• Afterwork
  • La Vinyeta, els vins que enamoraren Jancis Robinson

La Vinyeta, els vins que enamoraren Jancis Robinson

Sostenibilitat a peu de vinya en una explotació ecològica al cor de l’Empordà que integra vins, olis, apicultura i ovelles

Josep Serra, propietari del celler La Vinyeta
Josep Serra, propietari del celler La Vinyeta
Lourdes López | VIA Empresa
Periodista experta en gastronomia
Barcelona
07 de Novembre de 2021

“A casa érem carnissers, no veníem del món del vi i la vinya. Però vam creuar-nos per atzar amb una persona molt gran que tenia unes vinyes a Mollet de Peralada i estava cansada de veure que no tenia continuïtat i futur a la seva feina. Li vam comprar amb la condició prèvia que ens ajudés a seguir-les treballant”, recorda Josep Serra propietari, juntament amb la seva dona, Marta Pedra, del celler La Vinyeta. D’aquell germen de quatre hectàrees que van comprar aquests dos enginyers agrònoms ha brotat un dels cellers més interessants de la DO Empordà, un projecte que fins i tot Jancis Robinson, la Master of Wine del Financial Times, ha volgut visitar en persona aquest estiu.

 

Ara, La Vinyeta és un celler amb una producció anual de 200.000 ampolles, una explotació ecològica que combina el cultiu de la vinya i l’olivera amb el bestiar sota un model ecosostenible: “La nostra producció ens situa entre els cellers petits que són grans, però encara en una franja on ens sentim còmodes i que, sobretot, ens permet no deixar de ser un projecte personal. Gaudim cada dia com el primer que vam obrir”, reflexiona Serra. La seva forma de treballar, respectuosa amb l’entorn i ecològica, els ha valgut el Premi Nacional d'Enoturisme com a millor celler de Catalunya el 2017 i el premi de Millor Celler 2018 per l'Associació Catalana de Sommeliers.

Explotació eco y economia circular

Va ser cap a l’any 2006 quan el negoci va virar a fer-se 100% ecològic: “Com a ambientòleg (a més d’enginyer), aquest esperit ja el tenia des del primer dia, però érem conscients que la falta d’experiència podia haver fet que les coses fossin un desastre. Llavors, vam començar a certificar en producció integrada, que permet treballar ecològicament, en condicions normals, i fer ús de fitosanitaris si les condiciones són tan adverses que no es garanteix la collita. Després d’acumular l’experiència necessària vam fer el pas a la producció ecològica en una petita superfície i, un cop dominat, a la resta de l'explotació”, senyala l’empresari. Ara mateix, tota la producció de La Vinyeta és ecològica, tant en vinyes —90 hectàrees— com en una petita plantació d’oliveres adjacents que van incorporar en paral·lel a la vinya a la propietat. “Estaven abandonades i vam començar a recuperar-les. Es dona la casualitat que són Argudell, que és una varietat local molt apreciada”.

 

L'última incorporació a l'ecosistema són les tan necessàries abelles: "No era tant per una necessitat de pol·linitzar, sinó que vam pensar que serien un bon indicador de la biodiversitat de la zona"

La propietat fa un esforç constant d’anar cap a la sostenibilitat, integrant productes i subproductes que donin equilibri al medi; per exemple, la cria de gallines i la recuperació de la transhumància d’ovelles. “Vam veure que quedava un subproducte, que eren les llavors i pells que tiràvem al camp i que els ocells es menjaven. Vam pensar que potser podia agradar a les gallines. Ara, en tenim 500 i produïm ous que venem al celler directament. També, com que no utilitzem herbicides, hem de controlar l’herba mecànicament, la qual cosa significa més hores de tractor i emissions de CO2. De manera que vam pensar que incorporant la brigada d’ovelles podíem, al menys una part de l’any, estalviar-nos això. Després, va venir la idea de munyir-les. I fa dos anys que tenim la formatgeria muntada. De moment, comprem la llet perquè tenim un remat de 300 ovelles i només algunes donen llet, però esperem que properament ens produeixin una part de la llet que necessitem”. De moment, tenen cinc formatges consolidats i estan ultimant el packaging per poder-los distribuir. L’última incorporació a l'ecosistema són les tan necessàries abelles. “En aquest cas, no era tant per una necessitat de pol·linitzar, sinó que vam pensar que serien un bon indicador de la biodiversitat i salubritat de la zona on treballem. Ens han permès tenir una petita producció de mel que es fa al celler i que també venem”.

Sense deixar fora el visitant

La proposta del celler La Vinyeta inclou visites, degustació i estança. “Quan vam començar el celler, vam pensar de seguida que era interessant obrir les portes a tothom, ensenyar quina és la nostra filosofia de vida i aquí ja vam començar a fer visites, tastos i esmorzars”, explica Serra. Aprofitant que a casa tenien carn, van idear El pícnic entre vinyes, una de les moltes activitats que tenen a la seva web, on aprovisionen d’una cistella amb embotits casolans i formatges artesans per gaudir a la seva propietat. 

__galeria__

Els vins de La Vinyeta expliquen aquella part més rural i salvatge de l’Empordà i són hereus del territori. L’interès creixent pels vins sense conservants i sense sulfits els situa en una molt bona posició. “És una línia en creixement que estem potenciant. És el cas de l'Heusss (sense sulfits), per fer un pas més cap a l'agricultura amb la mínima intervenció”, explica Serra. El seu portfoli es completa amb el blanc i el negre del Llavors, un vi elaborat amb vinyes velles que canvia cada any d’etiqueta per incorporar la paraula llavors en un relat periodístic o literari; el Puntiapart,  el vi de guarda del celler, elaborat amb les vinyes més antigues; i els microvins, “petites elaboracions amb les vinyes més boniques i més velles, especialment locals, com són la carinyena blanca o la garnatxa roja”.

I és que, per diferenciar-se en un mercat cada cop més globalitzat i recuperar el nivell de vendes d’abans de la pandèmia, la DO Empordà aposta clarament per les varietats locals i per les vinyes velles —una tercera part de les vinyes empordaneses té més de 30 anys i, segons un estudi del Consell Regulador, un 3% dels ceps tenen més de 100 anys—. La Vinyeta és una clara referència en una i altra tendència.