Mentre caminava pel cèntric carrer Don Joan d'Àustria de València cap al meu segon sopar social en fase 2, m'anava fixant en tot, sobretot, en les converses. Dues parelles es trobaven en aquest conegut carrer comercial del centre i encara que no parlaven alt, va ser inevitable escoltar el comentari agredolç d'un dels homes del grup. “Quina alegria veure-us, i quina pena que no puguem abraçar-nos ni tocar-nos”.
La meua filla Julia va tornar a les seues classes de dansa contemporània la setmana passada. Han de preparar les proves d'accés al Conservatori i encara que no acudeixen amb la mateixa freqüència, sí que passen algunes hores de la setmana és l'escola. “Mama, hui he improvisat contemporani dins del quadrat pintat en el sòl en el qual he d'estar”, em va dir Julia una mica emmurriada perquè no pot acostar-se a les seues amigues. Les professores porten a les xiquetes a explorar la creativitat seguint les normes amb les quals han de ballar una disciplina que ha de recórrer tot l'espai disponible, encara que ara siga de dos per dos.
Des del dilluns 8 de juny podem usar la piscina de la comunitat. Som 80 veïns i ens han dividit per portals i horaris per a evitar aglomeracions en hora punta. Així que abans de baixar a donar-nos un bany, hem de consultar quan ens toca. Una vegada en la piscina, hem de col·locar-nos en una de les 16 parcel·les que s'han pintat en la gespa, sense eixir d'ací més que per a banyar-nos i mantenint les nostres tovalloles i roba dins del quadrat.
Ja podem anar al cinema, separades per dues butaques entre cada espectador. O a un concert en la Marina de València, sense eixir dels nostres quadrats de seguretat. Podem anar a comprar a una llibreria, a un centre comercial o seguir amb aquell tractament de bellesa que deixàrem parat el 14 de març. Però sense tindre contacte amb ningú.
I tot indica que les classes tornaran al setembre als col·les, instituts i universitats. Això sí, els metres quadrats per alumnes, els gels hidroalcohòlics i les mascaretes seran els protagonistes de la tornada.
"Podem anar a comprar a una llibreria, a un centre comercial o seguir amb aquell tractament de bellesa que deixàrem parat el 14 de març. Però sense tindre contacte amb ningú"
A poc a poc anirem recuperant algunes de les activitats que solíem fer però ens falten les abraçades i els besos.
Fa unes setmanes, Javi Creus participava en la presentació del llibre Transhumanos de Xavier Pont Martin, al costat de Genís Roca i Joan Clotet, una presentació virtual d'un llibre que recomane visualitzar en bucle. Aquest llibre planteja com seria la fusió de la tecnologia i l'ésser humà, com serem en 2055, quant tindrem de màquines i quant d'humans.
Cap al final de la presentació, Xavier Pont, l'autor del llibre i cofundador de Ship2B, va preguntar als seus convidats si la realitat virtual substituiria la nostra vida real, si deixaríem de tindre experiències reals per a viure-les dins d'un dispositiu. Aquella pregunta em recorda a aquesta època que vivim, on tot és mecànic, on les interaccions personals es limiten a la mínima expressió. I és que estem trobant a faltar els sentits lents.
Javi Creus va explicar que les tecnologies com la realitat virtual es fonamenten en els sentits ràpids, que són la vista i l'oïda, però que emmalalteixen dels sentits lents i necessaris en la interacció humana: l'olor, el sabor i el tacte. Mentre la tecnologia no puga incorporar els sentits lents, no podrà substituir una gran part del significat de la vida humana que són les relacions personals.
En aquesta època que vivim, que no és tecnològica sinó pandèmica, necessitem abraçar-nos, besar-nos i fer-nos olor. Necessitem recuperar els sentits lents.
El New York Times publicava la setmana passada una guia sobre “Com abraçar-se en una pandèmia”, un document tan necessari com aterridor on ens ensenyen les formes segures de donar i rebre una abraçada.
Aqueix grup del carrer Don Joan d'Àustria necessitava abraçar-se, la meua filla vol ballar amb les seues companyes de Contemporani, fer duos i ajuntar els seus cossos, volen tocar-se. Necessitem fer olor l'ambient d'un concert, assaborir una bona cervesa en companyia, abraçar als nostres amics en la “tornada al col·le”. Perquè com diu el científic de computació social i professor de psicologia en la Universitat de Stanford, Johannes Eichstaedt, “el contacte afectiu és la manera en què els nostres sistemes biològics comuniquen entre si que estem segurs, que som estimats, i que no estem solos”.
Benvinguda fase 3 sense sentits lents.