JeffBezos va anar a l'espai. El CEO d'Amazon i mite emprenedor nascut el 1964 a Albuquerque, Nou Mèxic va ser el primer turistaespacial de la història de la humanitat. I tant com va volar a sobre el New Shepard, ho va fer sobre el bilió imig d'euros en què està valorada l'empresa sobre la que governa amb mà de ferro i sense pauses per anar al lavabo. La megacorporació de Seattle és, però, només la quarta companyia més gran del món. El rei dels gegants roman el fill de Jobs i Wozniak, Apple, que encapçala una llista elaborada per VisualCapitalist plagada de tecnològiques i amb una aclaparadora majoria d'empreses nord-americanes.
La tecnològica de Cupertino, a data de juny d'aquest mateix any, està valorada en els mercats internacionals en, aproximadament, 1,8 bilions d'euros - bilions en català, milions de milions. El vaixell insignia de l'acumulació de poder de mercat en el sector informàtic lidera cada cop amb menys diferència, però, amb els seus competidors directes: ja hi ha cinc empreses que superen el bilió d'euros de valoració.
És el cas de la petroliera SaudiAramco. L'empresa, amb seu a Dharam, respira al clatell dels informàtics de Santa Clara amb un valor internacional d'1,6 bilions d'euros, còmodament per sobre de la tercera classificada, Microsoft, que es queda en el bilió i mig. Les altres dues empreses que superen el rubicó dels 12 zeros són, precisament, Amazon, amb 1,4 bilions, i AlphabetInc, la propietària de Google - tot i que, si fem cas al que va explicar l'economista Jan Eeckhout a la seva entrevista amb VIA Empresa, la de Mountain View no trigarà a fer-se amb el primer lloc.
Font: VisualCapitalist
Lluny del bilió, els sectors que apareixen són més diversos que a les primeres posicions, cooptades per la ultraescalable indústria tecnològica. Entre les nord-americanes apareixen, és cert, Facebook (valorada 730.000 milions d'euros) o Tesla (540.000 milions d'euros); però també empreses com les financeres BerkshireHathaway o JPMorganChase, valorades en 500.000 i 395.000 MEUR respectivament; o la farmacèutica Johnson& Johnson, amb uns 395.000 milions d'euros de valoració.
En aquesta part de la taula també comença a aparéixer el gran competidor dels Estats Units, la Xina, que col·loca dues companyies entre les 10 millor valorades: la tecnològica Tencent, que té en cartera empreses com Riot Games, la distribuïdora del videojoc més jugat del món, League of Legends; o el grup AliBaba, propietari d'Aliexpress. Les companyies xineses garanteixen un ascens ràpid, i es van apropant al bilió, amb valoracions de 640.000 i 523.000 milions d'euros respectivament.
La tecnologia mana
Si s'observa la distribució per sectors de les majors companyies del món, queda clara la tendència de les tecnològiques a dominar tots els mercats on es situen. Fins i tot considerant Amazon o Tesla empreses de consum - quelcom dubtós, en tant i que tot i que la tecnologia no és el seu principal producte, són inseparables als seus avenços tècnics - el tecnològic és el sector amb més empreses entre les 100 més valuoses (20); amb més valor total (8,9 bilions); i més percentatge del valor aportat (un 33%).
Font: Visual Capitalist
Les empreses de consum general - aquí entren, segons els criteris de classificació de Visual Capitalist, Amazon o Walmart - sumen un valor total d'uns 5,7 bilions d'euros, i amb 17 empreses generen el 18% del valor del conjunt de la llista. Si s'amplia el focus, es pot observat com el sector de la salut ocupa un respectable 10% del total, amb una valoració sectoral de 2.8 bilions d'euros. Les financeres, que col·loquen 14 empreses entre les 100 més grans, generen, igual que la salut, un 10% de la valoració complete de les grans empreses mundials.
L'energètic, amb vuit empreses, l'industrial amb sis i el de consum de productes bàsics, també amb sis, són els següents sectors amb major presència entre les empreses més grans del planeta. Les energètiques s'apropen, però, a salut i finances, amb una valoració total de 2,3 bilions d'euros, mentre que la resta es queden lluny, per sota dels dos bilions. Els sectors de les matèries primeres i les utilitats, de fet, ni s'apropen a les 13 xifres - el primer amb una valoració completa de 250.000 milions d'euros i el segon, amb uns 100.000 milions.