És el sabor més popular del món. Un quilogram de vainilla és més car que un quilogram de plata. La producció de la espècie més estimada pels asteques i que els colons espanyols van dur a través de l'Atlàntic, actualment, està controlada en més d'un 80% per Madagascar. I les darreres collites no han estat gaire bones, de manera que el preu s'ha disparat any rere any des del 2014 fins a superar els 600 dòlars. Més de 18.000 productes contenen la seva aroma en tot el planeta i això vol dir que la seva demanda és molt alta.
Gelats, ioghurts, xocolata i perfums, la vainilla és omnipresent als supermercats. Gairebé el 30% dels gelats que es consumeixen als Estats Units tenen sabor de vainilla, un sabor que mou més de 70.000 milions de dòlars cada any i dóna feina a 80.000 agricultors. Però aquesta omnipresència amaga una realitat inquietant amb increments i caigudes de preus constants.
Vainilla assecant-se
El preu de la vainilla depèn en gran mesura de l'estat dels seus agricultors a Madagascar. Quan l'any 2000 un huracà va assotar el país, un dels més pobres del món, la producció va patir fortament i no es va poder recuperar, de manera que el preu de l'espècie va pujar. Però aprofitant l'avinantesa, la indústria petroliera va recuperar la popular essència artificial inventada als 80 que substituia l'original, fent que el consum de l'espècie original caigués. Però la tendència del consumidor de demandar producte real i no artificial va fer canviar les coses.
Uns anys més tard el preu es va esfondrar: els agricultors van preferir sembrar altres aliments menys difícils de conrear. Un nou cicló l'any 2017 torna a devastar la zona. I això ha comportat que les reserves s'hagin reduït dramàticament... i també que els exportadors hagin especulat.
"Les lianes de vainilla necessiten de dos a quatre anys per madurar i les seves flors només s'obren durant un dia a l'any"
Una de les principals raons que justifica l'alt preu de la vainilla és que és molt complicat de conrear. La seva planta és una liana que s'enfila pels troncs dels arbres i triga anys a florir. Les lianes de vainilla necessiten de dos a quatre anys per madurar i les seves flors només s'obren durant un dia a l'any. Per tal que les plantes produeixin beines, han de ser pol·linitzades just aquell dia i això s'ha de fer manualment. La vainilla és endèmica de Mèxic, però des que els francesos la van dur a Madagascar, és on més es conrea, però com no és autòctona, no hi ha ocells o insectes que facin la pol·linització naturalment.
De set a nou mesos més tard, quan els estrems dels fruits comencen a esgrogueir-se, es recullen i es comencen a curar. Després de la collita, les beines s'han de curar i assecar, cosa que implica temps i treball: s'han de posar en aigua calenta o embolicar-les amb mantes molles durant diversos dies fins que s'arruguen. I aquest procés dura mig any. Es necessiten unes 600 flors pol·linitzades a ma per produir només un quilogram de vainilla.
"Es necessiten unes 600 flors pol·linitzades a ma per produir només un quilogram de vainilla"
Aquesta codiciada espècie, la segona més cara, només per darrere del safrà, també ha despertat l'interès dels criminals i la picaresca. Els robatoris de producte són habituals i també les males pràctiques a l'hora de saltar-se la regulació gubernamental, com ara recollir les beines abans de temps o envasar-les al buit per traficar-les. I això significa una vainilla de pitjor qualitat.
Cal no oblidar que un quilo de vainilla equival, més o menys, al salari mitjà anual d'un habitant de Madagascar. Per evitar robatoris, alguns pagesos cullen la vainilla abans d'hora i d'altres guarden les beines en contenidors en lloc de curar-les. En els últims anys, aquestes pràctiques han afectat seriosament la qualitat de les collites. A més, en algunes zones del país, els grangers s'han pres la justícia per la seva mà i han assassinat a sang freda els lladres.
Picaresca, especulació, dificultat de producció, canvi climàtic... Coca-cola, Unilever, Hägen Dazs o Danone estan pagant preus alts per la vainilla i molts cops no poden saber si és de bona qualitat o no. Si bé en anglès "vanilla" significa avorrit, el sabor més popupar del món pot ser que acabi esdevenint un luxe.