En les últimes dècades, les investigacions científiques sobre dietavegetariana han experimentat un gran desenvolupament. Sigui per raons ambientals, animalistes o de salut, cada vegada hi ha més persones que decideixen realitzar una dieta vegana.
Es defineix com vegetarià aquella persona que no consumeix cap mena de carn, peix o marisc ni productes que la continguin; com ovo-lacti-vegetarià aquell que basa l'alimentació en cereals, fruites, llegums, fruits secs, llavors, ous i productes lactis; lacto-vegetarià els que exclouen de la dieta els ous a més de la carn; i vegà els que exclouen de la seva alimentació carns, productes lactis, ous i tot allò que contingui algun producte d'origen animal.
Els beneficis per a la salut de les dietes vegetarianes són reconeguts, ja que afavoreixen a mantenir un pes corporal normal i disminueixen els riscos de malalties cròniques, efecte atribuït a l'alta ingesta de fruites, verdures, aliments integrals i baixa ingesta de greixos saturats. Així i tot, cal destacar que també podem aconseguir aquests avantatges amb una dieta mediterrània.
Deficiències nutricionals
Si bé aquesta manera d'alimentar-se reporta beneficis per a la salut, també cal remarca l'existència d'un risc de desenvolupar deficiències nutricionals o desequilibris metabòlics a causa de l'absència d'un bon consell dietètic guiat per un nutricionista. S'han descrit com a nutrients crítics, en aquest tipus de dietes, als àcids grassos de tipus omega 3 (EPA i DHA), ferro, zinc, iode, vitamina D i vitamina B12. Tots essencials per al cicle vital de la vida, però tenen especial vulnerabilitat en els nens en edat de desenvolupament i dones embarassades.
La naturalesa és sàvia i els nutrients dels aliments solen estar en la forma química que requereix el nostre organisme, encara que no podem dir el mateix de la suplementació. Com ja s'ha esmentat, el fet de basar la nostra alimentació amb certes restriccions pot generar deficiències, i no escollint la correcta suplementació es poden desenvolupar desequilibris metabòlics que poden causar greus conseqüències per a la salut. Llavors, com es pot conèixer quin tipus de suplementació i en quina dosi, seria la més adequada per cobrir les necessitats de l'organisme?
A vegades no n'hi ha prou amb els controls analítics per conèixer si el nostre cos està assimilant bé els nutrients. Aquests poden aparèixer en rangs normals però pot ser que el cos no estigui aprofitant de la manera més òptima aquests nutrients. Per exemple, en adults, el dèficit de Vitamina B12 s'ha associat amb el desenvolupament de demències o en nens, el dèficit dels àcids grassos omega 3 s'ha associat amb dèficit d'atenció i dèficit en el desenvolupament intel·lectual en general.
Fent referència a la vitamina B12, l'omega 3 i la vitamina D, a escala genètica, s'ha comprovat que hi ha persones que no toleren, per exemple, certes formes químiques de la Vitamina B12 i una de les conseqüències seria un augment del nerviosisme/hiperactivitat, tot i tenir els nivells d'aquesta vitamina dins dels rangs de normalitat. En el cas de l'omega 3, segons certes combinacions genètiques, el seu excés pot generar que la sang sigui més fluida i produir complicacions vasculars com l'aparició d'ictus. O persones amb un defecte en el receptor de la vitamina D poden necessitar estar en valors més alts d'aquesta vitamina (dins dels rangs de normalitat), sense arribar a dosis tòxiques, per aconseguir un major aprofitament d'aquesta vitamina; necessària no només per a la salut òssia, sinó també implicada en la regulació del sistema immunitari i inflamatori. Així doncs, sense conèixer les particularitats metabòliques que ofereix un estudi genètic, no seria prudent prendre suplementació sense control.
En aquest article es pretén remarcar la importància, no només d'un bon assessorament dietètic per part d'un nutricionista, sinó també poder conèixer com assimilem els nutrients (a través d'un estudi genètic) per aconseguir un estat nutricional òptim adaptat a les característiques metabòliques de cada individu.