L’aparador mundial de l’oferta de la indústria ceràmica espanyola, la fira Cevisama, arrenca aquest dilluns 28 de gener i s’allargarà fins al divendres 1 de febrer en Fira València. Perquè ens fem una idea de la seua importància, atrau 90.000 professionals de tot el món i acull 838 expositors (el 60,38% són espanyols i el 39,62% són de 43 països) en més de 100.000 metres quadrats. Malgrat això, les dades apunten que el sector de la rajola necessita un poc de lluentor. Fem-hi una radiografia.
La fabricació de taulells i rajoles de ceràmica té un punt geogràfic d’efervescència molt concret: Castelló. Que l’únic Museu del Taulell de l’Estat espanyol estiga en Onda no és casualitat; les 30 empreses del sector que més facturen estan en aquesta àrea. També en aquesta província es troba l’Asociación Española de Fabricantes y Pavimentos Cerámicos (ASCER), que al tancament de 2018 va donar dades positives, però que inviten mirar al futur amb cautela.
Creixement estancat i obstacles en l’exportació
El president Vicente Nomdedeu explica que les vendes globals “es desacceleren” i que 2018 va tancar “amb a penes creixement”: va facturar 3.590 milions d’euros, un augment d’entre l’1-2% respecte a l’any anterior, i va tenir una producció “estable” de 530 milions de metres quadrats. Quant a les xifres de vendes en el mercat domèstic, van experimentar un augment del 7% amb 880 milions. Hui el sector dóna feina a uns 15.600 treballadors i s’està recuperant dels pitjors anys de la crisi, que el va afectar molt; per tant, hi ha espai per a l’alegria... amb moderació.
El sector de taulells i rajoles de ceràmica factura 3.590 milions d’euros, fabrica 530 milions de metres quadrats i dóna feina a 15.600 treballadors
Les exportacions mantenen un creixement “molt baix”, al voltant de l’1%, tot i que maneja un considerable volum de 2.710 milions a 187 països de tot el món. Aquestes dades el converteix en el tercer sector industrial espanyol que més superàvit aporta -per darrere de l’automoció i de l’alimentació- i en el principal exportador de la UE. “És un sector especialment exportador gràcies a la seua inversió en innovació, disseny i qualitat, encara que la producció en nous mercats suposa una dura competència”, sosté Nomdedeu.
El vicepresident de la patronal de la rajola, Ismael García, aprofundeix en aquest handicap i adverteix d’un “augment de les traves i obstacles que limiten el comerç”. Es refereix a una “tendència proteccionista” en mercats de “gran importància” per al sector espanyol, com són els competidors del nord d’Àfrica com ara Algèria, Egipte o Tunis. També assenyala la “investigació antidumping contra les importacions espanyoles” en els països del Golf, una “zona comercial important per a la indústria”. L’esperança és que en altres com Marroc, Canadà o Mèxic van obrir expedients similars en el passat i es van tancar sense mesures contra el sector, “demostrant haver actuat de forma justa”.
Cevisama és la fira del sector de la rajola i el taulell de ceràmica
Els principals països receptors de ceràmica valenciana –i espanyola- són França, Estats Units, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Israel, Aràbia Saudí, Algèria, Marroc i Rússia.
L’elevat preu de l’energia a l’estat espanyol minva la competitivitat
Un altre gran repte que apunten des d’ASCER és aconseguir reduir les despeses en consum energètic per mantenir la competitivitat. De fet, la indústria de la rajola gasta un 13% del valor de les vendes en pagar les factures de gas i electricitat. Unes despeses que, segons denuncien, són en l’Estat espanyol “de les més elevades de tota la UE”, “per damunt dels preus d’Itàlia, el nostre principal competidor en molts mercats”. I alerten que el cost podria pujar encara entre un 5 i un 10% en 2019.
La indústria de la rajola gasta un 13% del valor de les vendes en pagar les factures de gas i electricitat
Per això Nomdedeu demana polítiques públiques que incloguen “l’objectiu d’industrialització de l’economia espanyola, amb un pes molt reduït en el PIB, del 16%”. I recorda que la UE té com a objectiu un 20% en 2020.
L’altra principal demanda d’aquest sector –i de tants- és l’eterna reivindicació del corredor ferroviari mediterrani que reforce i optimitze la capacitat logística.
Les cinc empreses més potents
El sector de la fabricació de taulells i rajoles està prou fragmentat i eixos 3.590 milions d’euros que factura estan molt repartits. L’empresa que més es desmarca quant a facturació en el rànquing d’empreses, amb dades de 2017, és Pamesa Ceràmica SL, amb 416.000 milions d’euros i una plantilla de 480 treballadors. La segona és Argenta Ceràmica SL, amb ingressos per valor de 179.500 milions i 417 empleats. Li segueix la veterana Porcelanosa SA –més de 45 anys en el sector- amb 178.500 milions i que dóna feina a 748 persones.
La quarta és Compacglass SL, que comparteix la matriu Durá & Signes SL amb la reina Pamesa. Va presentar uns ingressos de 170.600 milions en 2017, amb 460 treballadors. Per últim, la quinta posició l’ocupa Keraben Grupo SA amb 129.600 milions i 611 empleats.
De les cambres del Papa a l’avanç tecnològic del gas
Fem un poquet d’història, que la ceràmica en té molta. Al País Valencià la indústria va florir durant els segles XIV i XV, quan la rajola ja s’exportava a Itàlia, Egipte, Síria i Turquia. Fou rellevant el fet que Manises es va convertir en el proveïdor de paviment per al Papat, a qui li van decorar aleshores les seues cambres. Més tard, a principis del segle XX i amb la indústria valenciana ja consolidada, es van establir centres de formació a Manises i Onda.
Si parlem d’energia, no podem oblidar que el gas fou l’impuls definitiu per al sector. Arribà a les fàbriques el 1981 i va comportar unes combustions més netes que permetien el contacte directe del gas amb el producte a coure. Fou clau per a millorar la qualitat, reduir els temps de cocció, estalviar energia i augmentar la producció. Hui, però, la dependència d’aquesta energia podria ser el gran taló d’Aquil·les de la indústria.