Reduir les emissions de CO2 per assolir la descarbonització del transport s’ha convertit en un imperatiu difícilment discutible. Tot i que es multipliquen les veus i les receptes per assolir-lo, acudir als tècnics i experts és una bona fórmula per acostar-se a aquest objectiu. És el cas d’Ana Solà, CEO de la consultora Cinesi, formada per especialistes en dos àmbits concrets: la geografia i l’enginyeria de camins. Després d’haver tocat totes les tecles a la companyia, advoca pels plans a llarg termini, independentment del color polític que estigui al capdavant de les administracions. Amb una vintena de treballadors, Cinesi compta amb una seu a Barcelona i un altre a Palma de Mallorca.
En quin àmbit centra l’activitat i el posa el focus Cinesi?
Som una consultoria de mobilitat i transport amb 27 anys d’existència amb oficines a Barcelona i Palma de Mallorca. Treballem per l’administració pública i pel sector privat en la millora i la cerca de solucions de temes de mobilitat. Ens centrem en quatre segments de treball. El primer seria l’assistència tècnica a operadors de transport. Una segona branca, amb la qual hem estat vinculats des dels nostres orígens, és la consultoria i planificació estratègica del transport públic. De fet, ens vam iniciar com a consultoria de transport i amb els anys ens hem afegit el concepte mobilitat per adaptar-nos a les demandes dels nous temps. Una tercera pota inclouria les estratègies de mobilitat a llarg termini, en la qual elaborem plans de transports. En aquestes, estarien incloses els plans de mobilitat empresarials, obligatoris per les companyies de més de 500 treballadors. La darrera àrea serien els estudis de mobilitat al voltant de les diferents xarxes de transport. Per altra banda, la part d’R+D, tot i ser una empresa petita, ens l’aporten la col·laboració amb consorcis formats per companyies, entitats i administracions a través dels estudis finançats amb fons europeus.
• Com ha canviat la forma d’entendre el transport en gairebé tres dècades?
El canvi principal rau en els desplaçaments, especialment en la xifra dels que fem podem efectuar diàriament. Abans, el viatge més habitual era de casa a la feina o a l’escola i si havies d’anar a visitar un familiar, aquest acostumava a estar en un entorn pròxim, al qual podies anar caminant. Hem passat d’una mitjana de tres o quatre desplaçaments al dia uns 10 0 15. Aquesta nova realitat ha provocat que a més desplaçaments, el volum de moviments sigui més gran en un territori que no ha crescut. Tot i que l’oferta de serveis s’ha ampliat, la demanda s’ha incrementat molt més. A més a més, a les grans ciutats, s’ha d’afegir la pressió del turisme, que encara genera més demanda.
“El temps acaba sent una variable més important que la consciència ambiental a l’hora de seleccionar un mitjà de transport”
• En quins projectes està treballant actualment una consultora com Cinesi?
Ara mateix, estem implicats en el projecte europeu ‘Spine’, de caràcter europeu, format per un consorci de 40 entitats. Està inclòs en el programa comunitari ‘Horizon Europe’, que té l’objectiu de què el transport públic capti un 25% més de quota d’usuaris respecte al privat. Paral·lelament, existeix el propòsit de millorar la satisfacció del client que utilitza els mitjans de transport públic. En el nostre cas, estem desenvolupant la millora del servei de la xarxa de transport públic de Las Palmas de Gran Canaria. Allà, la idea és crear tres hubs multimodals, es a dir, espais d’intercanvi per fer servir diferents tipus de transport. Per què funcioni la iniciativa, s’ha de comunicar de forma adient que existeix aquest ecosistema i que l’usuari hi pugui tenir accés.
• Quina hauria de ser la ‘recepta màgica’ per millorar i fer més sostenibles les xarxes de transport?
La nostra fórmula parteix de la planificació. No som partidaris d’accions o actuacions que es facin sense analitzar la seva repercussió en la resta de l’ecosistema del transport. Una vegada es tingui clar aquest principi, apostem per un pal de paller: el transport públic. Per a qualsevol administració, el transport públic ha de ser l’eix principal sobre el qual ha de pivotar la mobilitat. Bàsicament, perquè es tracta d’un transport connectiu. La prioritat dels municipis ha de ser tenir ben estructurades les polítiques de planificació del transport públic. Com més prioritari sigui i millor funcioni, més atractiu serà pels usuaris deixar el cotxe o qualsevol altre mitjà de transport no tan sostenible. Un punt important és que un grup extens de persones no escull els seus desplaçaments en funció de la comoditat o del preu, sinó del temps. El punt crític és analitzar i comparar quan de temps trigues utilitzant cada tipus de transport. El temps acaba sent una variable més important que la consciència ambiental a l’hora de seleccionar un mitjà de transport, especialment en els desplaçaments metropolitans i intermunicipals.
“S’haurien d’implantar mecanismes que penalitzin els usos del vehicle privat que no siguin racionals”
• Què es pot fer per millorar aquest punt crític del temps i fer-lo competitiu?
Pels desplaçaments interurbans el que manca és una falta d’inversió en les infraestructures. Les infraestructures no volen dir necessàriament construir coses, sinó mantenir-les. Un exemple d’aquesta realitat és Rodalies de Renfe, en la qual durant moltes dècades no s’ha actualitzat ni modernitzat la infraestructura. Si s’hagués invertit correctament, ara no hi hauria els problemes que patim. En una esfera més concreta, s’han d’articular mesures que prioritzin la circulació dels vehicles de transport públic o que facilitin la priorització semafòrica. Una altra opció que es podria implantar a capitals com Barcelona, que ja tenen altres ciutats més petites, és crear intercanviadors d’autobusos. Allà s’hauria de poder connectar les línies de busos interurbans amb els urbans.
• Quines solucions es poden aportar per fer més atractiu aquesta mobilitat sostenible?
Haurien d’anar en la línia de les ja implementades a la C-33 o a la C-58, en carrils com el Bus VAO, en el qual el transport públic, en aquest cas, l’autobús, té una prioritat de circulació absoluta. La realitat ens mostra que els usuaris d’aquests busos exprés, que connecten el Vallès Occidental i el Maresme i diversos punts del territori amb Barcelona, no paren de créixer. Altres eines en les quals ens podríem recolzar en la tecnologia i en els Mobility As A Service (MAAS), que permet la integració de diferents modes de transport en una única aplicació o plataforma. Per avançar, cal corresponsabilitat entre les administracions i els usuaris. Des de la primera, s’haurien d’implantar mecanismes que penalitzin els usos del vehicle privat que no siguin racionals. Per altra banda, són necessàries campanyes de difusió per donar a conèixer les alternatives, moltes vegades desconegudes, que existeixen en transport públic.