22
de Desembre
de
2015
El celler Alella Vinícola, ara encapçalat pels germans Garcia, el Samuel com a responsable de viticultura i el Xavier com a enòleg, és l'hereu directe, situat al mateix celler modernista del 1906, de l'antiga cooperativa d'Alella i segueix elaborant vins amb la marca històrica Marfil, que als anys seixanta i setanta del segle passat va ser tota una referència en vins de qualitat a Barcelona.
El més revolucionari d'aquest celler ha estat la seva fidelitat als orígens i a la tradició local, representats per les varietats de raïm autòctones, la pansa blanca -l'adaptació local del xarel·lo- i la garnatxa blanca i negra, que són el gruix de les vinyes que explota el celler, acompanyades de moscatell gra petit, sirà i cabernet sauvignon i tradicionals desconegudes, que estan en investigació per ser identificades i recuperades.
Però no serien revolucionaris si s'haguessin limitat a elaborar els vins tradicionals amb les varietats tradicionals, així que el que han fet és reinterpretar la tradició. Per això, a la verema del 2008 van decidir elaborar uns productes totalment innovadors mai fets abans a la D.O. Alella: els vins escumosos de qualitat amb les varietats locals i emparats en la DO Alella.
Des del celler, expliquen que no van dubtar que havien d'elaborar-los amb el mètode tradicional de la segona fermentació en ampolla (com els caves i els champagne) al considerar que és la millor manera. Però van voler remarcar l'origen geogràfic d'Alella i els factors de qualitat de les vinyes de muntanya pròpies i que "per tant no ens interessava inscriure'ls a altres D.O. més genèriques o grans" en clara referència a la DO Cava.
I aquest any 2015, els Premis Vinari han reconegut aquesta idea amb el màxim guardó dedicat als Vins Escumosos de Reserva: el Vinari d'Or per al seu Alella Marfil Blanc de Negre Brut 2010, elaborat íntegrament amb garnatxa negra procedent de vinyes pròpies de muntanya de la Vall de Rials (Alella).
Però si elaborar a Catalunya un blanc de negres ja és poc habitual, no s'acaben encara les novetats, perquè per a fer la segona fermentació en ampolla (mètode tradicional), s'ha utilitzat el mateix sucre residual del most, parant la primera fermentació baixant la temperatura. Per tant, no s'ha addicionat sacarosa com és habitual en aquests tipus de productes. Segons el celler, es comercialitza com a mínim amb una criança de 12 mesos, tot i que ha estat pensat per aguantar llargues estades a l'ampolla abans del degorjat, i de fet, la mostra tastada, presentada a concurs la primavera del 2015, deu tenir uns quatre anys d'ampolla.
Pel color, seria difícil endevinar que es tracta d'un blanc de negres, és groc daurat, i filant molt prim, potser sí que té el lleu reflex gris que caracteritza aquests vins (però també pot ser que aquest tastador estigui suggestionat). A les aromes sí que el raïm negre es fa notar, hi ha apareixen notes subtils de cirera (Kirsch) i maduixa, acompanyades de les més habituals de préssec i albercoc, en un conjunt aromàtic que per si sol, ja val el Vinari d'Or.
Perquè també a la boca continua a escala òptima: la bombolla és fina, cruixent i duradora. El tacte és fresc i fi, d'estructura mitjana: ni molt vinós ni tampoc es podria qualificar de lleuger. Però en tot cas, equilibrat, i amb un final aromàtic delicat, floral i subtilment llaminer, que queda ben embolcallat pel pas suau pel paladar que li dóna el fet de ser un brut, sense la sequedat absoluta dels nature.
En resum: una elecció deliciosa, si no fos que costarà de trobar una de les només 2.500 ampolles que se'n van elaborar amb la poca garnatxa negra que es va salvar dels senglars el 2010.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
El més revolucionari d'aquest celler ha estat la seva fidelitat als orígens i a la tradició local, representats per les varietats de raïm autòctones, la pansa blanca -l'adaptació local del xarel·lo- i la garnatxa blanca i negra, que són el gruix de les vinyes que explota el celler, acompanyades de moscatell gra petit, sirà i cabernet sauvignon i tradicionals desconegudes, que estan en investigació per ser identificades i recuperades.
Però no serien revolucionaris si s'haguessin limitat a elaborar els vins tradicionals amb les varietats tradicionals, així que el que han fet és reinterpretar la tradició. Per això, a la verema del 2008 van decidir elaborar uns productes totalment innovadors mai fets abans a la D.O. Alella: els vins escumosos de qualitat amb les varietats locals i emparats en la DO Alella.
Des del celler, expliquen que no van dubtar que havien d'elaborar-los amb el mètode tradicional de la segona fermentació en ampolla (com els caves i els champagne) al considerar que és la millor manera. Però van voler remarcar l'origen geogràfic d'Alella i els factors de qualitat de les vinyes de muntanya pròpies i que "per tant no ens interessava inscriure'ls a altres D.O. més genèriques o grans" en clara referència a la DO Cava.
I aquest any 2015, els Premis Vinari han reconegut aquesta idea amb el màxim guardó dedicat als Vins Escumosos de Reserva: el Vinari d'Or per al seu Alella Marfil Blanc de Negre Brut 2010, elaborat íntegrament amb garnatxa negra procedent de vinyes pròpies de muntanya de la Vall de Rials (Alella).
Però si elaborar a Catalunya un blanc de negres ja és poc habitual, no s'acaben encara les novetats, perquè per a fer la segona fermentació en ampolla (mètode tradicional), s'ha utilitzat el mateix sucre residual del most, parant la primera fermentació baixant la temperatura. Per tant, no s'ha addicionat sacarosa com és habitual en aquests tipus de productes. Segons el celler, es comercialitza com a mínim amb una criança de 12 mesos, tot i que ha estat pensat per aguantar llargues estades a l'ampolla abans del degorjat, i de fet, la mostra tastada, presentada a concurs la primavera del 2015, deu tenir uns quatre anys d'ampolla.
Pel color, seria difícil endevinar que es tracta d'un blanc de negres, és groc daurat, i filant molt prim, potser sí que té el lleu reflex gris que caracteritza aquests vins (però també pot ser que aquest tastador estigui suggestionat). A les aromes sí que el raïm negre es fa notar, hi ha apareixen notes subtils de cirera (Kirsch) i maduixa, acompanyades de les més habituals de préssec i albercoc, en un conjunt aromàtic que per si sol, ja val el Vinari d'Or.
Perquè també a la boca continua a escala òptima: la bombolla és fina, cruixent i duradora. El tacte és fresc i fi, d'estructura mitjana: ni molt vinós ni tampoc es podria qualificar de lleuger. Però en tot cas, equilibrat, i amb un final aromàtic delicat, floral i subtilment llaminer, que queda ben embolcallat pel pas suau pel paladar que li dóna el fet de ser un brut, sense la sequedat absoluta dels nature.
En resum: una elecció deliciosa, si no fos que costarà de trobar una de les només 2.500 ampolles que se'n van elaborar amb la poca garnatxa negra que es va salvar dels senglars el 2010.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.