A l'hivern, abans que ens tancaren com a hàmsters en una gàbia, vaig portar un rellotge 'especial' perquè me l'arreglaren en uns grans magatzems. "Hola, bona vesprada, estic esperant la reparació de la peça i encara no m'han dit res. Em podries mirar si ja està per ací?", vaig dir-li a la dependenta mirant-nos més que mai als ulls. "Perdona, no t'he escoltat bé. De quan és la comanda?", em repeteix. "Del 3 de febrer". Remena els calaixos i sense resultat a la vista, em promet que l'endemà una companya em trucarà per dir-me alguna cosa. Mitja hora després entre en una altra botiga de roba i, havent perdut el tiquet online, la dependenta consulta el meu article gràcies al número que jo porte anotat en un paper. "Això no ho solem fer, però no passa res", em contesta. En tornar cap a casa, amb Metro València, veig distància entre les persones a les andanes, silenci respectuós i educació, així en general. I mascaretes, però això sabem que és obligat. I una punyeta també.
L'endemà d'aquesta multiexperiència amb el nou comerç, efectivament, la dependenta em va trucar per confirmar que el meu rellotge està en el taller de reparació. Gràcies! Amable, ràpida i eficient. No hauria de ser sempre així?
El que vinc a analitzar és que tots aquests comportaments envers una simple consumidora són d'agrair com a persona i, a més, em provoquen la pregunta de si realment són fruit de la bona atenció al client o dels efectes de la pandèmia. Ja he insistit sovint que l'empatia és una de les coses que es podria quedar. Igual que la distància de seguretat amb els desconeguts, que m'agradaria substituir per "espai de tranquil·litat". M'evitaria haver de dir-li a dues o tres persones cada setmana que als xiquets que no es coneixen no se'ls toca per molt guapos, simpàtics i entremaliats que siguen, que ho són els meus. Ja no és qüestió de coronavirus, és cosa del sentit comú.
La dependenta em va trucar per confirmar que el meu rellotge està en el taller de reparació. Gràcies! Amable, ràpida i eficient. No hauria de ser sempre així?
Però fora de la falca de mare, també pensava aquests dies que la neteja sistemàtica i a consciència en la restauració es podria quedar. I tant! Quantes vegades heu pres un cafè en una taula de bar bruta, plena de tasses del client anterior? A mi les tovalloletes i els mocadors m'han salvat, per això ara s'agraeix l'espera formal –de peu, amb calma i mascareta- fins que els cambrers passen el drap amb desinfectant per la taula i, a vegades, per les cadires. Eliminaria de l'acció eixe alè de desconfiança per si l'altre està contagiat, ja que al final el consum és una qüestió de creure o no en allò que vas a comprar. I no ho dic jo, eh, ho diuen els experts, que a VIA Empresa en són uns quants els que ho vénen a afirmar cada setmana en articles, anàlisis i reportatges diferents. Sort que tenim d'ells.
Una altra de les aportacions que ens ha fet la COVID-19 i que celebraria, si es manté en la societat, és el respecte pel teletreball, l'assumpció que qui treballa des de casa no està jugant al solitari en línia sinó que està aprofitant més el temps i permetent-se fer la seua vida, tot i les interrupcions dels nens, la rentadora, i la vida en general, més fàcil. En una multiconferència de feina que hem tingut aquesta setmana s'ha sentit dir que "ningú ha mirat el rellotge aquests mesos per fer feina". L'aprenentatge seria assumir que el rellotge ja no és vàlid, sinó els objectius, els resultats.
Al final el consum és una qüestió de creure o no en allò que vas a comprar. I no ho dic jo, eh, ho diuen els experts
La rapidesa no mesura res, el bon fer és el que sempre queda. Per això em té igual que el cambrer tarde dos minuts a netejar amb un drap la cadira en què seuré amb la meua filla, "perdona, eh, però ho estem fent com ens han dit, que com més netegem les coses que utilitzem tots, millor", em diu com demanant-me perdó. "Tranquil·l, si tots estem fent el que pensem que és millor", li conteste. I així és, perquè com no podem imaginar com serà el futur (igual que no podíem imaginar al febrer com seria el juny de 2020), anem aprenent cada minut, cada segon. Com els del rellotge que prompte recuperaré, amb tantes ganes com la rutina de la nostra vida.