Antoni Gómez (Barcelona, 1952) és el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya que agrupa més de 1.600 professionals de l'auditoria i més de 200 firmes. Des de bon començament, auditem l'auditoria i passem revista al seu codi ètic, la seva independència o el seu escepticisme professional. "Els auditors veuen el bosc i no només els arbres", reivindica.
Es fan 60.000 informes anuals a tota Espanya, dels quals 50 o 60 tenen expedients sancionadors. Però, sovint fa més soroll un arbre caigut que tot un bosc que creix... Pel que fa al sector públic, la crítica és prou clara: "No es pot ser jutge i part implicada alhora". L'auditoria és com la natura, s'ha de sembrar per recollir i val més prevenir que curar.
Com és l'auditor del segle XXI?
Ha de tenir un codi ètic, una posició d'independència i un escepticisme professional que li faci qüestionar-se qualsevol aparença i constatar així si realment les xifres reflecteixen la situació de l'empresa. Alhora, també necessita coneixements especialitzats, metodologia de l'auditoria i una visió global. La tecnologia canvia el paradigma de treball i no ens podem limitar a veure què passa només al nostre entorn.
Alguns auditors no veuen gens clar el seu futur...
Caldrà reinventar la feina, com pràcticament totes les activitats. La tecnologia i la intel·ligència artificial poden ponderar i processar moltes informacions amb més eficiència que el cervell humà però les màquines no tenen avui els elements que acabo de mencionar. Les empreses valoren la nostra visió externa que es qüestiona les alternatives perquè els auditors veuen el bosc i no només els arbres.
"Els auditors veuen el bosc i no només els arbres"
Diuen que el 60% de la feina que fa un advocat ja la pot fer la intel·ligència artificial.
Les màquines substituiran bona part de la feina que fem avui els auditors com verificar i contrastar informació. Però, ens podem transformar a l'hora d'analitzar i opinar sobre dades en una situació, empresa o pla estratègic concrets. La societat no té només interès pels balanços sinó també per allò social i ambiental.
D'aquí neix l'informe integral.
És un moviment internacional que vol transformar els comptes anuals que es limiten simplement a informació financera. Ja no només és important la gestió del capital financer sinó també la del capital humà, relacional, intangible... Ens interessa si s'utilitzen productes químics contaminants o pells d'animals en la confecció de peces de vestir i això és tan sensible com el volum de deute. Per tant, es modificarà l'operativa de l'auditor però continuarà la seva funció social.
Fotografia d'Àngel Bravo.
Poca o massa regulació?
L'auditoria està regulada d'una forma no sempre adequada perquè respon a unes necessitats globals. Per exemple, la rotació obligatòria d'auditors en entitats d'interès públic és de 10 anys a Espanya però de 24 anys a França. No té sentit. Hi ha forces intents d'homogeneïtzació però sempre hi ha la voluntat de sobirania de tots els països que volen fer-ho diferent. Tenim una professió d'interès públic i entenem que estiguem supervisats i regulats però discutim quin és l'enfocament que es fixa més en aspectes formals que no de fons. La nostra funció és preventiva i no curativa.
Val més prevenir que curar...
Estem a favor de què es penalitzi la feina mal feta i la mala fe. Sovint el problema és que la sanció és per un aspecte que no és transcendent. Fa molt soroll un arbre que cau però hi ha tot un bosc: es fan 60.000 informes anuals a tota Espanya i els casos d'expedients sancionadors són 50 o 60. En proporció hi ha més edificis o metges que tenen problemes... I més d'un 30% són auditories voluntàries.
"Les màquines substituiran bona part de la feina que fem avui els auditors"
Com s'audita el sector públic?
És una reivindicació tradicional: el sector públic s'audita d'una forma minoritària. Hi ha intervencions, però, no es pot ser jutge i part implicada alhora. El mateix que fa la comptabilitat no pot dir després que està bé. La funció preventiva de l'auditor no és només per evitar irregularitats sinó sobretot per assegurar que la interpretació econòmica és la més adient. L'any passat vam fer un pas important establint la responsabilitat del control intern als ajuntaments i entitats vinculades i per primer cop es poden subcontractar auditors externs.
Com més interpretacions, millor interpretació.
Moltes empreses tenen auditoria externa i també interna. L'administració central i la Generalitat estan controlades però la sindicatura de comptes revisa molt pocs ajuntament de tota Catalunya. Es miren els papers per assegurar que s'ha complert amb la legalitat, l'operativa... Molt temps per poca cosa. En canvi, els auditors no busquem detectar el frau específic sinó que fem suggeriments del control intern d'errors i irregularitats i analitzem si els comptes reflecteixen fidelment la imatge de la companyia.
Frau voluntari o involuntari?
La dita diu així: "El miedo guarda la viña". A Suècia s'han augmentat els límits d'auditoria i moltes empreses s'han deixat d'auditar. Fa poc el tribunal de comptes suec va publicar un informe en el qual s'assegura que això ha estat perjudicial pel país perquè hi ha hagut menys recaptació, més desconfiança en el sistema financer i més costos de finançament. Intencionat o no intencionat? Quan algú sap que vindrà un tercer s'ho mira més abans de ser alegre amb les interpretacions. Això per no suposar mala fe.... Els auditors sabem més que les persones que hi ha a l'empresa.
El president dels auditors, Antoni Gómez | Cedida
Un cop més, la comunicació i la confiança són claus de l'èxit.
Hi ha una correlació entre l'índex de desenvolupament i el progrés econòmic del país i el nombre d'auditors. En economia és molt important que uns ens puguem fiar dels altres. Com puc establir un vincle amb un proveïdor o client a llarg termini si potser m'està enganyant? No es posa en qüestió la confiança per part de qui està ben informat.
"Estem en contra que es digui que tots som uns corruptes"
Això em sona...
Alguns diuen que els auditors estan molts anys amb la mateixa empresa i pot haver-hi un nivell de confraternitat molt elevat. Però, ningú es qüestiona el mateix amb els notaris. El nostre valor més important és la reputació. Que pugui haver-hi algun error o actuació de mala fe? Sí, però com en totes les professions i estem a favor que se sancionin alhora que estem en contra que es digui que tots som uns corruptes.
El talent es capta i es reté?
Les firmes d'auditoria són una magnífica escola de formació amb interès públic, transparència, comunicació, dinamisme i globalitat. Quan se surt de la facultat es pot tenir coneixements teòrics però hi ha limitacions pràctiques i quatre anys treballant en auditoria significa una gran heterogeneïtat d'empreses. Som l'única professió del món que tenim l'obligació de formació permanent: cada 3 anys hem de fer almenys 120 hores de formació i reciclatge professional.
L'auditoria s'ha reciclat en polítiques de gènere?
Dins el Col·legi hem creat un grup per l'equitat de gènere. Tenim un problema: hi ha un 50% de dones auditores en les primeres etapes d'incorporació però després només el 18,2% dels col·legiats són dones. Hi ha coses que han de canviar: les jornades de treball en èpoques punta són interminables i això no té a veure amb l'equitat sinó amb el talent. Els joves no continuaran amb nosaltres si quatre mesos a l'any s'han d'oblidar de la seva vida, amics, família, aficions... Les noves tecnologies ens permeten canviar la forma de treballar. No passa res si un marxa a casa entre les 5 i les 6 de la tarda, es dedica a tocar el piano i després es torna a connectar a la nit. La flexibilitat atrau talent.
"Els joves no continuaran amb nosaltres si quatre mesos a l'any s'han d'oblidar de la seva vida"
Quin consell donaries a les noves fornades d'auditors?
És una professió fantàstica de la qual sentir-se orgullós i que implica un desafiament permanent. T'obliga a estar al dia, tenir visió oberta i esperit crític, defensar la teva independència i discutir amb cordialitat i fermesa per allò que consideres que tens raó. Tenim molts clients però són més importants els valors que la seva monetització. Fa anys que deia a la gent jove que entrava a treballar amb nosaltres que no podien ser bons professionals si no llegien cada dia un parell de diaris i no només les pàgines d'economia sinó també les de societat i el món. No pot prevaldre l'engany, l'ocultació o la deformació de la realitat.