Portem 8 setmanes confinats per a fer front a la pandèmia de la Covid-19. En aquestes setmanes hem viscut tot tipus de sensacions i preocupacions relacionades amb àmbits molt diversos. La preocupació per la nostra pròpia salut i la dels nostres afins. El desassossec de veure les dificultats del nostre sistema de salut per a cuidar i sanar als nostres veïns, amics o familiars. El vertigen d'aquells els llocs de treball dels quals van quedar en l'aire de la nit al dia davant la declaració de l'Estat d'alarma i la incertesa sobre el que ocorreria en el futur, tant immediat com a més llarg termini. La responsabilitat de teletreballar per a aquells que poden fer-ho, i al mateix temps l'obligació d'acompanyar als nostres fills i filles en el procés d'estudiar i aprendre de manera molt més autònoma, sense la presència contínua dels seus professors o professores per a resoldre els seus dubtes. La cerca dels equilibris i la generació de rutines que permeten mantindre una certa productivitat, un equilibri familiar i el manteniment de la nostra pròpia salut i forma física en condicions poc favorables.
Han sigut també setmanes de reflexió, de dedicar temps a analitzar les causes de la situació que estem vivint, d'avaluar les possibles respostes que es van proposant i de raonar quins hauran de ser les respostes i accions que haurem d'emprendre en els pròxims mesos i anys.
Com a director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València, una de les coses que més han ocupat el meu pensament en aquest període és la necessitat d'extraure lliçons i aprenentatges que puguen reforçar la fortalesa, supervivència i competitivitat a llarg termini de les empreses familiars del nostre entorn. En el context de les societats mercantils, sabem que les empreses familiars constitueixen més del 88%, i que són responsables de la creació de 2 de cada 3 llocs de treball en aquest àmbit. Sabem, a més, que entre elles predominen les de xicoteta dimensió en sectors d'intensitat tecnològica mitjana o baixa, encara que n'hi ha també grans, multinacionals i d'alta intensitat tecnològica i de coneixement. Donada la seua importància en l'economia del nostre país, aquest aprenentatge és crític perquè la remuntada de l'activitat i la sostenibilitat de la nostra economia siga sòlida. Les empreses (i amb elles els seus empleats, els seus propietaris, els estats i territoris que es financen amb els seus impostos, i els ciutadans que es beneficien de la seua activitat) patiran les greus conseqüències de la necessària paralització que ha experimentat la nostra economia.
"La seua importància en l'economia del nostre país és crítica perquè la remuntada de l'activitat i la sostenibilitat de la nostra economia siga sòlida"
Per a articular aquesta reflexió, se m'ocorren quatre eixos sobre els quals poden sustentar-se les claus de la recuperació, i la preparació per a la competitivitat sostenible i responsable que haurem d'aconseguir a mitjà o llarg termini:
1. Anticipar i gestionar els riscos
Fa tan sols tres o quatre mesos, quasi ningú hauria anticipat que l'economia mundial poguera patir una garrotada de la dimensió que estem patint en aquest moment. Va haver-hi actors i institucions de diversa naturalesa i origen que havien advertit dels riscos d'una pandèmia, però la majoria de nosaltres ignorem aquests avisos, i molt pocs van actuar preparant-se en conseqüència. En realitat, una pandèmia no és més que una de les possibles causes d'una paralització abrupta de l'economia, que poden ser molt diverses: catàstrofes naturals, energètiques, crisis geopolítiques, accidents, incendis de les instal·lacions, etc.
Encara que les seues conseqüències i particularitats poden ser diferents, qualsevol paralització de l'activitat econòmica (pròpia o del conjunt de la societat) té una sèrie de característiques comunes que poden ser anticipades i que poden donar lloc a l'establiment de plans de contingència. Les reflexions al voltant d'aquest risc poden girar entorn de qüestions com: Quina folgança financera tindríem enfront d'una parada abrupta de l'activitat? Quant temps podem subsistir sense ajudes externes? Disposem de recursos (tecnològics, de coneixement, competències digitals, canals d'aprovisionament alternatius) per a modificar o reemplaçar a curt termini les nostres activitats habituals? Quina escala de prioritats hauríem de mantindre en aquests casos?
Aquesta mateixa lògica, ha d'aplicar-se a molts altres tipus de riscos, ja siguen de caràcter estrictament econòmic, o relacionats amb altres problemàtiques habituals en les empreses familiars. Per exemple, com hauria d'actuar l'empresa si alguna cosa li ocorreguera a alguna (o diverses) de les persones clau de l'organització? Com pot afectar-nos la pèrdua d'un client important? Quines conseqüències pot tindre retardar la cessió del lideratge? Què pot ocórrer si les persones assignades als llocs de responsabilitat no tenen les capacitats requerides?
La lliçó que hem d'extraure és que la meditació sobre riscos que són factibles (ni tan sols és necessari que siguen probables) és una rutina que hem d'implantar i interioritzar en les empreses.
"La meditació sobre riscos que són factibles és una rutina que hem d'implantar i interioritzar en les empreses"
2. Prendre consciència de les nostres característiques, fortaleses i limitacions. Ser autocrítics i objectius
A més de preveure riscos potencials i preparar-nos per a afrontar situacions difícils, també és necessari ser capaç de diagnosticar la nostra situació actual d'una manera objectiva i autocrítica. Conéixer bé les potencialitats i les limitacions dels recursos i capacitats que tenim ens prepara per a disposar d'un major nombre d'alternatives quan les circumstàncies el requerisquen. Hem vist en aquestes setmanes multitud de casos d'empreses, familiars i no familiars, que s'han reinventat ràpidament per a tirar una mà al sistema sanitari i a la societat.
L'ús de capacitats logístiques, sistemes productius, coneixements d'enginyeria, redefinició de productes o serveis, etc., llocs a la disposició de l'estat, dels responsables polítics, dels hospitals, o de la societat en general, s'han repetit en tots els sectors, regions i països. En altres casos, la “reinvenció” ha servit simplement per a sobreviure quan l'activitat principal havia quedat suspesa sense remei per als pròxims mesos.
Així mateix, veurem en els pròxims mesos molts casos d'empreses que tancaran les seues portes per no ser capaces de superar l'aturada de l'economia i les restriccions a la seua activitat. En molts casos, el seu declivi serà inevitable. En uns altres, el final podria haver sigut diferent si hagueren reconegut la seua potencialitat en lloc d'ancorar-se a un model de negoci sense la flexibilitat suficient per a adaptar-se a noves condicions. L'obertura de ment és crucial en aquest cas, i perquè això ocórrega és necessari ampliar les perspectives que normalment formen part dels nostres nuclis de decisió. Discutir, debatre, escoltar i reflexionar sobre les potencialitats i limitacions de l'empresa és fonamental per a corregir limitacions i trobar alternatives davant situacions sobrevingudes.
"Discutir, debatre, escoltar i reflexionar sobre les potencialitats i limitacions de l'empresa és fonamental per a corregir limitacions i trobar alternatives"
Però hem de recordar que, segons dades de l'Observatori GECE que promouen Bankia i el Ivie, quasi dos terços de les empreses familiars espanyoles estan administrades per una única persona (administrador únic) i, la gran majoria d'aquestes, tampoc compten amb xarxes diverses d'experiència o consell, amb comités consultius o d'experts que amplien els punts de vista i aporten reflexions crítiques i menys subjectives de la situació de l'empresa. Tenim molts, però ens fan falta més empresaris i directius oberts a escoltar sincerament i a admetre que les idees o valoracions alienes poden estar en el correcte.
3. Actuar de manera proactiva i valenta per a corregir les nostres limitacions, i aprofitar les oportunitats
Aquest comú “si funciona, no ho toques” està molt arrelat en la nostra societat. No estic en desacord amb ell, però crec que és incomplet i perillós. Si el teu model de negoci funciona, per descomptat que has d'explotar tot el seu potencial… però la reflexió sobre com podria evolucionar el model de negoci, i de si disposem dels recursos, les habilitats, i les actituds necessàries per a competir reeixidament en el futur, ha d'estar sempre present. Per tant, prepara la teua empresa per a millorar i per a competir en el futur. Ser proactiu per a dotar-se de recursos, per a aprendre, per a explorar noves alternatives, és un dels actius més rellevants per a preparar el futur.
Per exemple, si en alguna de les reflexions realitzades es percep que la falta de grandària és un parany sense eixida davant una situació difícil sobrevinguda, què és el que limita que actuem per a solucionar aquest problema? Ser un bon empresari implica ser valent i superar molts prejudicis per a construir projectes d'èxit, més enllà de les persones concretes que estiguen al capdavant a cada moment.
"Ser un bon empresari implica ser valent i superar molts prejudicis per a construir projectes d'èxit"
4. Establir clarament la nostra escala de valors i prioritats
Finalment, encara que els valors de l'empresa i de la família propietària estan sempre presents, i guien la manera d'actuar d'una organització, en els moments difícils és on més força cobren i més impacte tenen en la reputació i en la identitat d'una empresa familiar.
Quins valors ens identifiquen i com els protegirem? És molt important que els valors expressats al llarg de la història de l'empresa es mantinguen en els moments més complicats. La reputació de l'empresa i de la família costa molts anys de construir, però podem fer-la desaparéixer en molt poc temps si no som consistents en els moments de major visibilitat de les nostres accions.
Aquestes setmanes hem sigut testimonis de multitud d'accions d'empreses familiars que, amb major o menor publicitat, han demostrat uns valors clarament arrelats que s'han reflectit en la seua manera d'afrontar aquesta crisi. Hem vist empreses que han optat per prioritzar el manteniment de l'ocupació, sacrificant beneficis potencials o fins i tot assumint pèrdues certes. Hem conegut multitud de casos d'altruisme i solidaritat per part de famílies empresàries, i empreses familiars (i no familiars) que han donat el millor de si mateixes per a contribuir a millorar les condicions dels més necessitats. Personalment, les que més m'han agradat han sigut totes aquelles que s'han donat, i que no hem conegut perquè s'han fet des de la més estricta discreció i humilitat. Potser des d'un punt de vista empresarial, té tot el sentit del món, posar el valor aquests actes de bondat i solidaritat, perquè la reputació és un actiu estratègic que també cal gestionar. Però en l'empresa familiar, la consistència i els valors es demostren a llarg termini, i la publicitat no és necessària per a construir un projecte sòlid.
Extraguem lliçons d'aquesta situació i afrontem el futur amb valentia. Ens esperen mesos, o anys, difícils. Malgrat les possibles ajudes o facilitats que es puguen establir, ningú ens traurà del clot si nosaltres no afrontem la situació amb tota la seua cruesa, si no posem tota la nostra obstinació a recuperar-nos, prenent decisions difícils i valentes quan faça falta, i si no aprenem de l'experiència. Aquestes situacions (o altres anàlogues) poden tornar a repetir-se, i més val que la pròxima vegada ens troben millor preparats.