El llistat d'invents sorgits de la investigació militar és inacabable: el bolígraf, el menjar en conserva, els tot-terrenys, el microones, les ulleres de sol o el GPS entre molts altres. A aquest llistat hi podem sumar l'aviació comercial, que va aparèixer després de la I Guerra Mundial, gràcies al reciclatge dels avions que, pocs mesos abans, havien servit per bombardejar ciutats enemigues. Els primers a fer el pas van ser els alemanys, que ja el desembre de 1917 van fundar la Deutsche Luft-Reederei (D.L.R.), la primera companyia aèria del món. Un moviment que va ser exitós, en part, per la duresa del Tractat de Versalles.
L'origen de D.L.R. el trobem en la companyia elèctrica AEG, que, com moltes altres, es reconverteix durant la I Guerra Mundial per abastir les necessitats militars del seu país. En aquest cas, l'empresa es dedicarà a la producció d'avions. Va ser el director general del moment, Walther Rathenau, qui va veure una oportunitat d'aprofitar l'esforç de guerra per crear un negoci comercial un cop acabés el conflicte. Per fer-ho, l'empresari es va aliar amb els tallers Zeppelin, entre el 1910 i el 1914 havia iniciat el transport de persones, operant uns 1.500 vols amb més de 10.000 passatgers.
La visió de Rathenau en aquella època era una excentricitat. Els avions eren vistos com a aparell ideal per exhibicions recreatives i per a ús militar, però ningú es plantejava que poguessin utilitzar-se per transportar persones. Clar que, els dissenys que es veien abans de la I Guerra Mundial no tenien res a veure amb els que es van desenvolupar durant el conflicte.
Si revisem antecedents, podem considerar al francès Henri Piquet com l'artífex del primer vol comercial de la història. Va ser el 18 de febrer de 1911, quan va pilotar el biplà Humber per transportar unes poques cartes entre les ciutats índies de Allahabad i Naini, separades per vuit quilòmetres.
El primer que es va atrevir a pujar persones al seu aparell va ser el rus Igor Sikorksy, que va fer del seu avió Ilya Muromets el primer amb saló per passatgers, seients, dormitori i bany. L'11 de febrer de 1914, l'avió es va enlairar amb 16 passatgers a bord i va cobrir el trajecte de 1.200 quilòmetres entre Sant Petersburg i Kiev en 14 hores i 38 minuts, amb una única aturada pel camí. La idea de Sikorsksy era que el projecte acabés derivant en la primera companyia comercial de la història, però la guerra va canviar tots els plans.
Just al contrari del que li va succeir a AEG amb la D.L.R. El conflicte havia servit per desenvolupar avions més sofisticats que mai i obria les portes per l'aviació comercial. Però aquestes portes estaven obertes tant pels alemanys com per la resta de combatents. De fet, van ser els italians els primers que van pensar que aquells aparells, a banda de tirar bombes, podien servir també per altres coses, com l'enviament de correu.
Així doncs, per què van ser pioners els alemanys? Per una combinació de necessitat i de limitacions. Necessitat perquè les xarxes de transport del país havien quedat destruïdes i, al contrari dels països vencedors, el futur d'Alemanya no prometia grans oportunitats per la reconstrucció. I limitacions perquè el Tractat de Versalles prohibia als alemanys construir grans avions, el que va obligar a la D.L.R. a dissenyar petits aparells, que van resultar ser els més adequats pel transport de passatgers.
Així, l'agost de 1919 –només dos mesos després de la signatura del Tractat de Versalles-, la D.L.R. inaugurava una ruta diària entre Berlín i Weimar. 150 quilòmetres que la companyia cobria en 2 hores i 18 minuts. En el seu primer any en funcionament, la companyia va transportar un total de 2.665 passatgers, i el 1921 va obrir rutes internacionals, amb vols a Holanda, els països escandinaus i les repúbliques bàltiques.
La primera companyia aèria va sortir al mercat amb una grua com a logo. El mateix dibuix que encara avui llueix Lufthansa. Un record de la que és potser l'única herència positiva que va deixar Versalles als alemanys.