La pandèmia li ha canviat la vida a tothom. Els mesos de confinament van comportar una variació d'hàbits en la societat que, en molts dels casos, es van mantindre durant tot el 2020 i el que va de 2021. Els canvis no s'han donat només en la societat valenciana o espanyola en general, sinó que s'han reproduït a tots aquells llocs on la covid-19 ha suposat la implantació de restriccions i confinaments. La modificació dels costums a l'hora d'escollir productes té grans implicacions en l'àmbit econòmic i més en una situació d'incertesa i inestabilitat com la que estem travessant actualment. És per això que la pandèmia i les conseqüències que se'n deriven han afectat de manera desigual els sectors productius valencians i en especial la seua exportació.
Mentre que alguns sectors han vist com el comerç exterior els ha salvat d'una crisi segura, per a d'altres la pandèmia ha servit per a agreujar una situació estructural d'entrada ja complicada. Així s'extrau d'un informe elaborat per Cambra València i Caixabank, titulat Los productos exportados por la Comunidad Valenciana: Oportunidades post-covid en el qual es detalla quins sectors van acabar l'any 2020 enfortits, i quins, per contra, afronten un moment complicat per a la seua viabilitat.
L'informe és el segon d'aquestes característiques elaborat per les dues entitats, i d'ell es pot extraure que les conseqüències econòmiques de la crisi provocada pel coronavirus estan sent desiguals i asimètriques en l'àmbit mundial i així serà també el procés de recuperació, tant pel que fa als mercats d'exportació com als productes exportats.
A partir del mes de juny, una vegada es va anar reprenent l'activitat productiva, la caiguda de les vendes en l'exterior ha sigut cada vegada menor
La pandèmia va vindre acompanyada del tancament de tota activitat econòmica no essencial durant els mesos de març i abril. Situació que es va traduir en una caiguda del comerç internacional sense precedents. El comerç valencià va patir una reculada de fins al 40% a l'abril i el 30% el mes de maig. A partir del mes de juny, una vegada es va anar reprenent l'activitat productiva, la caiguda de les vendes en l'exterior ha sigut cada vegada menor, apunta el document.
El text posa l'èmfasi en quins són els productes que majors oportunitats tindran en els mercats internacionals, i que es convertiran en el motor de la recuperació econòmica dels territoris. En el cas del País Valencià, el sector agroalimentari, el tauleller, els productes químics i els relacionats amb la llar són els que tenen més projecció, en detriment del sector automobilístic, rei de les exportacions valencianes fins ara.
El sector agroalimentari, el líder
Segons assenyala l'estudi, la pandèmia ha reforçat el paper estratègic del sector agroalimentari valencià en el proveïment del mercat europeu, on prima la qualitat i la major demanda de productes frescos i amb possibilitat d'emmagatzematge. Les exportacions de productes agroalimentaris van suposar el 16% del total d'exportacions valencianes en 2019, pes que s'ha incrementat fins al 20% en els deu primers mesos de 2020. Així, segons l'informe aquest és un dels sectors que millor s'ha comportat al llarg de l'any passat, amb un increment del 10,6% respecte al mateix període de 2019.
Amb el període de confinament de l'inici de la pandèmia, la població ha elevat la seua despesa en alimentació i ha variat les seues preferències cap a un consum de productes més sans -destaca l'informe- com ara fruites i hortalisses, sobretot fresques, però també sucs i aquells aliments amb possibilitat d'emmagatzematge com conserves, preparats alimentaris, arròs i oli d'oliva, entre d'altres. Altres aliments les exportacions dels quals han experimentat un notable dinamisme han sigut les garrofes, la carn de boví i els productes lactis.
De fet, l'exportació de productes agroalimentaris ha augmentat en quasi tots els mercats de destí, però amb especial força en els de la Unió Europea (12%), Algèria (26%) i Austràlia (39%). Per contra, les vendes a la Xina, el Brasil o Sud-àfrica registren reculades de més del 30%. Tot i això, el balanç és positiu.
Més tèxtil
Però la pandèmia no ha beneficiat totes les potes del sector agroalimentari per igual. I és que tot allò relacionat amb l'hostaleria i l'oci ha perdut mercat, a causa de les restriccions en els horaris d'obertura, i en alguns casos, pel tancament total del sector durant mesos. Així, les vendes de vi i altres begudes alcohòliques s'han vist afectades pel tancament i la caiguda de l'activitat del sector hostaler en pràcticament tots els països. A més, la situació s'ha agreujat perquè la demanda interna no ha pogut compensar el menor consum en altres països.
L'agroalimentació, això no obstant, no ha sigut l'únic sector que ha millorat la seua situació pel que fa a les exportacions. L'informe destaca que els canvis que s'estan produint en les cadenes de subministraments a escala internacional han impulsat alguns dels principals productes semimanufacturats valencians destinats a l'exportació. Un exemple són les rajoles ceràmiques, però també semimanufactures de fusta i alumini, i sobretot, aquells productes que incorporen innovació, tecnologia i s'alineen amb la sostenibilitat mediambiental i la seguretat sanitària. Altres productes com els herbicides, insecticides, abonaments i productes de neteja són els de major projecció dins del sector químic, sobretot en mercats emergents.
Les exportacions del tèxtil han sigut superiors el tercer trimestre de 2020 en un 3,2%
Un altre dels sectors que en el cas valencià ha sabut adaptar-se a la situació i créixer ha sigut el tèxtil. El País Valencià aglutina el clúster tèxtil-llar tècnic més important de l'Estat, resultat d'una gran transformació després de les crisis patides en els últims 20 anys i la major globalització del sector. Això li ha permés poder adaptar-se amb major flexibilitat i celeritat a les noves necessitats derivades la pandèmia.
De fet, en el tercer trimestre de 2020 les exportacions d'aquest sector han sigut superiors en un 3,2% al del mateix període de 2019. I això gràcies al dinamisme mostrat per les vendes de teixits sintètics, i de cotó, teles sense teixir, articles confeccionats com per exemple jupetins salvavides i la confecció per a dona.
L'automòbil, l'altra cara de la moneda
El primer que destaca l'informe és que la pandèmia no ha afectat per igual tots els sectors, i si hi ha algun que ha estat perjudicat per la contracció de la despesa ha sigut l'automobilístic. Amb la covid-19 s'han agreujat els problemes estructurals d'un sector que no s'ha adaptat als nous temps i les noves demandes.
A la reducció de la capacitat de despesa de les famílies per la situació de pandèmia se sumen els vells problemes que ja arrossegava abans el sector, com són l'enduriment, especialment a Europa, de la normativa d'emissions i els canvis en les formes de consum i de propietat dels vehicles. Així, es consolida una tendència a la baixa en la demanda de vehicles, tant com a producte de consum com d'inversió. A això cal sumar, segons indica l'informe, la major conscienciació del consumidor respecte al medi ambient i el creixement sostenible, que estimula la demanda de vehicles elèctrics i híbrids, un segment en el qual el clúster valencià no està especialitzat.
Els turismes continuen sent la primera partida exportada pel País Valencià
Tot això ha provocat una caiguda de les exportacions del sector que s'ha intensificat notablement en 2020 fins a arribar al 25% en els deu primers mesos. Amb aquesta davallada el sector automobilístic ha passat a ser el segon sector d'exportació després de l'agroalimentari. No obstant això, els turismes continuen sent la primera partida exportada pel País Valencià.
La reculada de les vendes es produeix, de manera substancial, en els principals mercats del sector de l'automòbil valencià: Amèrica del Nord, el Regne Unit i països de la Unió Europea com Alemanya, Itàlia o Polònia. Per contra, cal destacar que altres mercats registren un augment considerable en 2020: els països nòrdics, juntament amb Dinamarca i Països Baixos.
Les conseqüències de tot plegat ja comencen a fer-se paleses amb l'anunci d'un nou gran Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la planta de Ford Almussafes, la principal empresa del sector al País Valencià. La direcció de l'empresa va proposar la setmana passada als sindicats l'acomiadament de 630 treballadors. Amb aquest nou acomiadament massiu, els sindicats consideren que la planta valenciana es queda en un estat crític, ja que acumula sis ERO des de l'inici de la pandèmia. Tot i això, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va assegurar a les poques hores de conéixer-se la proposta d'acomiadament que continua confiant en el futur de Ford Almussafes.
Els reptes de futur
Tot i que no tots els sectors exportadors es veuen afectats amb la mateixa intensitat per les conseqüències de la pandèmia, l'informe sí que assenyala que tots ells han d'enfrontar-se a un conjunt de reptes comuns per a continuar sent competitius en els mercats internacionals. El primer d'ells és adaptar-se als nous hàbits de consum.
"El consumidor, en una fase de crisi econòmica, es fa més sensible al preu, al major ús del canal en línia, majors exigències en temes de sostenibilitat, transparència... El coneixement del client final per part de l'empresa exportadora es converteix en un repte i una necessitat per a guanyar en competitivitat", detalla el text. Segons el director territorial de CaixaBank al País Valencià, Xicu Costa, "les empreses de valencianes continuen progressant, reinventant-se i creixent en moltes ocasions, malgrat trobar-se amb un entorn poc favorable, per a fer front a la complicada realitat que ens enfrontem provocada per la pandèmia".
La digitalització és un dels reptes més importants en un període en el qual la mobilitat es veu molt reduïda, i els riscos sanitaris es prolongaran durant el 2021
La digitalització és un dels reptes més importants, segons l'informe, en un període en el qual la mobilitat es veu molt reduïda, i els riscos sanitaris es prolongaran durant el 2021. Per això des de Cambra València i CaixaBank s'anima a les empreses a adaptar-se a aquesta transformació digital en tots els seus àmbits d'actuació. D'altra banda, el text augura que la Unió Europea mantindrà l'objectiu de major obertura a través dels acords comercials. Per això, els seus elaboradors consideren que les empreses han d'aprofitar aquests acords per a reorientar els seus mercats cap a aquells amb menys restriccions.
"La internacionalització, que ja formava part de l'estratègia de negoci de les empreses valencianes, es convertirà ara en un factor clau per a la competitivitat de les nostres pimes. Amb aquest informe, la Cambra de València i CaixaBank continuem apostant per l'obertura de les nostres empreses a nous mercats", apunta Vicente Morata, president de Cambra València.
Finalment, els sectors han d'aconseguir conjuminar eficiència i sostenibilitat per a ser competitius. Les empreses hauran d'alinear la seua estratègia internacional amb criteris de sostenibilitat, tant interna com en els mercats en els quals operen.