"La relació amb el fan esportiu s'ha revalorat en la pandèmia"

Esport i salut, però més que mai. Roser Queraltó, directora executiva de desenvolupament de negoci d' Euroleague Basketball, havia d'assistir a València al primer diàleg del cicle Esport, economia i salut: unes noves regles del joc?, que organitza l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació Ernest Lluch, però el positiu en la Covid-19 de la seua filla de cinc anys la va deixar a casa en quarantena. Així, aquesta retrobada dels diàlegs que se celebra a la Fundació Bancaixa ha tingut a una de les ponents en doble streaming. Perquè, a més, tot plegat s'ha emés a través de YouTube. Són o no són nous temps per a tots?

Certament, qui no admeta que la mascareta segueix sent notícia és que té molta tolerància a la distopia. Almenys a casa nostra, veure ponents parlant amb mascareta encara sorprén, però el temps va posant en lloc les coses i també la nostra percepció. El primer diàleg d'aquest cicle ha unit Queraltó amb Eduardo Bandrés, catedràtic en la Universitat de Saragossa i exconseller d'Economia de l'Aragó, on lidera el grup d'experts que assessora el govern autonòmic en la crisi de la covid-19. Ell amb mascareta primer, ella sense, asseguda al saló de casa, han analitzat els canvis del món esportiu accelerats per la pandèmia: la importància dels estadis buits, els plans de contingència dels equips, les inversions... tot està colpejat pel virus.

"Ens hem d'acostumar a la incertesa del que passarà demà, al dia a dia de les carpetes, de les federacions, perquè tots sabem que la temporada passada va ser molt complexa però l'Eurolliga tindrà les seues complexitats també aquesta temporada i els stakeholders hauran de tenir molta cintura. No hi ha dubte que haurem d'innovar i tothom haurà de posar el seu granet de sorra", apunta Queraltó.

Queraltó ho assumeix: "Fa mesos que estem preparant la temporada, però el que passarà canvia cada dia". I en aquesta incertesa, entra també la presència, o no, dels seguidors, que són, a més, clients d'un model de negoci que dóna milers de milions d'euros. En conjunt, i segons les xifres que presenta Bandrés, l'esport pot representar un 1% del PIB mundial, que "sembla poc però són uns 750.000 milions d'euros. El més important no són els esdeveniments, sinó la producció esportiva, la roba esportiva, el que l'esport genera".

Futbol o bàsquet?

Ambdós han reconegut les diferències en com s'ha gestionat darrerament el negoci del bàsquet i el del futbol. Els primers, sobretot, seguint el model americà, han apostat per les franquícies amb una més gran diversitat del negoci; "en canvi, al futbol el premi més important segueix sent el fet d'anar de 1a divisió a 2a divisió, i el càstig més gran, descendir", apunta Bandrés. L'economista parla de la monetització, on va per davant el bàsquet, però en aquest negoci entra en joc una variable intangible: "Els clubs tenen departaments de finances, de màrqueting, però encara hi ha molta gestió emocional. No és rar veure a un alcalde, president de comunitat autònoma o d'un país, fins i tot, opinar sobre qüestions concretes, de l'expulsió de Luis Suárez va opinar el president de l'Uruguai! I tot això genera un entorn que pot portar a la irracionalitat de les decisions", afegeix.

Bandrés: "A l'esport el més important no són els esdeveniments, sinó la producció esportiva"

Amb tot, ja s'albiren novetats, com l'entrada d'empreses en l'accionariat dels equips de futbol: "Si, en el futbol comencen a entrar empreses, en el Bayern de Munic per exemple; ja estem veient que les marques estan veient un valor no sols a patrocinar sinó a ser part de l'equip. Estem veient aquesta tendència", afegeix Roser Queraltó. Tanmateix, la directora de negoci de l'Eurolliga admet que la pandèmia no ens ajudarà en res perquè "si algun club encara no tenia un projecte de control de viabilitat, patirà i molt, perquè estem veient que els camps buits està perjudicant el nivell econòmic de molts clubs".