18
de Gener
de
2017
Act.
18
de Gener
de
2017
Si hi ha una fira que respira optimisme, aquesta és Fitur. El saló internacional del turisme ha obert les portes aquest dimecres a Madrid en un clima de satisfacció per les dades obtingudes pel sector durant el 2016. Per primer cop Espanya ha rebut més de 70 milions de turistes, concretament 75,3 segons ha avançat la setmana passada el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal (l'INE no publicarà les dades definitives fins a final de mes). Uns visitants que han deixat 77.000 milions d'euros permetent al ministre assegurar que "ens hem de felicitar tots els espanyols per aquestes dades i sentir-nos orgullosos". Des de l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur) també s'han felicitat aquesta setmana per "l'insòlit, excepcional i difícilment repetible any 2016", en paraules del seu vicepresident, José Luis Zoreda.
Més turistes, menys despesa
Com que sempre hi ha un però, darrere dels rècords també s'hi amaguen dades no tan positives. Si l'arribada de turistes ha crescut gairebé un 10% respecte del 2015, la seva despesa mitjana ha caigut fins als 1.023 euros (1.061 euros el 2015). La mateixa Exceltur adverteix que l'ingrés per turista estranger que reverteix a Espanya ha caigut un 3% fins als 721 euros, i ha encadenat cinc anys consecutius de caigudes.
"Nosaltres portem avisant-ho des de fa cinc anys, quan va començar a créixer l'arribada de turistes arran de la Primavera Àrab", lamenta en declaracions a VIA Empresa el president de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (Ceav), Rafael Gallego. El fet que diversos destins en competència amb Espanya s'hagin vist abocats a tancar ha facilitat els rècords de visitants. "Sempre hem dit que està molt bé aquest rècord, però que la despesa només creixia en termes absoluts i aquest any s'ha tornat a veure. El nombre de turistes ha crescut tres vegades més que la seva despesa", insisteix Gallego.
Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears i portaveu de la consultora RegioPlus, introdueix un element més al debat. "El que no es valora és que l'estada mitjana s'ha reduït molt. Fa anys era de 15 dies, després de 10 i ara és de cinc en illes com Mallorca". Garau considera "preocupant" que se segueixi mirant el nombre de turistes, una "dada totalment antiquada"; i recorda que si "abans viatjar era una bé de luxe, avui s'ha consolidat com un bé de primera necessitat a preus molt adaptats amb low cost d'avions i d'allotjament".
Per aquest economista expert en turisme, la tendència de viatges curts anirà a més. "Acabem de fer un estudi del mercat xinès per a l'Ajuntament de Barcelona i la seva estada mitjana és de només tres nits perquè ho combinen amb París, Madrid o Roma", evidencia. Com que el repte d'aconseguir que es quedin més dies "és difícil", Garau proposa "intentar oferir experiències diferents. La gent no anirà a París, sinó que farà cursos de cuina a París. Aquelles destinacions que ho entenguin i ofereixin experiències que t'animin a quedar-te una mica més, els anirà millor".
La fi dels turistes prestats
"Durant el 2016 s'han conjugat tots els factors que han portat a una 'tempesta virtuosa' que ha impulsat l'activitat turística. S'han registrat unes taxes insòlites de demanda sobrevinguda de l'exterior", assegura Zoreda des d'Exceltur, tot recordant que entre Turquia i Egipte van perdre fins al novembre un total de gairebé 15 milions de turistes.
"És evident que el rècord de turistes és una gran notícia, però sembla que els governants segueixen sense adonar-se que aquest creixement és per una situació conjuntural dels destins que competeixen amb Espanya", afegeix Rafael Gallego. El president de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatge (Ceav) recorda que un cop hagi desaparegut aquesta situació, "i pot ser aquest estiu del 2017, decaurà l'arribada de turistes a Espanya atès que en tenim un 15% de prestats".
Massa tard per fidelitzar?
Si els turistes arriben en massa perquè tanquen altres destins i, alhora, no augmenten tant la despesa, què s'hi pot fer? "El que és difícil és fer alguna cosa més. Al destí es gasta en funció de com d'atractiva és allà l'oferta", assegura Rafael Gallego. El president de Ceav recorda que porten anys insistint a les entitats de promoció turística perquè fidelitzin aquests visitants, tot i témer que "si no s'ha aconseguit els darrers cinc anys, serà molt difícil".
Per Jaume Garau el primer que cal assumir és que actualment el consumidor "vol experiències diferents, és poc fidel als destins i disposa de bitllets d'avió més barats que mai, fins i tot per a la llarga distància". Tenint en compte que la gent fa més viatges a l'any i que l'estada serà curta, Garau destaca que "algunes destinacions poden optar a oferir estades cares" per no haver de necessitar un nombre tan elevat de visitants.
"Això no es fa amb més hotels de 5 estrelles. El turisme és un producte difícil de gestionar perquè no ens podem imaginar la quantitat de proveïdors de la que depèn la seva experiència", reflexiona. Tot i que els hotels "hi ajuden", si el seu entorn no l'acompanya, de poc servirà. "Si una destinació vol canviar el seu target, és una feina molt coral i això costa molt", adverteix Garau.
Tot i la dificultat, l'expert mallorquí ressalta que "les destinacions que, per exemple, treballen la sostenibilitat de veritat tenen bons resultats". Posa l'exemple de Formentera, on "hem vist en els darrers cinc o sis anys com la despesa turística s'incrementa per persona i nit. Per què anar-hi és car? Sí, però també perquè ha anat acompanyat d'una millora". Garau assenyala en aquesta línia la regulació del nombre màxim de vaixells que podran arribar a la platja o l'augment en la qualitat dels restaurants. "Petites passes cap a una direcció", conclou.
Més turistes, menys despesa
Com que sempre hi ha un però, darrere dels rècords també s'hi amaguen dades no tan positives. Si l'arribada de turistes ha crescut gairebé un 10% respecte del 2015, la seva despesa mitjana ha caigut fins als 1.023 euros (1.061 euros el 2015). La mateixa Exceltur adverteix que l'ingrés per turista estranger que reverteix a Espanya ha caigut un 3% fins als 721 euros, i ha encadenat cinc anys consecutius de caigudes.
 |
| Diverses reunions aquest dimecres a Fitur. @fitur_madrid |
"Nosaltres portem avisant-ho des de fa cinc anys, quan va començar a créixer l'arribada de turistes arran de la Primavera Àrab", lamenta en declaracions a VIA Empresa el president de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (Ceav), Rafael Gallego. El fet que diversos destins en competència amb Espanya s'hagin vist abocats a tancar ha facilitat els rècords de visitants. "Sempre hem dit que està molt bé aquest rècord, però que la despesa només creixia en termes absoluts i aquest any s'ha tornat a veure. El nombre de turistes ha crescut tres vegades més que la seva despesa", insisteix Gallego.
Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears i portaveu de la consultora RegioPlus, introdueix un element més al debat. "El que no es valora és que l'estada mitjana s'ha reduït molt. Fa anys era de 15 dies, després de 10 i ara és de cinc en illes com Mallorca". Garau considera "preocupant" que se segueixi mirant el nombre de turistes, una "dada totalment antiquada"; i recorda que si "abans viatjar era una bé de luxe, avui s'ha consolidat com un bé de primera necessitat a preus molt adaptats amb low cost d'avions i d'allotjament".
Per aquest economista expert en turisme, la tendència de viatges curts anirà a més. "Acabem de fer un estudi del mercat xinès per a l'Ajuntament de Barcelona i la seva estada mitjana és de només tres nits perquè ho combinen amb París, Madrid o Roma", evidencia. Com que el repte d'aconseguir que es quedin més dies "és difícil", Garau proposa "intentar oferir experiències diferents. La gent no anirà a París, sinó que farà cursos de cuina a París. Aquelles destinacions que ho entenguin i ofereixin experiències que t'animin a quedar-te una mica més, els anirà millor".
La fi dels turistes prestats
"Durant el 2016 s'han conjugat tots els factors que han portat a una 'tempesta virtuosa' que ha impulsat l'activitat turística. S'han registrat unes taxes insòlites de demanda sobrevinguda de l'exterior", assegura Zoreda des d'Exceltur, tot recordant que entre Turquia i Egipte van perdre fins al novembre un total de gairebé 15 milions de turistes.
"És evident que el rècord de turistes és una gran notícia, però sembla que els governants segueixen sense adonar-se que aquest creixement és per una situació conjuntural dels destins que competeixen amb Espanya", afegeix Rafael Gallego. El president de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatge (Ceav) recorda que un cop hagi desaparegut aquesta situació, "i pot ser aquest estiu del 2017, decaurà l'arribada de turistes a Espanya atès que en tenim un 15% de prestats".
Massa tard per fidelitzar?
Si els turistes arriben en massa perquè tanquen altres destins i, alhora, no augmenten tant la despesa, què s'hi pot fer? "El que és difícil és fer alguna cosa més. Al destí es gasta en funció de com d'atractiva és allà l'oferta", assegura Rafael Gallego. El president de Ceav recorda que porten anys insistint a les entitats de promoció turística perquè fidelitzin aquests visitants, tot i témer que "si no s'ha aconseguit els darrers cinc anys, serà molt difícil".
Per Jaume Garau el primer que cal assumir és que actualment el consumidor "vol experiències diferents, és poc fidel als destins i disposa de bitllets d'avió més barats que mai, fins i tot per a la llarga distància". Tenint en compte que la gent fa més viatges a l'any i que l'estada serà curta, Garau destaca que "algunes destinacions poden optar a oferir estades cares" per no haver de necessitar un nombre tan elevat de visitants.
"Això no es fa amb més hotels de 5 estrelles. El turisme és un producte difícil de gestionar perquè no ens podem imaginar la quantitat de proveïdors de la que depèn la seva experiència", reflexiona. Tot i que els hotels "hi ajuden", si el seu entorn no l'acompanya, de poc servirà. "Si una destinació vol canviar el seu target, és una feina molt coral i això costa molt", adverteix Garau.
Tot i la dificultat, l'expert mallorquí ressalta que "les destinacions que, per exemple, treballen la sostenibilitat de veritat tenen bons resultats". Posa l'exemple de Formentera, on "hem vist en els darrers cinc o sis anys com la despesa turística s'incrementa per persona i nit. Per què anar-hi és car? Sí, però també perquè ha anat acompanyat d'una millora". Garau assenyala en aquesta línia la regulació del nombre màxim de vaixells que podran arribar a la platja o l'augment en la qualitat dels restaurants. "Petites passes cap a una direcció", conclou.