'hora d'entrega dels seus paquets i que, a més, complia.
Així va ser com ben aviat va superar als seus nou competidors. Malgrat tot, el fet de treballar per a particulars comportava tot tipus de riscos i entrebancs. Molts usuaris trucaven a totes les empreses de missatgeria per fer un sol encàrrec i acabaven donant el paquet al primer que arribava. Això provocava que molts dels viatges fossin per a no res.
"Casey i els seus repartidors es van veure acompanyant a persones cegues a enterraments, passejant els gossos d'algun client i fins i tot fent de models en classes d'art"
A més, la novetat del servei feia que molts usuaris confonguessin les seves funcions i demanessin encàrrecs que els repartidors acceptaven per la simple necessitat de facturar. Així, durant els primers anys, Casey i els seus repartidors es van veure acompanyant a persones cegues a enterraments, passejant els gossos d'algun client i fins i tot fent de models en classes d'art.
Entregues a motor
El negoci funcionava, però Casey no tenia el creixement que desitjava treballant per a particulars. L'oportunitat va arribar el 1913, quan l'empresa es va aliar amb la fins llavors competidora McCabe's Motorcycle Delivery Company per rebatejar la companyia com a Merchants Parcel Delivery. La gran novetat és que el nou aliat feia els seus repartiments en moto i, ben aviat, en cotxe. A les sis motos i un sol cotxe amb què va començar la nova empresa, ben aviat es van unir molts més automòbils i, sobretot, unes noves furgonetes que van decidir pintar de groc i negre per cridar l'atenció.
Gràcies a la motorització del negoci, Casey va passar d'atendre particulars a treballar per a empreses i grans magatzems, i de fer-ho només a Seattle a estendre's fins a arribar a Califòrnia el 1919.
Amb l'expansió pels Estats Units, l'empresa passarà a utilitzar la seva denominació actual i començarà a monopolitzar el mercat, a través de compres de les petites empreses que operaven allà on arribaven. A principis dels anys 20, UPS era una empresa exitosa, que gestionava uns 700.000 enviaments a l'any. L'any 1929, la companyia feia més d'11 milions d'entregues anuals.
L'empresa del jove Casey compta avui amb més de 400.000 treballadors i suma més de 42.500 milions de dòlars anuals en ingressos. Mentre UPS transporta els seus paquets per terra, mar i aire, desenes de nous emprenedors tornen a omplir les ciutats de ciclistes voluntariosos. Això sí, sense contracte ni bicis d'empresa.