El passat 23 d'abril es complien 14 anys de la publicació del primer vídeo de Youtube. Un clip de 18 segons titulat Me at the zoo, de qualitat discutible, en el que el cofundador de la plataforma, Jawed Karim, bàsicament deixava córrer el temps descrivint els elefants que tenia al darrere. "Tenen unes trompes realment grans i això mola". Una exhibició d'eloqüència que justifica les gairebé 67 milions de visualitzacions i 2 milions de comentaris que té el vídeo que marca els inicis de l'empresa que ha canviat el sector audiovisual.
Els orígens de Youtube són una barreja de mitges veritats i històries contradictòries en les quals Karim juga un paper controvertit. Aquest estudiant de Stanford compartia oficines a Paypal amb els altres dos fundadors de la plataforma de vídeos, Steve Chen i Chad Hurley. A finals de 2004, tots tres buscaven una manera àgil de compartir vídeos a través d'internet, ja que, fins llavors, els usuaris no tenien cap plataforma que els permetés pujar continguts a la xarxa. La inspiració per a tan noble croada, segons diversos relats sobre la fundació de la companyia, va ser l'escàndol del nipplegate.
El primer de febrer de 2004, els Carolina Panthers i els New England Patriots van disputar la XXXVIII Super Bowl. Una edició que ha passat a la història per l'espectacle de la mitja part, en el que Justin Timberlake va arrencar una part del vestit de Janet Jackson per deixar al descobert, davant dels ulls escandalitzats d'Amèrica, el seu mugró. L'exhibició càrnia va originar la creació d'una nova regulació contra les imatges de caràcter sexual a la televisió, mesures preventives a espectacles similars i va ser el contingut més buscat a internet.
Un dels internautes que es va interessar per conèixer l'anatomia de la germaníssima de Michael Jackson va ser Karim, que es va desesperar davant les dificultats per trobar el vídeo i va fantasiejar amb els seus col·legues de Paypal amb com seria de fàcil la recerca si fossin els mateixos usuaris els que compartissin el document.
La idea va anar creixent fins a agafar forma el 2015. La història oficial explica com Chen i Hurley van dissenyar el producte final després d'un sopar en què van gravar uns vídeos que volien compartir. Karim nega aquesta versió, potser perquè ell no va formar part d'aquell sopar o potser perquè, un cop en marxa el projecte i malgrat la seva implicació, no va voler assumir cap altre rol que no fos el d'assessor extern.
Quan els tres emprenedors van penjar el vídeo Me at the zoo no tenien gaire clar el model de monetització de Youtube. Allò era una prova tècnica per a un projecte que uns dies havia de ser una plataforma de cites amb suport audiovisual i altres havia de servir per a subhastar productes. El fet és que, al cap de poques setmanes, el lloc s'havia omplert de contingut pujat pels primers usuaris. Van ser els internautes els que van donar la seva utilitat final a Youtube: pujar i compartir continguts propis.
Una utilitat amb un potencial que les empreses ràpidament van voler explotar. Abans de finals de 2005 van arribar inversions de Time Warner i Sequoia Capital, mentre Nike penjava un dels primers anuncis comercials exclusius per a la plataforma –amb Ronaldinho com a protagonista-.
L'octubre de 2006, l'empresa comptava amb 67 treballadors i els usuaris pujaven uns 65.000 nous vídeos cada dia. Motius més que suficients perquè Google comprés l'empresa per 1.650 milions de dòlars. Avui, la plataforma compta amb mil milions d'usuaris, que veuen mil milions d'hores de vídeo al dia.
La decisió de Karim de mantenir-se com a assessor extern de Youtube va fer que rebés fins a cinc cops menys que els seus companys per les seves accions, uns 64 milions de dòlars. Malgrat tot, l'emprenedor no passarà a la història per aquestes polèmiques, sinó per ser el primer youtuber de la història.