02
de Juny
de
2016
Act.
03
de Juny
de
2016
Qui té diagnosticada alguna al·lèrgia, sap perfectament que hi ha certs mesos de l'any on els mocadors, les pastilles i esprais són els seus millors amics. Però els qui han patit crisis més greus, anomenades anafilaxi, no se'n salven de dur sempre a sobre l'únic tractament que els pot salvar la vida: un autoinjector d'adrenalina.
Aquest preparat mèdic, però, sovint es queda a casa, es caduca o es fa malbé a causa de la temperatura exterior. Un problema que la startup catalana Adan Medical Innovation vol resoldre amb la creació d'Anapphylaxis, una aplicació i una funda per a l'autoinjector que s'encarrega d'alertar el pacient quan no el porta a sobre o quan l'ha de canviar.
Al capdavant del projecte s'hi troben els doctors en Medicina i Ciència Anna Sala i Adrià Curran, especialistes en Al·lergologia i Medicina Interna respectivament, els qui han demostrat que també es pot emprendre des de la Vall d'Hebrón i sense deixar de ser metges, com ha explicat aquest dimecres l'emprenedor Xavier Verdaguer en una conferència al Bizbarcelona. El projecte s'ha construït juntament amb un equip format per tres socis fundadors més que col·laboren amb el projecte, però no a full time. La idea va néixer el 2013 i es va desenvolupar a l'Imagine Creativity Center, on els dos fundadors van ser proclamats guanyadors de l'edició.
A hores d'ara, la companyia ha aconseguit aplegar el suport de l'emprenedor en sèrie Xavier Verdaguer i el doctor expert en biotecnologia als Estats Units, Joaquim Trias com a inversors.
Facilitar la vida als pacients
"Anapphylaxis és una funda intel·ligent que va a l'adrenalina i que per via Bluetooth es connecta al mòbil. És com posar intel·ligència a l'autoinjector", detalla Sala del gadget que han creat. I és que la funda, un cop vinculada al telèfon, també té la capacitat d'alertar els contactes que l'usuari predetermini quan es pateix una reacció al·lèrgica, avisar a Emergències i, fins i tot, obrir un vídeo on s'explica com s'ha d'administrar la dosi d'adrenalina. A més a més, és customitzable: "Es pot canviar de color i personalitzar per treure l'estigma de portar un autoinjector".
L'aplicació es pot descarregar gratuïtament, ja que té altres funcionalitats més genèriques com la identificació de farmàcies i centres d'atenció mèdica al voltant, però el dispositiu encara no ha sortit al mercat perquè es troba en fase de proves amb pacients de l'hospital Vall d'Hebron diagnosticats d'anafilaxi. "Baixen l'aplicació, fan uns qüestionaris i ho proven durant un temps", afirma l'especialista, "moltes de les morts que hi ha per anafilaxi són de gent molt jove, això és el que volem evitar, que la gent se senti segura i que sàpiga com administrar-s'ho".
La cofundadora estima que el llançament es podrà fer a principis del 2017, quan hagin acabat els tests i hagin tancat la tercera ronda de finançament. Amb ella, preveuen captar 1,5 milions d'euros per fer la distribució, una xifra que se suma als més de 500.000 euros que porten ja recollits. Ara bé, no descarten que el procés s'escurci o calgui canviar l'estratègia: "Estem en negociacions amb laboratoris. Si surt algun interessat, es capgirarà, perquè llavors la distribució no l'haurem de fer sols".
La startup va fer les primeres passes amb capital propi dels fundadors, seed capital i aportacions dels families, fools and friends i d'algun pacient. La posterior entrada d'un fons de capital risc i la segona ronda d'inversió els ha permès aconseguir la patent, els prototips i assegurar-se que compleixen amb la regulació. Respecte a això, Sala subratlla que han aconseguit l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament, amb qui han començat els assajos clínics "per anar modificant el que calgui amb el que diuen els pacients que ho estan provant de forma regulada". "Així és com volem diferenciar-nos dels altres gadgets mèdics, fent un seguiment que asseguri la seva eficàcia", matisa.
Un buit legal entre l'app i el medicament
En el procés de desenvolupament de la companyia, han necessitat integrar professionals de diverses branques. "Nosaltres, com a metges, coneixem molt la patologia, però necessitàvem un equip multidisciplinar on cadascú s'encarregui d'una cosa", recorda Sala, i així és com van cercar un CEO, experts en patents, en regulació i en la creació de softwares i hardwares, entre altres.
La principal trava amb la qual s'han trobat és el buit que Sala assegura que hi ha en la regulació: "Hi ha molt poca gent que estigui fent dispositius mèdics que donin intel·ligència. Un marca passos, per exemple, no ho fa. Hi ha un buit perquè realment no està clar quin tipus de regulació has de passar i això fa que sigui costi entrar al mercat". Malgrat tot, constata que la proposta ha tingut i té bona acceptació i que ho avala l'interès mostrat per fons d'inversió, Catalunya Emprèn, el Fòrum eHealth de Catalunya –on van participar- i la recent invitació a participar en una conferència sobre Medical Device als Estats Units. "Tenim la percepció i el feedback de què ho fem bé, però és complicat perquè estem a mig camí entre el medicament i l'aplicació", afegeix.
A propòsit d'això, Sala afegeix que en qüestió de pocs anys tot el coneixement relacionat amb el desenvolupament de dispositius mèdics i patents ha evolucionat molt. "Quan vam començar, les condicions de recerca eren molt diferents i semblava que parlessis en xino. El Medical Device i les patents eren un tema molt conflictiu i era difícil tenir clars els passos a seguir", comenta.
En aquest sentit, lloa el salt que han fet els hospitals i centres de recerca en la inclusió de programes de suport a la innovació i la creació d'empreses: "Ara ho estan fent a tot arreu i ho estan potenciant perquè han vist que qui detecta els problemes són els metges, però no saben com desenvolupar les eines". Fins ara les aplicacions i eines les dissenyaven els enginyers, però sempre seguint la seva lògica tècnica, la qual s'allunya de l'experiència que tenen els experts en medicina del dia a dia a la consulta. "Ara els centres de negocis estan unint aquestes dues parts i també la gent amb coneixements en negocis", explica Sala.
La medicina del futur
Una de les principals qüestions que sorgeixen davant l'arribada de dispositius com el d'Anapphylaxis té a veure amb el cost. Sala considera que l'ideal seria un "cofinançament" i ho argumenta amb el fet que surt al mercat per "ajudar a controlar la malaltia". "La funda requereix una inversió important i no pot ser gratuïta", explica per argumentar la seva posició: "En aquests casos seria bo que el sistema de salut canviés i inclogués aquestes eines igual que es recepten medicaments, perquè no deixa de ser una cosa bona per la salut". També reconeix que l'adaptació del sistema sanitari als nous canvis és lenta i que la societat es troba lluny de poder rebre receptes de dispositius mèdics. Tanmateix, és positiva i creu que, si la comunitat pressiona, "al final s'haurà de fer el pas".
Però aquest només és una petita part de tota la revolució que el sector ha de viure en els pròxims anys. De fet, Sala concreta que en un període màxim de cinc anys serà quan notem un canvi en "la forma d'actuar del metge i de tractar el pacient".
Malgrat ser una revolució que afectarà el sistema en general, la cofundadora de la startup enumera dos àmbits: el quirúrgic i el mèdic. En el cas del primer, esmenta l'ús dels robots, dels quals diu que es podran "programar perquè facin una cirurgia a la perfecció, quasi millor que els humans"; mentre que en el segon, considera que serà en la relació entre metge i pacient on es notarà la digitalització, el que "accelerarà el diagnòstic, el tractament, el control... i tot farà que l'usuari estigui millor i sigui més autònom".
La proliferació d'aplicacions que ajudin a controlar la dieta, l'estat de salut o l'activitat física, entre altres, és un altre element a tenir en compte. Sala considera que és positiva l'allau d'opcions per al pacient però reclama posar més atenció sobre les aplicacions desenvolupades des dels centres de recerca i hospitals, de la mà d'expert, de les apps que són purament oci. I amb tot això, dóna un últim toc d'alerta: "No s'ha de perdre la part humana, la relació. Per més que hi hagi Internet i eines, s'ha de saber gestionar i tenir un bon diagnòstic per usar-les de forma correcta".
Aquest preparat mèdic, però, sovint es queda a casa, es caduca o es fa malbé a causa de la temperatura exterior. Un problema que la startup catalana Adan Medical Innovation vol resoldre amb la creació d'Anapphylaxis, una aplicació i una funda per a l'autoinjector que s'encarrega d'alertar el pacient quan no el porta a sobre o quan l'ha de canviar.
Al capdavant del projecte s'hi troben els doctors en Medicina i Ciència Anna Sala i Adrià Curran, especialistes en Al·lergologia i Medicina Interna respectivament, els qui han demostrat que també es pot emprendre des de la Vall d'Hebrón i sense deixar de ser metges, com ha explicat aquest dimecres l'emprenedor Xavier Verdaguer en una conferència al Bizbarcelona. El projecte s'ha construït juntament amb un equip format per tres socis fundadors més que col·laboren amb el projecte, però no a full time. La idea va néixer el 2013 i es va desenvolupar a l'Imagine Creativity Center, on els dos fundadors van ser proclamats guanyadors de l'edició.
 |
| Adrià Curran i Anna Sala al Congrés Catalunya Emprèn. Cedida |
A hores d'ara, la companyia ha aconseguit aplegar el suport de l'emprenedor en sèrie Xavier Verdaguer i el doctor expert en biotecnologia als Estats Units, Joaquim Trias com a inversors.
Facilitar la vida als pacients
"Anapphylaxis és una funda intel·ligent que va a l'adrenalina i que per via Bluetooth es connecta al mòbil. És com posar intel·ligència a l'autoinjector", detalla Sala del gadget que han creat. I és que la funda, un cop vinculada al telèfon, també té la capacitat d'alertar els contactes que l'usuari predetermini quan es pateix una reacció al·lèrgica, avisar a Emergències i, fins i tot, obrir un vídeo on s'explica com s'ha d'administrar la dosi d'adrenalina. A més a més, és customitzable: "Es pot canviar de color i personalitzar per treure l'estigma de portar un autoinjector".
L'aplicació es pot descarregar gratuïtament, ja que té altres funcionalitats més genèriques com la identificació de farmàcies i centres d'atenció mèdica al voltant, però el dispositiu encara no ha sortit al mercat perquè es troba en fase de proves amb pacients de l'hospital Vall d'Hebron diagnosticats d'anafilaxi. "Baixen l'aplicació, fan uns qüestionaris i ho proven durant un temps", afirma l'especialista, "moltes de les morts que hi ha per anafilaxi són de gent molt jove, això és el que volem evitar, que la gent se senti segura i que sàpiga com administrar-s'ho".
La cofundadora estima que el llançament es podrà fer a principis del 2017, quan hagin acabat els tests i hagin tancat la tercera ronda de finançament. Amb ella, preveuen captar 1,5 milions d'euros per fer la distribució, una xifra que se suma als més de 500.000 euros que porten ja recollits. Ara bé, no descarten que el procés s'escurci o calgui canviar l'estratègia: "Estem en negociacions amb laboratoris. Si surt algun interessat, es capgirarà, perquè llavors la distribució no l'haurem de fer sols".
La startup va fer les primeres passes amb capital propi dels fundadors, seed capital i aportacions dels families, fools and friends i d'algun pacient. La posterior entrada d'un fons de capital risc i la segona ronda d'inversió els ha permès aconseguir la patent, els prototips i assegurar-se que compleixen amb la regulació. Respecte a això, Sala subratlla que han aconseguit l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament, amb qui han començat els assajos clínics "per anar modificant el que calgui amb el que diuen els pacients que ho estan provant de forma regulada". "Així és com volem diferenciar-nos dels altres gadgets mèdics, fent un seguiment que asseguri la seva eficàcia", matisa.
Un buit legal entre l'app i el medicament
En el procés de desenvolupament de la companyia, han necessitat integrar professionals de diverses branques. "Nosaltres, com a metges, coneixem molt la patologia, però necessitàvem un equip multidisciplinar on cadascú s'encarregui d'una cosa", recorda Sala, i així és com van cercar un CEO, experts en patents, en regulació i en la creació de softwares i hardwares, entre altres.
 |
| La funda es connecta via Bluetooth amb al telèfon del pacient. Cedida |
La principal trava amb la qual s'han trobat és el buit que Sala assegura que hi ha en la regulació: "Hi ha molt poca gent que estigui fent dispositius mèdics que donin intel·ligència. Un marca passos, per exemple, no ho fa. Hi ha un buit perquè realment no està clar quin tipus de regulació has de passar i això fa que sigui costi entrar al mercat". Malgrat tot, constata que la proposta ha tingut i té bona acceptació i que ho avala l'interès mostrat per fons d'inversió, Catalunya Emprèn, el Fòrum eHealth de Catalunya –on van participar- i la recent invitació a participar en una conferència sobre Medical Device als Estats Units. "Tenim la percepció i el feedback de què ho fem bé, però és complicat perquè estem a mig camí entre el medicament i l'aplicació", afegeix.
A propòsit d'això, Sala afegeix que en qüestió de pocs anys tot el coneixement relacionat amb el desenvolupament de dispositius mèdics i patents ha evolucionat molt. "Quan vam començar, les condicions de recerca eren molt diferents i semblava que parlessis en xino. El Medical Device i les patents eren un tema molt conflictiu i era difícil tenir clars els passos a seguir", comenta.
En aquest sentit, lloa el salt que han fet els hospitals i centres de recerca en la inclusió de programes de suport a la innovació i la creació d'empreses: "Ara ho estan fent a tot arreu i ho estan potenciant perquè han vist que qui detecta els problemes són els metges, però no saben com desenvolupar les eines". Fins ara les aplicacions i eines les dissenyaven els enginyers, però sempre seguint la seva lògica tècnica, la qual s'allunya de l'experiència que tenen els experts en medicina del dia a dia a la consulta. "Ara els centres de negocis estan unint aquestes dues parts i també la gent amb coneixements en negocis", explica Sala.
La medicina del futur
Una de les principals qüestions que sorgeixen davant l'arribada de dispositius com el d'Anapphylaxis té a veure amb el cost. Sala considera que l'ideal seria un "cofinançament" i ho argumenta amb el fet que surt al mercat per "ajudar a controlar la malaltia". "La funda requereix una inversió important i no pot ser gratuïta", explica per argumentar la seva posició: "En aquests casos seria bo que el sistema de salut canviés i inclogués aquestes eines igual que es recepten medicaments, perquè no deixa de ser una cosa bona per la salut". També reconeix que l'adaptació del sistema sanitari als nous canvis és lenta i que la societat es troba lluny de poder rebre receptes de dispositius mèdics. Tanmateix, és positiva i creu que, si la comunitat pressiona, "al final s'haurà de fer el pas".
Però aquest només és una petita part de tota la revolució que el sector ha de viure en els pròxims anys. De fet, Sala concreta que en un període màxim de cinc anys serà quan notem un canvi en "la forma d'actuar del metge i de tractar el pacient".
Malgrat ser una revolució que afectarà el sistema en general, la cofundadora de la startup enumera dos àmbits: el quirúrgic i el mèdic. En el cas del primer, esmenta l'ús dels robots, dels quals diu que es podran "programar perquè facin una cirurgia a la perfecció, quasi millor que els humans"; mentre que en el segon, considera que serà en la relació entre metge i pacient on es notarà la digitalització, el que "accelerarà el diagnòstic, el tractament, el control... i tot farà que l'usuari estigui millor i sigui més autònom".
La proliferació d'aplicacions que ajudin a controlar la dieta, l'estat de salut o l'activitat física, entre altres, és un altre element a tenir en compte. Sala considera que és positiva l'allau d'opcions per al pacient però reclama posar més atenció sobre les aplicacions desenvolupades des dels centres de recerca i hospitals, de la mà d'expert, de les apps que són purament oci. I amb tot això, dóna un últim toc d'alerta: "No s'ha de perdre la part humana, la relació. Per més que hi hagi Internet i eines, s'ha de saber gestionar i tenir un bon diagnòstic per usar-les de forma correcta".