Quan fa set anys vaig entrar a treballar a VIA Empresa, els divendres féiem unes reunions de Redacció presencials, òbviament, en què tots déiem la nostra opinió. A poc a poc vam anar instaurant el WhatsApp web, i passàrem de fer-nos 50 correus per confirmar un "rebut!" a enviar-nos un OK en el nostre xat de grup. També provàrem de tenir grup de Slack, fins i tot la nostra directora va intentar que entràrem a Telegram, però el que es va confirmar que ens funcionava millor era, sense dubte, l'accés per a tots als arxius de Google Drive i que treballem amb un gestor de continguts en línia que sempre controla el bo d'Àlvar Ríos, el nostre informàtic.
Algunes persones m'han dit aquests dies que tot açò a nosaltres no ens sorprén perquè som "pioners". Segurament, al nostre mode, una miqueta. Però no vinc ací a fer pedagogia dels èxits propis, res més lluny de l'objectiu. Mentre us escric aquestes línies, més curtes del que voldria, la meua filla que té tres anys acabats de complir ha vingut una mitjana de 3 vegades per minut. A saludar-me, a què la pentine, a què l'ajude a disfressar-se de Frozen... I ella és feliç. I és el més important.
Teletreballar no és una moda. Mai ho hem viscut així en una Redacció com la nostra, en la que sí, sent un diari digital hi ha una part molt gran de treball online. Però som humans. I això, per sort, encara ens identifica. Eixim a rodes de premsa, a presentacions, a fer entrevistes presencials on toquem i saludem els entrevistats, els fotografiem... No fem periodisme de trinxera però que llunyana resulta ara la guerra quan es lluita contra un enemic que no es veu.
Hi ha nombrosos estudis sobre la robotització del periodisme, però a hores d’ara els lectors busquen el relat, la narració, el cor en les informacions que hi posen gent com Lorenzo Milà, reporter de Televisió Espanyola i corresponsal a Roma, que porta dies fent cròniques sobre el virus des d’Itàlia amb més o menys encert. Tots ens equivoquem.
Mentre remate les paraules d'aquest mena de confessió online, els meus fills dormen, amb disfressa de Frozen inclosa. I jo sent que la meua productivitat ha augmentat un 200% en aquesta estona en què ells descansen. Quan desperten, pintarem murals de l'Arc de Sant Martí, és el trending topic dels pares en aquest primer dilluns feiner de pandèmia. El penjarem al finestral perquè tots vegen que a ma casa també hi ha nens i, per tant, hi ha futur. El que no sabran els veïns és que des fa temps també hi ha una teletreballadora, però estic segura que a partir d'ara més d'un començarà a entendre'm millor. "Que estàs treballant encara"?.