Més d'un cop s'ha dit que les Illes Balears són un paradís enmig del Mediterrani. Un arxipèlag d'1,2 milions d'habitants que cada any rep 15 milions de turistes i que dia rere dia ha d'afrontar el sobrecost que suposa viure en una illa. El turisme no ho és tot, i l'economia de les Balears no pot dependre exclusivament d'aquest sector. Ara bé, potenciar la indústria quan es viu en un territori envoltat d'aigua i en el qual el transport ferroviari o per carretera és impossible, és un entrebanc afegit. Si a això li sumem que són les úniques illes que no disposen d'un règim fiscal propi, que tenen un Règim Especial Balear (REB) de fa 20 anys però que no s'ha desenvolupat i que pateix la manca d'inversions per part de l'Estat i un dèficit fiscal del 14,20%, la situació arriba a un punt insostenible. En el Dia de les Illes Balears, analitzem quins són els reptes que té al davant una economia que viu condicionada per la insularitat.
El fet de viure en una illa comporta una sèrie d'inconvenients que els territoris peninsulars no pateixen (almenys no en igual mesura). És per això que la gran majoria d'illes europees disposen d'un règim fiscal especial o d'uns beneficis econòmics que intenten pal·liar els desavantatges de la insularitat. No obstant això, les Balears són les úniques que no disposen d'un règim fiscal propi i, avui dia, encara es regeixen per una normativa aplicada l'any 1998, el REB. A tot això, s'ha de sumar el fet que si el 2018 les Illes Balears van rebre 171 milions d'euros d'inversió directa de l'Estat, i els PGE de Pedro Sánchez -que finalment no s'han aprovat-, només destinaven 152 milions d'euros, una reducció de l'11,4%. Unes xifres que difereixen dels 283 milions d'euros que preveien destinar els pressupostos a les Illes Canàries, la qual cosa suposava un increment del 2,3% respecte a l'any anterior.
"Les Balears són una comunitat autònoma molt mal finançada en termes d'inversió. I això no només té a veure amb el REB", assenyala el professor de la UIB, Lluís Bru. L'expert posa l'exemple que si entre el 2008 i el 2014 hi havia una inversió mitjana de 400 euros per persona a l'Estat espanyol, a les Balears aquesta xifra només era de 170 euros. "El REB és un intent de garantir un mínim d'inversions pel simple fet de ser illes", afegeix.
El sobrecost per a famílies i empreses
Un estudi elaborat pels investigadors de la UIB, José Luis Groizard, Lluís Bru, Francisco Oliver i María Santana, posa de manifest els efectes directes que pateixen els habitants de les Illes Balears a causa de la insularitat. Primer de tot, i com a tret general, el cost de vida és més elevat a les illes. Això es deu al fet que els consumidors han de pagar un preu més gran per consumir els mateixos béns que es comercialitzen a la península. "Com que hi ha un sobrecost en el transport, això té una repercussió sobre els preus. Si a això li afegim que són illes i turístiques, la pressió encara és més elevada", assenyala el professor d'Economia de la UIB, Joan Rosselló. Per a l'expert, el transport està molt orientat al turisme i deixa de banda els residents: "És molt fàcil per un anglès venir a Balears a fer un cap de setmana però no ho és pel resident sortir".
Rosselló: "Les Balears tenen el doble problema de la insularitat, però la gent no ho percep"
I és que els elevats costos de transport provoca també elevats costos de producció per a les empreses, en pagar un sobrecost per aprovisionar-se de béns de l'exterior. Un fet que repercuteix no només en elevar els costos de producció sinó també en reduir els nivells de productivitat. A més, també hi ha un sobrecost en el cas d'haver d'adquirir béns de capital per expandir les capacitats productives de les companyies.
Roselló posa de manifest també el problema de la doble insularitat. Per exemple, a Formentera, quan s'ha de fer una obra pública i s'ha de portar material, primer s'ha d'anar a Eivissa i d'allà portar-ho en barco cap a Formentera, la qual cosa són dos desplaçaments. "Això que li passa a Formentera li passa a la resta d'illes amb la península, però la gent no ho percep", explica Rosselló.
D'altra banda, hi ha una alta dependència del subministrament energètic i de recursos naturals necessaris tant per al consum com per a la producció de béns i serveis finals. La comercialització de l'energia a les illes es fa a un preu superior a causa del sobrecost a pagar pel transport d'aquesta. Ara bé, per a Bru, la compensació per l'electricitat ha estat un dels pocs temes que es va resoldre amb el REB del 1998. Un habitant de les Illes Balears paga el mateix preu per l'electricitat que un habitant de la península. Una compensació que, en canvi, no s'ha produït en el preu de la gasolina: les gasolineres més cares de l'Estat espanyol es troben a Menorca.
"Ara bé, hi ha costos que es poden imputar a la insularitat i d'altres que són a causa del turisme", apunta Rosselló, com és el cas dels elevats preus de l'habitatge. A banda de les dificultats per atraure treballadors a les illes. Segons el professor d'Economia de la UIB, per trobar professionals de l'àmbit sanitari, per exemple, que vinguin a les illes a treballar, se'ls ha de compensar econòmicament. "Si no compenses aquests treballadors amb un sou més elevat pel cost de viure a una illa, no vindran".
El preu del transport
Un altre aspecte que afecta els habitants de les illes és l'alta dependència de les infraestructures portuàries i aeroportuàries. Els mitjans de transport per sortir de l'illa es redueixen únicament al barco i l'avió, dos sistemes que poden ser substitutius entre ells en certa mesura. En el transport de mercaderies, l'avió és força car, especialment si aquestes són voluminoses i de baix valor unitari. Això provoca que en la majoria dels casos el mitjà de transport òptim sigui el barco, quedant-se sense alternatives possibles a la via marítima.
Amb tot, les menors possibilitats de trobar mitjans de transport substitutius fa que els residents i les empreses tinguin una demanda relativament inelàstica respecte del preu del transport. Això que ha provocat? Preus desorbitats en els mitjans de transport per sortir de les illes. És per aquest motiu que des de l'estiu del 2018 els residents de les Balears gaudeixen d'un subsidi del 75% en els preus dels bitllets d'avió i barco per viatjar a qualsevol altre territori de l'Estat.
Bru: "El descompte de resident suposa un malbaratament de recursos de l'Estat i un benefici per a les aerolínies"
Ara bé, la patronal de les agències de viatges de Balears, Aviba, ha reivindicat en un estudi com durant els mesos d'agost, setembre i octubre algunes aerolínies han incrementat fins a un 70% el preu dels bitllets. Un informe que la patronal ha remès al Govern de les Illes Balears i que ja s'ha denunciat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I és que, per a Bru, el subsidi per a residents "s'ha implementat molt malament", ja que d'aquesta manera les aerolínies tenen marge d'incrementar els preus dels bitllets en no haver gairebé competència, especialment a Menorca i Eivissa durant els mesos d'hivern. "Això suposa un malbaratament de recursos de l'Estat i un benefici que es queden les companyies", afegeix.
La solució? Per a Bru seria posar un topall en el preu dels bitllets d'avió. Ara bé, per a Roselló, és un tema difícil de solucionar, ja que "l'empresari acabarà trobant la manera de treure'n un benefici. Que és el que ha passat ara, els preus han augmentat absorbint tot aquest descompte".
Arribaran algun dia les millores del REB?
Actualment les Balears compten amb un REB que es va aprovar l'any 1998 i que en una vintena d'anys gairebé no s'han realitzat modificacions. És per això que des de fa uns anys el Govern de les Illes Balears demana una actualització del règim especial. "Un dels elements d'aquest nou REB és crear un fons d’insularitat nou on hi hagi uns recursos i polítiques per reduir aquest problema", explica Roselló. Unes millores per als residents de les illes i per a les seves empreses que sembla que no han d'arribar mai. L'anterior govern de Mariano Rajoy va negociar amb la presidenta de les Balears, Francina Armengol, l'elaboració d'un nou REB que havia d'entrar en vigor l'any 2019. Un tema que va passar a mans de Pedro Sánchez amb la moció de censura i el canvi de govern. Després de mig any sense arribar a un acord per la seva aprovació, el Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el decret llei del REB amb tots els partits a favor excepte Ciutadans i Coalición Canaria, que s'han abstingut.
Rosselló: "El nou REB inclou la creació d'un fons d'insularitat amb més recursos i polítiques per reduir aquest problema"
Les Balears són les úniques illes europees que no disposen d'un règim fiscal propi. Europa compta amb diferents regions marítimes, és a dir, aquells territoris que tenen línia de costa o més de la meitat de la seva població viu a menys de 50 quilòmetres de distància del mar. Ara bé, mentre que diversos Estats membres de la UE, inclosa Espanya, han reconegut la necessitat de compensar els desavantatges econòmics que suposa la insularitat a través de l'aplicació de règims especials d'IVA, l'Estat espanyol només ho ha fet per a Canàries, Ceuta i Melilla, deixant al marge Balears.
Avui el @Congreso_Es convalida el Règim Especial per a Balears. Una passa enorme per garantir igualtat d'oportunitats per a ciutadans i empreses de les Illes Balears. pic.twitter.com/XmmwcJXls6
— Francina Armengol (@F_Armengol) 28 de febrero de 2019
Tanmateix, per a Bru, "no és un problema només espanyol, sinó europeu". És per això que les Balears s'estan coordinant amb altres illes del Mediterrani, com Còrsega, Sicília i Sardenya, per aconseguir un canvi en la Unió Europea que les consideri també com a territoris insulars més enllà de l'argument de la ultraperifèria, com Canàries o les illes Açores. I és que una de les mesures que molts experts han posat sobre la taula i han reclamat és que les Balears gaudeixin d'un règim fiscal propi i una reducció d'impostos, una mesura que podria pal·liar en certa mesura els efectes de la insularitat.
No obstant això, fa 20 anys que s'estan demanant mesures per combatre els desavantatges de la insularitat i poc s'ha fet de moment. Encara queda molt per fer i molt per lluitar en uns territoris als quals la seva condició d'illa els limita econòmicament.