Carlos San Juan ha tornat a posar València al mapa. I no ha tingut res a veure amb els Goya, una possible final de la Copa del Rei de futbol o la fàbrica de bateries per la que licita Almussafes per no perdre el mannà de la Ford.
"Sóc gran, no idiota" hauria d'haver esdevingut l'eslògan que qualsevol espavilada agència posés en lliça per aprofitar l'estirada de qui ha aconseguit 600.000 signatures contra l'escassa (per no dir gairebé inexistent) atenció bancària a les persones de més edat. Però ho ha encunyat qui, als seus 78 anys, s'ha convertit en un representant generacional. Quan aquest terme únicament sol destinar-se als qui abanderen causes des de la joventut o a col·lectius minoritaris.
Que avui usem Zoom, Teams, WebEx, Facebook Workplace, Discord o Slack no significa que ens hagin ensenyat a utilitzar-ho
Però, dos anys després de l'inici de la pandèmia, subjeu una realitat que va més enllà del "no quedarà ningú enrere" que ja és evident que té una certesa mínima, si no tendent a zero. I no es tracta de les majors o menors capacitats de gent segmentada per edats, sinó d'educació. Formació. Sensibilitat. I amplària de mires des dels col·lectius no només polítics, sinó també empresarials.
Que avui usem Zoom, Teams, WebEx, FacebookWorkplace, Discord o Slack no significa que ens hagin ensenyat a utilitzar-ho. Ni que estigui millorant les nostres vides, ni personals ni professionals. Més aviat al contrari. En la meva experiència com a formador i consultor d'empreses, la gent acusa els mateixos problemes que al febrer de 2020. Si no més.
Fa molt de temps que no parem a pensar en el nostre dia a dia. I en ell ocorre quelcom que hauria de preocupar-nos enormement: disposant de la tecnologia per accelerar de manera evident els processos que seguim diàriament en la nostra faceta laboral, passem les mateixes hores que els nostres pares a l'oficina (o a casa). I encara ens hem de llevar més ràpid, ficar-nos al llit més tard o portar-nos tasques a la nostra vida personal perquè mai acaben les obligacions.
Amb el que la pregunta evident és la següent: si la majoria de persones amb ocupacions basades en gestions derivades des d'un ordinador o un telèfon, havent passat per un pilot mundial de teletreball o remot híbrid, no són capaços de gestionar millor el seu temps que abans, com podem esperar que ho facin aquells abocats a la bretxa digital?
Sense anar més lluny, un exemple de futbol escenifica la realitat a la qual ens enfrontem diàriament, encara que poca gent faci esforços per canviar-la de manera esglaonada (ja sabem que qualsevol revolució no es realitza en un curt termini de temps). El Celta de Vigo va decidir no fa massa que la renovació d'abonaments fos exclusivament a través de la web del club. Amb el que, amb una població envellida i una gran part dels seus socis sent-ho des de fa molts anys, a un nombre important els va ser impossible entendre el procés i van acabar per desistir.
Disposant de la tecnologia per accelerar de manera evident els processos que seguim diàriament en la nostra faceta laboral, passem les mateixes hores que els nostres pares a l'oficina
Si això ocorre en una cosa prosàica com el futbol, què no passarà amb algú que sistemàticament havia d'anar a renovar la seva cartilla perquè ni tan sols entén com usar un caixer? Excusant (crec que poca gent ho ha fet) els empleats bancaris, els qui primer compleixen ordres de gent que no té el valor de posar-se enfront dels clients i segon han de treballar el triple a causa dels nombrosos ERE soferts. Malgrat les fusions i els guanys sempiterns de les seves marques matrius.
Per això Carlos San Juan demostra tres coses, que ni el sector públic ni el privat haurien d'oblidar de cara als propers temps:
1.- Les persones grans seran el col·lectiu més nombrós d'aquest país, així que lluitaran cada vegada més pels seus drets.
2.- A empentes i rodolons aprendran temes que tinguin a veure amb la tecnologia, però són una generació que basa les seves relacions en l'àmbit personal. I això és alguna cosa que no hauriem d'oblidar els que venim darrere, perquè els contactes i els amics són els que acaben donant-te treball, suport en mals moments o fins i tot prestant-te diners si els necessites.
3.- Les noves empreses hauran de tenir en compte, molt en compte, el tracte al client. I els qui siguin capaços d'aconseguir acostar-se a diversos segments d'edat en les seves diferents circumstàncies, aconseguiran una quota de mercat tremenda, al mateix temps que deixaran amb el cul a l'aire les pràctiques del segle XX.
Però, sobretot, urgeix un Ministeri de Transició Tecnològica. Que formi a qualsevol persona de manera gratuïta en tecnologia bàsica. Que permeti a qui no és capaç de manejar els nous estàndards disposar d'una alternativa justa. I que s'asseguri, en l'era digital, que tot puguem fer-ho més fàcil.