L'objectiu número 12 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) parla de "producció i consum responsable" i les administracions públiques ja estan incorporant el concepte de l'economia circular als seus discursos i lleis. Està present en la Llei de Canvi Climàtic que va presentar fa poques setmanes la Generalitat Valenciana; poc després, el Govern espanyol va aprovar l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular que pretén reduir abans de 2030 un 30% el consum estatal de materials, millorar un 10% l'eficiència en l'ús de l'aigua i retallar un 15% la generació de residus respecte a 2010. Es va justificar com a "palanca per a la recuperació econòmica després de la crisi sanitària de la Covid-19" i a finals d'any es presentarà un primer pla d'acció triennal per al període 2021-2023.
Moltes empreses li porten avantatge a les administracions i al País Valencià n'hi ha molts exemples; de fet, més enllà de la 'foto', algunes iniciatives d'investigadors valencians triomfen lluny de la terreta perquè ací no se'ls valora com cal.
La ferramenta 'No Action Cost VS Action Cost'
Parlem del projecte batejat 'No Action Cost VS Action Cost' pel director de la Càtedra d'Economia Circular de la Universitat de València, Francesc Hernández. Explica que és una eina que han desenvolupat investigadors valencians que calcula el cost de no actuar. Els la va encomanar Nacions Unides, organisme que l'està utilitzant a la seua oficina de Kenya "per demostrar als governs africans que el cost de no depurar les aigües residuals és més alt que el cost de depurar". "Pots decidir no reutilitzar, però si penses que eixa decisió és gratuïta, neutral o que inclús estalviaràs diners, estàs en un error i jo t'ho demostraré calculant el cost de no actuar. Després el compares amb el cost de l'actuació i veuràs com és millor idea actuar que no actuar", explica Hernández. Ara estan treballant una ferramenta similar per calcular el cost de no actuar en la prevenció d'incendis.
Aquesta eina pot ser interessant per aplicar-la en la presa de decisions, tant de l'administració com de les empreses. Malgrat això, l'investigador assegura que l'han proposada "tant a autoritats valencianes com a espanyoles" però "la repercussió no ha sigut molt gran perquè diuen que tenen altres prioritats". En canvi, a escala internacional sí que està tenint ressò. "Estem intentant promoure l'economia circular en tots els sectors productius demostrant que és viable, que no és cosa de fer-se una foto i oblidar-se'n l'endemà. La clau és demostrar, amb números, que és viable i és una oportunitat de negoci. És una bona oportunitat per a la crisi de la pandèmia", sosté.
Hernández apunta que "hi ha unes barreres inicials" que obstaculitzen a les empreses fer el pas cap a l'economia circular. Es refereix, sobretot, a "la barrera financera". Per això, una de les primeres iniciatives de la Càtedra es va centrar a ajudar a les empreses i administracions locals a obtenir finançament, on destaca que "hi ha moltíssims programes europeus" per aconseguir-ne i "ajudar a superar eixe obstacle inicial". "Després el projecte s'ha de sustentar per ell mateix", afegeix.
PLACE: plataforma de compravenda de mobiliari ecològic per a administracions i empreses
Una altra proposta valenciana és la Plataforma de Compra Ecològica i Col·laborativa d'Ecodisseny (PLACE) que ha desenvolupat l'Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMME), l'Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS) i l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), cofinançat amb fons FEDER mitjançant l'IVACE. Busca fomentar la compra pública ecològica de mobiliari per part de les administracions i altres grans compradors i impulsa la incorporació dels requisits ambientals als productes de les empreses. Ho fa amb una ferramenta informàtica col·laborativa que supera els inconvenients d'altres eines més complexes i amb costos més elevats.
La responsable de la unitat de gestió de processos i sostenibilitat d'AIDIMME, Ana Hurtado, explica que està destinat a administracions públiques perquè té un poder de compra "molt gran", de vora el 15% del PIB: "Si una persona compra una taula ecològica, només has millorat l'impacte ambiental una vegada. En canvi, si una institució compra 10.000 taules, està reduint l'impacte 10.000 vegades". Per altra banda, s'orienta a les empreses per conéixer quins criteris ecològics han d'aplicar als seus productes perquè l'administració els compre. El projecte incorpora una ferramenta que fa un "perfil ecològic" del producte i, amb cada millora, es pot recalcular per veure si s'ha millorat des del punt de vista ambiental.
Future, un dels models | Cedida
Hurtado assenyala que reduir l'impacte "no té perquè necessàriament encarir el producte" i que entre les variables s'inclou que siga més durador, que incorpore materials reciclats, que pese o que ocupe menys o que siga més fàcilment reparable. Ja hi participen en el projecte les empreses Saludes Parques Infantiles, Ripay, J. Hidalgos, Agolar Gestión i Vicent Martínez Sancho i està prevista la creació de tres showrooms als quals s'exposaran els productes dissenyats.
Acteco, l'empresa que recicla polietilè que després es transforma en penjadors o llapis
Com déiem al principi, al món empresarial hi trobem molts exemples d'implantació d'actuacions d'economia circular. Ens fixem en dos industrials: Acteco, que treballa en el subministrament d'equips, recollida i transport de residus, emmagatzemament i a condicionament, reciclat i valorització, a més d'oferir consultoria mediambiental, i que té seu a Ibi (l'Alcoià, Alacant), i Alpesa, l'empresa de mandrins, tubs i anelles que més factura en l'estat espanyol i que està arrelada a Tavernes de la Valldigna (La Safor, València).
Acteco té 330 treballadors, factura 28 milions d'euros anualment, realitzen unes 15.000 tones de reciclat plàstic, reciclen vora 30.000 tones de paper i cartó i unes 8.000 tones de residu alimentari, a més de gestionar unes 50.000 tones de residus perillosos. Al voltant del 80% del reciclat és poliestiré que es transforma en potes de taules de cuina, en suports de televisió o en llapis.
Fonts de l'empresa destaquen que l'economia circular "és un pilar bàsic" de la seua activitat i que el seu objectiu estratègic "està completament alineat amb el repte de Circular Plastic Alliance": "Pretenem duplicar la nostra contribució al reciclat de plàstic en els pròxims cinc anys". Dins de la seua tasca d'assessoria ambiental, ajuden a la indústria a trobar "millors processos i mètodes per a la valorització de la major part dels residus generats, amb la finalitat d'arribar a aconseguir el Certificat Zero Waste".
Des d'Acteco sostenen que en els "últims tres anys" hi ha més "preocupació per la sostenibilitat i el medi ambient liderada per les grans empreses i provocada, en part, per les regulacions i normatives que ja s'estan estudiant" a la UE; a això s'ha afegit "una major consciència social per part del consumidor que ha fet que les empreses comencen a adaptar els seus dissenys, processos i productes". Malgrat això, sostenen que a la UE el reciclatge i la reutilització sumen un 52% de mitjana, i l'estat espanyol estaria per baix, amb un 43,3%. Això significa que el 56,7% dels residus acaben en abocadors.
Pot ser la crisi del coronavirus una oportunitat per a l'economia circular? En Acteco admeten que "ha estat un colp dur per a la indústria, que en molts casos s'ha vist obligada a parar". A això li sumen el descens del consum en sectors industrials per als quals treballen, com l'automoció o el sector tèxtil, i el baix preu del petroli, que "ha ocasionat una forta baixada als preus dels polímers verges" que ha suposat "una dràstica baixada de la demanda de material reciclat" que ha posat uns preus de mercat "que en aquests moments no cobreixen ni els costos dels tractaments". Tot i això, afirmen ser "positius" i ho veuen com una "oportunitat" de cara al futur perquè defenen que el Zero Waste i l'economia circular a les empreses europees les "aportaria un estalvi d'uns 600.000 MM d'euros, així com una reducció de les emissions anuals dels gasos d'efecte hivernacle d'entre un 2 i un 4%".
Alpesa, l'èxit de crear un palet de cartó 100% reciclat i reciclable
El cas d'Alpesa és el d'una empresa que factura 30 milions d'euros i dóna feina a 160 treballadors. En 2019 van rebre el segell "Reduzco" del Ministeri per a la Transició Ecològica per reduir un 5,64% els gasos d'efecte hivernacle en l'últim trienni. A més, enguany ha obtingut la qualificació 'Premium' del certificat de sostenibilitat que expedeix l'Institut per la Producció Sostenible (IPS). Per què?
El director de nous desenvolupaments sostenibles de l'empresa, Sergio Altur, conta que "fa molts anys es va prendre la decisió de prendre un camí paral·lel" en la fabricació tubs de cartó, palets de cartó i cantoneres "amb una branca de productes més ecològics". "Tots estan fets amb cartó 100% reciclat que es pot tornar a reciclar, amb la qual cosa ja no tallem arbres. Tot el que produïm és reciclat i reciclable. I si hi ha una mala gestió per part d'una persona o de la gestora de residus, el producte és biodegradable", sosté.
Altur revela que "el producte que millor està funcionant" és el palet de cartó que han tardat 15 anys en desenvolupar i que té el nom comercial Úpalet: "Redueix molt el pes de càrrega d'un camió. Si disminuïm uns 1.500 quilos per vehicle, pots transportar més quantitat i fer menys viatges o deixar de contaminar uns 20 grams per quilòmetre. Són unes xifres prou importants si tenim en compte que la taxa de contaminació del transport terrestre de mercaderies està al voltant del 27% del total de tota la de CO₂". I perquè no els diguen allò de 'a cal ferrer, ganivet de fusta', Alpesa ja ha substituït els seus palets de fusta pels de fabricació pròpia de cartó, amb una incorporació de vora el 20%.
El directiu d'Alpesa recorda que la sostenibilitat empresarial té tres branques: la mediambiental, la social i l'econòmica, i "prevalen les tres per igual". "No pots ser sostenible si compres les matèries primeres a milers de quilòmetres de distància si tens algun proveïdor a prop i amb preus similars. Per què compres a la Xina i contamines molt al portar-lo si al costat de casa m'ho venen un poc més car? Haurem de donar suport a eixes iniciatives. Nosaltres les 45.000 tones de cartó procurem comprar-les el més a prop possible", explica. Per descomptat, també és important la part econòmica: "El nostre palet no el podem posar al mercat si hi ha d'altres molt més barats, no seríem econòmicament sostenibles".
Altur també revela que han detectat que cada cop hi ha més demanda de productes mediambientalment sostenibles. Si la pandèmia ha deixat al descobert les vulnerabilitats de l'ésser humà i la importància de com ha d'interactuar amb el medi, alguna cosa haurem guanyat. I per a les empreses, a més, és un compromís econòmicament rendible, com així ho demostren aquests exemples.