Últimament he pensat en la loteria d’estar o no contagiat. Un dels meus amics va viatjar a Milà per veure el partit Atalanta-València C.F. i vaig estar amb ell poc després. També vaig seure a taula en un esmorzar de Forinvest amb algun periodista que tenia companys en quarantena per infecció. Fins i tot vaig estar entrevistant una empresària que havia viatjat a la fira del calcer de Milà, al febrer d’aquest any. Perquè la vida, moltes vegades, és una sort. La meua professional és haver conegut VIA Empresa i haver format part d’aquella redacció jove que recorria Barcelona buscant actes interessants, entrevistes diferents i un titular més enllà del pescaclic. Ara la sort de seguir en aquesta redacció l’hi ha faig extensiva des de València, perquè en Totmedia sempre s’han cregut la nostra aposta pel teletreball, abans que la Covid-19 l’imposarà a mig món. La sort arriba, però també es busca. Fins i tot si es resisteix.
Fa dies que estem llegint i comentant molts que ja es va necessitant llum. S’entén que és difícil per a qui manega els números com qui balla un vals mentir i dir que serà fàcil. Però m’agradaria explicar aquí que nosaltres venim d’un camí difícil. Com diu Carles Flo, ànima de VIA Empresa, “hem donat moltes voltes, hem canviat moltes coses, ens hem adaptat als canvis i, en moltes ocasions, ens hem arriscat amb coses noves”. També hem tingut èxit i sovint, fracassos. Però sempre hem mirat el que passava amb bons ulls.
Un exemple. El primer aniversari de VIA Empresa ens va ploure a bots i barrals. Era una tarda de maig, difícil preveure aquella tempesta. Els carrers de Barcelona eren un formiguer de cotxes, com solia passar en aquella ‘normalitat’ que tant enyorem. Els convidats a l’acte que havíem organitzat arribaven amb comptagotes i és cert que l’aforament no estava complet però la trobada, i així la recordem, va ser un èxit. Perquè l’èxit és un bon resultat.
A l’escenari de l’auditori de Barcelona Activa es van pujar Xavier Verdaguer, Genís Roca, Judith Viader i Imma Amat per parlar d’Actituds: Maneres d'encarar els reptes de futur. Moderant el debat estava la nostra primera directora, Laia Corbella, qui no tenia encara els 30 anys. Érem joves però estàvem preparats. Ambiciosos. Seriosos en la feina. Incansables en l’objectiu. Constants. I humils. Així era, i segueix sent, l’equip que forma la redacció de VIA Empresa, però també la seua direcció, que sempre ha confiat en el bon fer de l’equip.
La primera redacció de VE, en la fila zero del primer aniversari | A. Ribera
La celebració del segon aniversari també va ser una festa, però sense pluja i a l’Anoia. Primer debat territorial de VIA Empresa fora de casa, en una comarca que ens ha obert les portes sempre per a deixar-nos explicar les seues històries empresarials, èxits i fracassos, com aquests dies ens han deixat explicar les seues pors al futur que els espera. La Unió Empresarial de l’Anoia va ser còmplice d’un debat que portava per títol Reinventar-se, estimar el passat per construir el futur en què van participar Toni Palmés, Màrius Rossell, Cristina Domènech i Jordi Torra. Aquella tarda al Museu de la Pell d’Igualada ens va acompanyar l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, a qui recorde haver esperat una bona estona a la porta. Coses del directe.
També aquell debat el recordem amb estima. I amb la sensació d`èxit, clar que sí. Fora gran o petit, l’acte també va sortir bé. El pica-pica posterior va ser ofert per Fruits Secs Torra, que havia participat al debat. I això parla molt de les persones que ens han acompanyat, de com han confiat en el que estàvem fent en aquella redacció ubicada al meu estimat Sant Cugat del Vallès.
Debat pel 2n aniversari de VIA Empresa a Igualada | Marina Menéndez
Després del debat anoienc, acabàrem tots sopant en el Somiatruites, restaurant que dirigeix el deixeble de Jordi Cruz en l’època en què el cuiner de Manresa començava a ser una estrella dels fogons. Puc veure ara tal com era aquella taula allargada amb tot l’equip sopant mentre rematàvem la crònica de l’endemà. Això també era teletreball. I en 2015!
Al primer aniversari ens va ploure molt, al segon, el conseller Puig arribava tard i al tercer, l'ara empresonat vicepresident Junqueras hi participava. Tots van ser èxits, petits, com la nostra història
Fins al Garraf vam viatjar una vesprada de maig del 2016 per reflexionar conjuntament sobre La importància dels valors en l'empresa familiar, debat coorganitzat amb l'Associació d'Empresaris del Garraf i el Penedès. Aquella vegada bufàrem el 3 de l'espelma en acabar l’acte, que va ser intens... em ve al cap el (llarg) discurs de l’aleshores vicepresident Oriol Junqueras explicant la industrialització catalana en un auditori, el de Neàpolis a Vilanova i la Geltrú, que ens obligava a connectar el Wi-Fi cada dos segons.
Oriol Junqueras, al segon aniversari de VIA Empresa. Jordi Borràs
En aquella ocasió Pilar Marqués, Xavier Cambra, Ramon Novell, Xavier Nadal i Jordi Morera van participar en la taula rodona. Perquè sí, perquè confiaven en nosaltres i en la nostra resistència al fracàs.
I el salt el férem el recent 2018, quan complíem cinc anys. Un debat en el Pier01 que havíem acompanyat des de la seua inauguració, amb Mar Alarcón, Christian Rodríguez, Xavier Ferràs i Josep Ametller, sent un punt d’inflexió en la nostra curta història. No va ser tampoc una celebració fàcil perquè la notícia de la marxa de Laia Corbella al Departament d’Empresa ho va omplir tot i l’alegria s’unia a la pena.
Jo ja teletreballava des de València i l’Euromed s’havia convertit, una altra vegada, en un mitjà tan habitual com l’autobús... però de nou vam resistir. Reorganitzant-nos, jo agafant el timó en la distància, VIA Empresa va seguir. Els lectors no van notar res que no fora el nostre alè positiu en cada notícia, en cada reportatge.
La redacció d'aquell 5è aniversari de VIA Empresa | Àngel Bravo
Ara, amb aquesta distància, sense un auditori al que acudir per a reunir a empresaris, professionals, amics; sense copa de cava ni nervis per qui vindrà i qui no, veig que hem resistit els envits sense defallir, continuem apostant per la joventut amb Victor Costa al capdavant i la capçalera segueix intacta, igual que el blau VIA Empresa pinta tan bonic com sempre ho ha fet (per mèrit de Xavi Grau).
Quan us dic que som VIA Resistència ho faig conscientment sabent que resistir és no flaquejar. I amb totes les ocasions que hem tingut, no ho hem fet. Tampoc aquests dies que treballem a mig gas, en ERTO, espantats pel futur, pel nostre i pel que haurà d’afrontar amb qui parlem cada dia: directius, treballadors, empresàries, autònoms, emprenedors i emprenedores... les nostres fonts i els nostres aliats.
Però picar pedra en temps de crisi és el nostre cas d’èxit. El nostre Resistiré.