Al nord d'Europa no gaudeixen de dies assolellats com els nostres. Per això, les cortines els sobren. Ni persianes solen gastar. No les necessiten. Quan surt el sol, li donen la benvinguda. M'ho explicava una professora de Literatura danesa a qui vaig conéixer fa molts anys en un viatge d'estudis a Copenhaguen. En aquella època, allà ja havien fet de la bicicleta el seu mitjà de transport preferent, però és que en això també han viscut sempre a anys llum de nosaltres.
Ho venia pensant aquest dimecres de tancament quan els meus veïns han cantat des dels balcons cançons populars i després han jugat al Veo-Veo. De balconada a balconada. Sorprenent en aquesta època digital en què pocs alcen el cap quan caminen llegint WhatsApps o correus al mòbil. És ara quan el vessant pedagògic de la tecnologia s'està explotant a consciència.
M'arriben desenes de recomanacions d'aplicacions mòbils que han obert les seccions prèmium perquè els menuts puguen aprendre mentre estan confinats a casa. L'app de Homeschooling ofereix trenta dies d'accés gratuït a tot el catàleg de matemàtiques, ciències, llengua i anglés; el grup editorial Edelvives ofereix la plataforma Ta-tum pel foment de la lectura; Smartick dóna quinze dies d'accés gratis per a aprendre matemàtiques amb la seua eina; Genially s'obre perquè els nens aprenguen a fer presentacions interactives per temps il·limitat... i així un llarg etcètera. A mi em pilla en una infantesa molt incipient en què el més interessant per a aprendre és "jugar, jugar i jugar", segons la meua filla. Tot i això, estic guardant algun recurs digital per passar a l'acció quan s'esgoten els més clàssics: el sambori ja l'hem provat.
Els jocs clàssics els anem intercalant entre article i article. Un poc d'anàlisi sobre el mercat de treball i una peça en forma d'estrella que inserim en la fantàstica taula de Janod, la marca francesa especialitzada en jocs infantils tradicionals de la qual sóc fan. Per cert que no he trobat comunicat oficial ni acció referent al coronavirus d'aquesta companyia situada a Jura, al nord-est del país gal. Analitzant la procedència -dèria heretada- dels joguets que a hores d'ara inunden el meu saló he vist que molts són de la catalana Diset o de Play by Play, empresa afincada a Riba-roja del Túria (València), pertanyent al grup Famosa, que produeix peluixos amb llicències de grans distribuïdores d'animació: des de la Patrulla Canina fins als Minions.
I a ells, com els afectarà aquesta aturada? Perquè molts xiquets estan aprenent a jugar sense elements. Amb les paraules, amb els dibuixos, amb les mans. I a vegades, és qüestió de minuts. L'Institut Tecnològic del Producte Infantil i d'Oci (AIJU) -amb seu a Ibi (Alacant)- publica cada any la Guia del Joguet. En la seua última edició analitza el temps de joc en la infantesa, un estudi en què han participat 600 famílies amb nens entre els 0 i els 12 anys. Grosso modo, us diré que en l'apartat 'Jocs en l'interior i temps mínim recomanat' s'afirma que el 66% dels xiquets passen jugant a l'interior més temps del mínim recomanat. Els que més, els nens de 4 a 6 anys.
A dins de casa juguen a tot, però sobretot a jocs de taula (62%) amb una mitjana de temps de 20-25 minuts. Per tant, no us espanteu si entre article i article, entre feina i feina, no us dóna temps a molt. Ja sabeu que està científicament comprovat.
Els resultats d'aquest estudi mostren "una clara necessitat de promoure el joc lliure en l'exterior en els xiquets/as de 0 a 12 anys". Per tant, des d'aquest interior obligat, que juguen també a mirar l'exterior. Quan puguen anar fora, estaran més preparats.