Aquest 20 de març no és com l'imaginàvem, però en la desolació del paisatge tal vegada es troben les coincidències. A la ciutat de València, el 20 de març és un dia de ressaca, de bars tancats perquè han fet l'agost durant una setmana sencera, de botigues a mig gas perquè la gent es queda a casa a descansar, de treballadors que van a la feina enfadats si són fallers perquè el dia 20, tothom ho sap a València, és un dia per a descansar. Per tant, ens ho hem de prendre d'igual manera.
Entre les coses que s'aprenen tancats a casa hi ha un llistat interminable d'intangibles. Estimar els teus, aprendre a mirar com són d'una altra manera, avançar-te a les necessitats i a les demandes... Dels nens i dels grans, tots acabem sent molt predicibles. També hi ha un munt de concrecions que abans no s'apreciaven i que qui teletreballa ja té assumides: endreçar amb ull clínic, posar rentadores en la pausa del café, preparar el dinar... ah! I cremar les llentilles, és un clàssic en aquesta rutina.
D'aquesta lluita diària en saben molt dos periodistes a qui us recomane seguir des d'aquest moment: Adrián Cordellat (@acordellat) i Diana Oliver (@Diana_Oliver). Són pares, periodistes i autònoms i les tres coses les fan molt bé, amb els seus patiments inclosos. Escriuen sobre literatura infantil, maternitat, ciència, educació... no, no fan temes d'empresa ni d'economia però de producció, conciliació i remuneració en saben molt. Pensava en ells aquests dies quan el teletreball s'ha posat damunt la taula i els e-mails que rebem a la redacció (virtual) s'esguiten de la paraula 'teletreball': consells, píndoles i receptes màgiques, notes de premsa en què s'afirma que les grans empreses i les patronals promouen el teletreball i la implementació de l'avaluació del treballador i fins i tot l'Ajuntament de València ha establert un pla urgent d'implantació del teletreball per garantir el funcionament de l'administració municipal.
De teletreball en sap molt el periodista David Blay, a qui ja vam entrevistar la setmana passada abans del confinament i a qui també us recomane que comenceu a seguir immediatament. Al seu llibre ¿Por qué no nos dejan trabajar desde casa?, que hem ressenyat i sortejat entre els lectors de VIA Empresa, Blay dóna molts consells però revisant aquests dies m'ha arribat al cor aquest: "Òbviament, com més xicotets siguen més problemes i malabarismes haurem de realitzar per a poder ser productius, però és ací precisament on tot l'aprés fins ací ens servirà per a adonar-nos d'una nova situació: podem aprofitar al màxim el nostre temps. Hem de ser capaços d'establir-nos objectius realitzables. Més que mai, cal mirar el treball en funció de les coses que fer i no de les hores. I, sobretot, hem d'assumir que les hores habituals per a posar-nos davant de l'ordinador o al telèfon no seran tals. Així i tot, és factible fer una bona faena en aquestes circumstàncies".
David Blay, en el seu llibre, afirma que "hem de ser capaços d'establir-nos objectius realitzables"
És una cosa així com "sí, sabem que costa, que és un sacrifici, però al final el que feu, també el fareu bé. Simplement d'una altra manera". Com el que diuen que serà la nostra societat després del virus i com ens hem de prendre aquest 20 de març de confinament. Sacrificat, diferent, però al cap i a la fi, sent un altre divendres per a descansar. (Qui puga!).