Fer VIA és una filosofia de vida. Popularment, vol dir anar per feina, afanyar-se o anar cap a una direcció a la recerca de l'objectiu desitjat. Una expressió que el mateix Tirant lo Blanc ja utilitzava a la novel·la cavalleresca de Joanot Martorell. A VIA Empresa ja fa més de 7 anys que fem VIA des que l'editor Ramon Grau va inaugurar aquest mitjà amb tota una declaració d'intencions: "Estem per sumar i per mirar el got mig ple de la nostra realitat empresarial".
Fer VIA és caminar, conversar i veure el got mig ple. Fins i tot, quan venen mal dades i el coronavirus canvia tota la nostra vida de dalt a baix. Ho regira tot, d'un dia per l'altre. Sense avisar. Fer VIA és fer pinya i viure la vida de forma optimista i constructiva quan sembla pràcticament impossible veure llum al final del túnel. "Ànims, ens ensortirem", ens repetim sovint des de la redacció virtual.
"Fer VIA és recordar que la bona feina no té fronteres i que junts anem més lluny. El factor humà i el cercle virtuós del periodisme"
Fer VIA és recordar que la bona feina no té fronteres i que junts anem més lluny. El factor humà i el cercle virtuós del periodisme. Que una videotrucada per Whatsapp, Zoom o Jitsi posen pausa a una muntanya d'emocions. Dolces i amargues. Fer VIA és trobar solucions quan només hi ha problemes i recordar com Pau Donés que "Depende, ¿de qué depende? De según como se mire, todo depende".
Un cafè i una visió en comú
Recordo com si fos ahir quan l'exdirectora Laia Corbella em va proposar fer VIA. Era l'agost de 2017, poc després de l'Atemptat a la Rambla de Barcelona que ens va commocionar a tots. Fragilitat. La Laia em va trucar, vam fer un cafè al Velódromo i em va dir: "Vull que formis part de l'equip de VIA Empresa. Aquí trobaràs el periodisme que tant t'agrada".
No vam signar res en un tovalló de paper, i això que ja s'havia posat molt de moda amb el primer gol blaugrana de Leo Messi. En vam tenir prou amb una estona de somriures, intercanvi de paraules i sensacions i sobretot, una visió en comú. Quina? Fer VIA. Com? Amb un periodisme diferent. El de tota la vida, però en ple segle XXI.
"El periodisme és una filosofia de vida. 24 hores. Una actitud. Una manera de fer, treballar i viure. Una passió"
El primer cop que vaig trepitjar la redacció de VIA Empresa em van rebre Neus Navarro, Carles Flo i Xavier Grau. "El més important d'aquest diari és l'equip format per bones persones", em van dir. Des de llavors, ha plogut molt, però el sol ha sigut sempre el mateix: un projecte únic i un equip format per bones persones. "Per exercir el periodisme s'ha de ser un bon home o una bona dona: bons éssers humans. Les males persones no poden ser bons periodistes". Us sona?
Sí, el periodisme és una filosofia de vida. 24 hores. Una actitud. Una manera de fer, treballar i viure. Una passió. Una forma de compartir la teva vida amb tots aquells que t'envolten. Deixar-s'hi la pell, en equip. En paraules de Kapuscinski sobre el bon periodisme: "La relació amb els éssers humans és l'element imprescindible de la nostra feina".
En paraules de Ryszard sobre la vida: "Mitjançant l'empatia, es pot comprendre el caràcter propi de l'interlocutor i compartir de forma natural i sincer el destí i els problemes dels altres".
Més que periodisme
A VIA Empresa fa 7 anys que fem més que periodisme i aquest 29 d'abril de 2020 ens ho ha recordat més que mai. Fa 15 dies vam decidir que volíem celebrar el nostre aniversari. Confinats. I ho estem celebrant acompanyats dels nostres il·lustres prescriptors i repensant un cop més el periodisme perquè creiem i no deixarem de fer-ho que "la intel·ligència és contagiosa". Això també és fer VIA.
La nostra ànima periodística és optimista i constructiva, analítica i emotiva. Amb casos d'èxit i de fracàs, d'una idea a una empresa, rànquings que ens posen a tots a lloc, entrevistes i reportatges en profunditat, innovacions que s'avancen al futur i cròniques de color que ens trenquen qualsevol blanc i negre. Periodisme de grans temes, però sobretot de grans històries. A peu de pàgina.
"A la vida no tot són breaking news, el millor segurament són les breaking stories que perduren en el temps. També hi ha vida més enllà del titular i del clic"
Fem d'altaveu de l'economia en colors i de totes aquelles empreses conscients i sostenibles que creuen que les persones són qui acaben donant sentit a una causa. Amb una mirada diferent que passa desapercebuda només per a qui encara no la coneix. A la vida no tot són breaking news, el millor segurament són les breaking stories que perduren en el temps. I sí, també hi ha vida més enllà del titular i del clic.
A foc lent i amb inspiració col·lectiva
El nostre periodisme es cou a foc lent i amb una inspiració col·lectiva que s'escriu a quatre, sis, vuit o deu mans. Les que faci falta! Estem en serveis mínims, però els col·laboradors ens han fet pensar i viure aquests dies amb sensacions màximes. Aquí, podreu llegir tota mena de reflexions sobre valors, sentiments, converses, banderes, dades ocultes, pors, contagis periodístics, crisis, connectors i ecosistemes, relats d'innovació i emprenedoria, minuts compartits, veus feministes, records radiofònics, moments feliços o simplement, l'art de preguntar i trobar respostes a "la vida, l'univers i tota la resta".
A casa meva, els aniversaris se celebren molt i de fet, tant com sigui possible. És un moment únic de l'any, en què celebrem i compartim l'alegria de viure i el pas del temps. Així doncs, encara ens queden força dies de reflexions d'aniversari per seguir celebrant i articulant que la nostra societat està plena de gent inspiradora.
Gràcies a tots, per ser-hi.
Els llums s'han apagat, han tret el pastís
Aplaudien els pares, els tiets i els amics
Tots alhora, agrupats en un únic crit
Que demani un desig, que demani un desig!
Aquesta setmana hem bufat 7 espelmes, ens hem felicitat i hem demanat un desig: fer VIA i "Set tota la vida".