Parlar de dones emprenedores a Catalunya és parlar per força d'Ana Maiques. L'any 2000 va fundar Starlab, una companyia que s'ha convertit en referent d'innovació tecnològica pels seus avenços en la neurociència. Actualment també impulsa Neuroelectrics, una spin-off d'Starlab que comença a veure món. Nominada el 2010 per l'IESE com una de les persones menors de 40 anys més influents del panorama empresarial (l'única dona de la llista), el març del 2014 rebia el premi a la innovació europea. A finals del mateix any també va rebre a Estocolm el reconeixement de la Conferència Internacional Women's Enterpreneurial Challenge.
En aquesta entrevista amb VIAempresa, Maiques reivindica la necessitat d'animar per igual nens i nenes a l'emprenedoria i als sectors més tècnics. Alhora, reflexiona sobre la importància de donar temps a la recerca perquè doni els seus fruits. Això sí, sempre amb una voluntat d'aplicació útil i traduïda en negoci.
Costa trobar dones en el sector de la innovació tecnològica...
És cert que és un sector on hi ha menys dones, però sempre dic que és un problema d'educació. Hauríem de començar a l'escola animant les nenes a fer robòtica, a programar i a altres temes tècnics on normalment no les animem. A més, s'ha d'animar més l'emprenedoria en general. Les famílies i l'escola tenen tendència a no fomentar tant les nenes cap a carreres tècniques, i és la seva responsabilitat canviar-ho.
És difícil moure's dins d'aquest sector per una dona?
En el meu cas concret no he trobat cap desavantatge. Parlo normalment amb doctors i gent que fa recerca, i la discussió se centra molt en què estàs venent, quina tecnologia ofereixes o quina solució tens. No m'he trobat que el fet de ser dona fos un inconvenient, tot i que és clar que treballo amb gent molt intel·ligent!
Encara hi ha prejudicis de gènere, encara que sigui fora del sector?
És un problema de vocacions, i és veritat que hi ha més homes que dones. Però les dones que hi ha a la ciència no tenen complexes i no hi ha prejudicis. N'hi ha menys, però les que són bones es reconeixen tant com els homes.
Sigui com sigui, el fet que hi hagi premis d'emprenedoria en femení, i no n'hi hagi d'emprenedoria en masculí, deu voler dir alguna cosa...
El que passa és que com que hi ha menys dones s'ha de fer un esforç per animar-ne d'altres. Aquest efecte referent o d'emmirallament, que puguis veure una dona amb carrera científica que pugui donar exemple, se li ha de donar molta més visibilitat. A mi em va fer molta il·lusió i va ser un gran honor, i animo altres dones a emprendre en aquest sector.
Com va sorgir la idea d'Starlab?
L'any 2000 una empresa belga ens va encarregar al meu marit i a mi obrir la seva filial a Espanya. Quan portàvem un any d'activitat a Barcelona, l'empresa va fer fallida. Sempre dic que va ser en aquest moment que ens vam fer emprenedors. Vam haver de decidir si ens en anàvem a casa, o comprar l'empresa que estava en liquidació i tirar endavant el projecte sols. El cas és que no vam néixer emprenedors, sinó que en un moment determinat vam decidir emprendre amb un altre soci.
Quina és la clau del seu èxit?
Crec que és la combinació de cultures, que ens apassiona la ciència i som rigorosos amb ella. Teníem la voluntat de fer alguna cosa més, de transformar-la en productes i serveis. El fet que sigui un equip mixt entre científics i gent de disciplines econòmiques és bona part de l'èxit.
Esteu demostrant que la ciència es pot traduir en model de negoci?
Sí, tot i que ens ha costat déu i ajuda, 14 anys! Però ara podem dir que hem creat un model d'empresa capaç de fer la transició de la recerca al mercat.
Per què costa tant aquesta transició?
Hi ha un tema cultural important, la cultura científica i l'empresarial estan bastant allunyades. A més, la recerca és un procés que necessita molts anys, inversió sostinguda i que molta gent pensa que quan té un prototip ja està tot fet. Però d'un prototip a un producte hi ha un camí molt llarg i sense que hi hagi gaires instruments financers per suportar-lo. En general necessites competències molt diferents en un període llarg de temps i és molt difícil aguantar el temps suficient per aprendre com fer aquesta transformació.
Hi ha prou paciència per a la recerca? O el seu principal enemic és l'exigència de resultats immediats?
És que les polítiques d'R D i companyia han de ser de llarg termini. Fer tecnologia nova des de la ciència porta anys, tot i que és cert que potser vivim en una cultura més de curt termini. Però a la ciència se li ha d'exigir una voluntat de transformació en alguna cosa útil.
Sigui com sigui, un indicador com la captura de fons europeus per a la recerca demostra que Catalunya n'aconsegueix gairebé el doble dels que li pertocarien proporcionalment per població...
Pels recursos que tenim, les nostres universitats i centres de recerca tenen un nivell excel·lent. Ara mateix tenim una filial de Neuroelectrics a Boston, i podem dir que el nivell de molts científics i centres catalans no té res a envejar. Crec que en l'àmbit de la recerca hem fet una bona feina, però faltaria tenir una mica més de cultura emprenedora i empresarial com a país per rendibilitzar aquesta recerca. La recerca té molt nivell, però després no hi ha gaires empreses que se'n beneficiïn.
Programes com el dels Doctorats Industrials poden ser una ajuda?
Jo crec que seria millor tenir programes més adreçats a l'emprenedoria. A banda d'això, crec molt en la capacitat multidisciplinària, per exemple unint gent de disciplines econòmiques amb gent de ciències exactes. És a dir, unir els mons tècnics i empresarials però des d'una vessant més d'emprenedoria. A vegades penso que les incubadores o els programes d'incubació de les facultats s'haurien de barrejar de manera que hi hagués molta més interacció. Sovint els economistes o els emprenedors tenen ganes d'emprendre però no tenen un projecte. I en canvi els tècnics tenen la tecnologia i el coneixement, però els fa por emprendre. Per això aquesta combinació pot ser molt bona.