Des de fa sis mesos, el francès Vincent Rosso (@vincentjj), exdirector general de BlaBlaCar a Espanya i Portugal, la plataforma que posa en contacte diferents usuaris per compartir les despeses d'un viatge, ha decidit conduir en solitari. Després d'assolir 2,5 milions d'usuaris que han fet d'aquest negoci de carsharing la seva manera de viatjar, Rosso vol continuar emprenent amb l'objectiu de cercar negocis que generin "impacte".
Conversem amb ell al marc del 4 Years From Now (4YFN) on ha tingut reunions amb diversos emprenedors, complint amb el seu nou paper d'inversor. "És una forma de veure les altres idees d'economia col·laborativa que existeixen i que estan sorgint i estar al corrent d'elles", comenta a VIA Empresa.
Com ha estat la transició de Blabacar a aquest nou rol d'inversor?
En certa manera he marxat perquè, després de sis anys, Blablacar havia arribat a un punt suficientment madur, amb una comunitat de 2,5 milions d'usuaris. Vaig aguantar una mica més del que creia perquè volia deixar les coses bastant tancades perquè en 2014-2015 va haver-hi molt d'embolic amb Uber i l'economia col·laborativa i volia deixar molt clar, a escala de comunicació i institucionalment, que el model de Blablacar era legal; per això em vaig esperar. Vaig trobar la fórmula per fer-ho i dedicar-me després a altres projectes.
Aleshores, en què està enfeinat actualment?
En projectes d'inversió, consultoria… Encara no tinc una idea molt definida però estic treballant. El que m'interessa és com aplicar la tecnologia a una societat més eficient, més justa, més equilibrada, més transparent... I si pogués trobar negocis que, a través del món digital, puguin trobar aquestes palanques, m'interessaria molt. Crec que en certa manera estic buscant coses que puguin ajudar moltes persones i puguin produir un canvi que no sigui únicament mercantil.
Alguns projectes podrien ser d'emprenedoria catalana? Com veu el sector?
Molt actiu. Crec que estem en un moment molt dolç perquè moltíssima gent ha vist en l'emprenedoria una forma de realitzar-se i de trobar un nou oxigen professional, l'oportunitat de ser el seu propi cap –que per a molts és un somni- i s'ajunta amb què estem en una maduresa de la tecnologia, dels usuaris, d'Internet, que el capital està present... Aquests últims cinc anys he vist molts projectes i molt creixement. De fet, Barcelona, Catalunya, al principi era un dels llocs on més projectes d'economia col·laborativa hi havia, ara ja n'hi ha en molts més llocs. També abans era Londres la ciutat que manegava la més gran capitalització d'empreses i des de 2015, l'és Berlín, la qual cosa significa que altres mercats a Europa s'estan movent. Per què no Espanya? Si augmentés una mica de capital, d'incentius, podria ser també un mercat interessant.
Per tant, quins són els seus plans a curt termini?
Emprendre és una cosa que proves una vegada i et costa deixar, mai deixes d'emprendre, fins i tot quan vas a treballar a un altre país. Intentaré buscar una emprenedoria que pugui acabar sent lucratiu, però sobretot que em permeti generar un impacte, que és el que busco.
Després de l'èxit de Blablacar, veu algun cas al qual auguri un èxit semblant?
Sí, per exemple MyTwinPlace que, encara que és bastant jove com a comunitat, suposa un canvi de xip en el públic que crec que ocorrerà, perquè és qüestió de temps que les persones s'apuntin a una nova forma de viatjar. Existeixen també empreses com Social Car que també m'interessa molt perquè és una col·laboració peer-to-peer entre persones per llogar un cotxe, així com altres models, però el que sí que veig és que hi ha models amb molts recursos ociosos, que no estan optimitzats. Una demanda i una oferta que no casa molt bé i amb una intermediació que moltes vegades aplica condicions lleonines i que, sobretot, bloqueja el mercat entre oferta i demanda. Crec que el digital té aquesta possibilitat que ponteja aquesta intermediació per fer-la més fluida.
Mencionava abans la polèmica amb Uber i els exemples d'economia col·laborativa. Com veu el model avui dia?
Quan vam néixer amb la idea de Blablacar fa sis anys, aquí ni es parlava d'economia col·laborativa, però els models comencem a quallar i en menys de tres anys, s'han sumat més de dos milions d'usuaris a la seva plataforma. Hi ha un interès, la gent ho necessita, li veu un valor i a més, tota la gestió a través del telèfon facilita que l'accés sigui més fàcil, i sobretot, si el públic ho necessita, demostra que anirà a més. Però la societat no està preparada per a la innovació, la consumeix primer i després la regula. Crec que hem entrat en aquesta fase de preguntar-nos què anem a fer, com ho regulem, quins limitis posem, perquè al final l'Estat necessita que hi hagi mercat i que hi hagi regulació.
És Blablacar exemple d'economia col·laborativa?
Sí, clar.
I què opina dels detractors que diuen que no ho és pel fet que hi ha monetització?
En contra de Blablacar no se'n pot anar realment perquè hi ha monetització de la plataforma perquè els emprenedors que muntaren la plataforma tenen 400 persones que treballen a les quals cal pagar, hi ha servidors, etc. i ha d'haver-hi un fee que cobri aquestes despeses, a més que òbviament és una empresa privada que vol generar beneficis. Però els seus usuaris no es lucren i aquest aspecte és el que defineix la frontera del que és economia col·laborativa i el que no. MyTwinPlace és un model pur, no hi ha lucre. SocialCar és economia col·laborativa però sí que hi ha lucre, com Airbnb, i a Uber ni t'explico… El model d'economia col·laborativa és quan s'agilita aquesta oferta i demanda, però si els usuaris es lucren, no és economia col·laborativa.
Com valora els ritmes de la regulació que estem vivint?
El que passa aquí també passa a altres països. Per exemple, Anglaterra és molt més avançada sobre aquests nous models d'economia perquè ho veuen com una oportunitat perquè el seu mercat sigui molt més liberal, obert, que hi hagi més inversors, oportunitats de negoci per a uns altres i on el consumidor també es veu beneficiat perquè el preu mitjà disminueix. En certa manera, ho veig positiu però, òbviament, existeix una regulació. En casos com Uber, que té la voluntat d'intentar fer que aquest mercat sigui més fluid, de moment xoca moltíssim amb la regulació i al nostre país més que a altres. Però crec que, al final, acabarà sent el que demani la gent, tard o d'hora. És qüestió de més o menys anys, però al final del dia et fas el balanç de per què esperar tant temps per canviar la regulació si aquesta pot fer que el nostre país sigui més eficient i més productiu. Amb millor productivitat serem competitius, si no, no ho som. Hem de començar amb el transport, l'allotjament, amb moltes altres coses dins de la vida que tenim; però no només perquè volem ser més competitius, sinó perquè el mercat ho demana.