Últim diumenge de maig. Mentre el pollastre i el conill de la paella se sofrigen amb oli d'oliva verge extra, pare taula la terrassa per al nostre primer menjar social. Héctor i Antía, els amos de l'Índia, venen a visitar-nos com a consogres canins. Amb ells he experimentat totes les possibilitats de la fase 1: les meues primeres cerveses en una terrassa i el meu primer menjar a casa de 10 persones, o menys en aquest cas. Per cert, que això de mantindre la distància de seguretat queda molt bé en els anuncis governamentals, però és fart difícil, en terrasses i a casa.
És un diumenge desitjat, per la paella i pel descans dominical associat perquè la setmana que va acabar aquest diumenge ha sigut la més intensa no ja del confinament, sinó de l'any. De fet, fins al diumenge no he pogut trobar una estona per a escriure el meu diari de desescalada i això, per a una autònoma com jo, és una bona notícia.
"No he pogut trobar abans una estona per a escriure el meu diari de desescalada i això, per a una autònoma com jo, és una bona notícia"
Les escoles de negoci estan treballant a tota màquina, traslladant a entorns online tota la seua oferta formativa. És curiós perquè com a consultora, en els últims dos anys he aconsellat a diverses d'elles que començaren a explorar altres formats d'aprenentatge a través d'eines digitals, però ha hagut de ser la necessitat la que òbriga canals digitals i no la visió o l'anticipació. Només canviem per necessitat i això ho hem aprés a colp de pandèmia. Però ull, el procés de digitalització d'un negoci és molt més complex del que sembla.
Tres webinars, dos cursos online gravats, un podcast live i diverses reunions online amb clients de Còrdova i València. Els cursos, podcast i reunions formaven part de la meua vida professional abans del confinament, però els webinars m'han descobert que el desgast és igual o major que una formació presencial. No obstant això, el preu hora que ofereixen l'escoles per una formació online és sensiblement inferior al que cobrem per una sessió presencial. Potser no sóc la mateixa professora que imparteix el mateix coneixement i amb la mateixa passió, metodologia i lliurament? Tres hores mirant a la càmera del meu portàtil, intentant traure alguna interacció amb els alumnes, jugant amb tots els recursos disponibles en les plataformes digitals com Teams, Zoom o GotoWebinar, té el mateix valor que tres hores presencials. O més. Perquè en termes de desgast, és molt més esgotadora, intensa i solitària que una sessió presencial. Fins que les escoles no li donen el mateix valor a les formacions online que a les formacions presencials, no em creuré que s'han digitalitzat. Si la seua aposta no és online 100%, els seus resultats tampoc ho seran. I encara que ara no ho vegen, el camí digital sembla l'únic per a poder continuar amb el negoci de la formació.
"Fins que les escoles no li donen el mateix valor a les formacions online que a les formacions presencials, no em creuré que s'han digitalitzat"
Després de 3 anys pujant a Barcelona a gravar cursos online per a grans companyies, aquesta setmana he gravat des de casa, des del barri de Russafa. Segurament sense la pandèmia no hauríem pensat que no feia falta anar a Barcelona, patir l'Euromed, els madrugones, i la despesa associada al desplaçament a la ciutat comtal. Gravar a València és més barat, més còmode i més ràpid. Una oportunitat per a les productores valencianes que han d'aprofitar la impossibilitat de moure'ns entre províncies per a oferir productes i serveis a empreses de Madrid o Barcelona que han de tirar avant el treball però no poden desplaçar als seus profes.
Una setmana dura com la que he passat es porta millor si pots compartir una hora del teu temps conversant amb Javi Creus i amb Xavier Marcet. Vaig desdejunar virtualment amb Creus el dijous, a les 11 hores i la qualitat de les seues reflexions em va acompanyar tot el dia. Gràcies a Belike Software he pogut conversar, aprendre i gaudir amb grans pensadors. I a Creus ho tenia pendent.
El seu informe de l'Observatori de Capacitats Emergents, que ja porta 1.300 descàrregues, és un exemple fantàstic del treball que fa des d'Idees for Change, la consultora de la qual és fundador i que es dedica, entre altres coses, a dissenyar futurs que molen. Irresistible escoltar-li, prendre notes i pensar en les escoles de negoci a les quals intente assessorar. La pròxima vegada que tinga ocasió els explicaré que “si volen canviar, el primer que cal pensar és què deixaran de fer per a alliberar energia. Prioritzar la connectivitat sobre la mobilitat ja és un pas important". Els alumnes ja no necessiten anar a les escoles de negoci, necessiten connectar-se amb eines potents, saber com traure-li partit a 3 hores enfront d'una pantalla. Han aprés el valor del temps.
Javi Creus parla del futur com si d'un videojoc es tractara. “En les organitzacions cal estar pensant sempre en la següent pantalla i qui no ho fa, pot caure's del futur". Incontestable.
Vaig arribar al divendres amb una cita que obri un futur que mola: Panamà. Xavier Marcet i jo analitzem les claus de la transformació digital de la banca per a una audiència situada al país centreamericà i a Espanya.
Lideratge, management, innovació, post covid i unes pinzellades d'identitat digital per a directius, van ser els temes que tractem durant 60 minuts. Deliciós compartir temps de pantalla amb una de les persones mes inspiradores que s'han creuat en el meu camí en els últims anys.
Sens dubte, un punt i final per a una setmana que sap molt a recuperació, a remuntada, a il·lusió.
Benvinguts a la fase 2.