L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques continua amb el seu cicle de debats Crisis y Catarsis: lecciones del Covid-19. En col·laboració amb la FundacióErnestLluch i la Fundació Bancaja, les taules rodones i xerrades s'ocupen dels principals reptes econòmics que sorgeixen darrere de la recuperació de la crisi provocada per la pandèmia.
La seva darrera edició, al voltant de l'afectació de la crisi climàtica sobre l'economia, el director del centre Economics for Energy Xavier Labandeira i la investigadora principal del Programa d'Energia i Clima del Reial Institut Elcano Lara Lázaro han aportat visions diverses sobre la gestió climàtica. Els experts, però, han mostrat una posició comuna: encara és possible evitar que la crisi climàtica es faci encara més greu, però "només si s'actua ràpidament i contundent".
Segons Labandeira, els impactes del canvi climàtic mostren dues tendències: els de desenvolupament lent, com els augments de temperatura global o la pujada del nivell del mar, i els de desenvolupament ràpid, entre els que compten les sequeres o les inundacions, i altres esdeveniments meteorològics extrems com temporals intensos. L'Estat espanyol, segons Labandeira, és un dels països més vulnerables al canvi climàtic.
Lázaro, per la seva banda, avisa que el sector turístic serà dels més afectats econòmicament pels efectes del canvi climàtic. Segons la investigadora, les estimacions globals d'afectació econòmica de l'emergència climàtica "es mouen entre el 5% i el 20% del PIB". L'experta destaca, en aquest sentit, la importància d'un "finançament climàtic internacional", en referència als compromisos d'entrega de fins a 100.000 milions d'euros adquirits pels estats signants dels acords de París.
Els ponents han compartit la necessitat d'implicar agents fora dels governs. Segons han afirmat, més enllà de les polítiques públiques, serà fonamental "l'acció de les empreses i dels ciutadans". Segons Labandeira, l'Unió Europea ha de ser "un prototip per al món" en la seva transició cap a una economia descarbonitzada i de baixes emissions. "Podem influir donant recursos i noves tecnologies i amb informació sobre què funciona i què no funciona en polítiques ambientals", conclou.