Katherine Artunduaga va arribar a l'Estat espanyol amb el seu marit fa quinze anys "per la situació del país" i buscant "nous horitzons". Hui tenen tres fills i estan arrelats a Torrent (València). Al seu país treballaven en feines administratives, i ara, ella està cobrant el subsidi i ell està en l'atur, sense cap prestació. Cobren menys de 1.000 euros amb els quals han de pagar el lloguer social i sobreviure les cinc persones. Per sort, afirma, tenen a les venes el "rebusque" -que és com es diu a Colòmbia de buscar-se la vida al carrer- i no tenen "una por tòxica" a tirar-se "per l'abisme". Així que s'han llançat a preparar gastronomia colombiana i servir-la a domicili. Fins ara ho feien de manera informal, amb amics, però ara han decidit emprendre.
En l'actualitat, a l'estat espanyol hi ha 40.000 persones sense llar; a més, un milió estan en exclusió social, és a dir, ja no poden pagar llum, aigua i menjar i sobreviuen gràcies a l'ajuda de familiars o amics. Però això és només la punta de l'iceberg: 12 milions de persones estan en risc d'exclusió, el que vol dir que una de cada quatre persones que ens creuem pel carrer estan al límit del precipici. Una situació que previsiblement s'agreujarà amb la pandèmia. Almenys, iniciatives com la de l'Associació Con Valores i la bona acollida que està tenint a una part del món empresarial deixen un espai per a l'esperança.
Yolanda Martínez treballava amb el seu marit al sector dels esdeveniments, ella com a organitzadora de camerinos i càtering d'artistes. Eren fixes, però cobraven per feina. En març va arribar el confinament i el sector es va paralitzar, ara l'empresa que els ocupava "està a punt de tancar". Ella està en l'atur des d'aleshores, vivint amb dues xiquetes i pagant una hipoteca; el seu marit, que és japonés, va tornar al seu país, va trobar feina i amb això sobreviuen. Yolanda va veure la crisi com "un senyal" i va pensar que era el moment de muntar-se el seu propi negoci. Va fer un curs de Labora de Màrqueting Digital i ara està emprenent amb un projecte de digitalització de dades: ofereixen treballadors amb contractes per hores perquè les empreses no ocupen les hores d'altres més qualificats per fer feines mecàniques de passar dades a l'ordinador; està molt enfocat a clients com gestories i despatxos d'advocats, on s'acumula molta paperassa.
Aquestes dues històries tenen dos punts en comú: ambdues estan en risc d'exclusió social i ambdues estan en una incubadora valenciana molt peculiar i inspiradora anomenada Con Valores. És la primera per a aquest col·lectiu de l'Estat espanyol i ara està immersa en la segona edició del seu programa d'emprenedoria, que no deixa de créixer: a la primera es van presentar 18 persones per a 8 places i hi treballaven 25 professionals; enguany, s'han inscrit 100 persones per a 10 places i ja compta amb el suport de 90 professionals.
El seu fundador, Melquíades Lozano, explica com va néixer l'Associació Con Valores: "He estat molts anys en empreses; l'última, una consultora durant 12 anys. La meua vida era molt frenètica i estressant i un dia vaig decidir fer voluntariat amb persones sense llar. El primer dia va coincidir que vaig estar en Aguas de Valencia -actual Global Omnium- durant el matí, amb vestit i corbata, i a la vesprada, estava en un banc amb una persona just enfront, a només 20 metres de distància física. Eren dos universos paral·lels. Pensava que eixe home no s'imaginava els recursos que n'hi ha allà dins i com flueixen, i els d'allà dins, no veuen a aquesta persona o se separen mig metre perquè no li contagien res. Així vaig estar uns anys, amb l'esquizofrènia de viure entre eixos dos mons tan propers i tan allunyats alhora".
D'esperit emprenedor i amant de la cultura empresarial, Lozano no s'acontentava amb les seues hores de voluntariat. Durant eixe temps va conèixer moltes històries de vida i va veure com treballaven les ONG. Sosté que fan "una feina increïble de recuperació de capacitats personals, superació d'addiccions...", però l'últim pas, el que tanca el procés de reinserció i dóna autonomia de vida a les persones, l'ocupació, "faltava". "En eixe punt entra el despietat món de l'empresa, que per a les ONG era un altre món paral·lel. Hi ha una desconnexió total entre el món empresarial i el social", assegura.
Lozano: "Hi ha una desconnexió total entre el món empresarial i el social"
Així que se li va encendre un dia la llumeneta: per què no crear una associació que connectés eixos dos mons, que ell coneixia tan bé? Després de temptejar entre els seus contactes, ho va veure clar i va crear l'Associació Con Valores, "una ONG amb enfocament empresarial", que buscar "crear ocupació" entre persones en risc d'exclusió social. Ho fan de la mà del món empresarial, que "és qui sap crear ocupació i teixit productiu", i de les ONGs, amb les quals treballa en xarxa i deriven als candidats en itineraris d'inserció laboral.
El nucli de l'associació és la incubadora, que com déiem, acaba d'encetar la seua segona edició d'emprenedoria. Els objectius, assenyala Lozano, són dos: "Crear mitjans de vida per a persones i sensibilitzar al món empresarial de què aquests reptes socials ens afecten a tots". Creu que en el futur cada cop n'hi haurà menys ofertes de feina i serà essencial buscar-se la vida. Si això és complicat per a qualsevol persona, ho és més per a qui li manquen recursos econòmics, però també formatius.
El projecte rep finançament privat, donacions altruistes d'empreses en diferents formats -ajudes econòmiques, portàtils, instal·lacions, etc.- i amb fons europeus, que són els que paguen les dues nòmines de l'associació. Hi col·laboren empreses com Global Omnium, Sprinter o la consultora Easy Group. "Potser al 50% dels empresaris no els importa el que passa al seu voltant, però l'altre 50% sí que vol ajudar. El problema és que molts no saben com fer-ho, un voluntariat està bé, però podrien donar més... Ací estan en el seu camp, el món de l'empresa. És bonic i parles el seu llenguatge, ajuden a crear empreses, que és del que saben. Els enganxa, és molt fàcil implicar-los", explica Lozano.
Novetats de la segona edició: treball en equip i "banc d'idees"
Lozano explica que la incubadora de Con Valores està funcionant molt bé, i fruit de la primera experiència, han introduït un parell de novetats per a la segona, que està actualment en marxa. En la primera edició, totes les persones que van participar eren derivades d'ONGs; en la segona, gràcies a l'impacte que va tenir als mitjans de comunicació i a la difusió, arribaren candidatures per tot arreu (LinkedIn, Facebook, etc.), i moltes d'elles no estaven exactament en una posició de risc d'exclusió social. Per això, primer pensaren a passar un filtre: "No som una incubadora a l'ús, no som Lanzadera. Som la Lanzadera de les persones en situacions complicades".
Però van analitzar què va passar en l'anterior experiència: "Les persones i els seus projectes queien quan els soltàvem. Si emprendre és dur per a qualsevol persona, en una situació tan dura com la que viuen, encara més". Així que van pensar a crear "equips d'emprenedoria" de manera experimental: han fet grups mixtos amb una persona en risc d'exclusió social i una altra que s'havia interessat per la incubadora, però amb una situació personal més estable. S'han anat coneixent en diferents esdeveniments i s'han aliat per afinitats. "És molt més sostenible. Entre ells es donen suport, s'expliquen les coses, tenen perfils complementaris... estan eixint equips molt bonics", valora.
El creador afirma que "no som una incubadora a l'ús, no som Lanzadera. Som la Lanzadera de les persones en situacions complicades"
La segona novetat és que l'any passat, tots els participants portaven la seua idea al cap. Enguany, els ofereixen un "banc d'idees" que compta amb el suport de professionals del món de l'empresa, perquè els projectes tinguen "més potencial".
Un programa intensiu i "intel·lectualment" exigent
Melquíades Lozano ens dóna detalls dels projectes d'emprenedoria que s'estan incubant en la present edició: hi ha un de venda per Amazon de roba de segona mà; un marketplace de serveis; una agència de màrqueting digital per a comerços; mecanització de dades (el projecte de Yolanda Martínez); servei de neteja per dignificar el mercat de manera satisfactòria per a ocupador i treballadora; operaris de magatzem per hores, per suplir necessitats urgents i puntuals; transport de menjar a domicili (el projecte de Katherine Artunduaga); assistència a persones majors i amb dependència; i lloguer de pisos per a ONGs que treballen amb persones migrants i refugiats i tenen importants subvencions, però els hi costa trobar pisos d'arrendataris sense prejudicis.
El programa dura dos mesos i mig, amb deu setmanes "absolutament intensives": 4 hores de formació els dilluns; després, per separat i en equip, dues hores de mentorització i consultoria sobre el model de negoci concret; i una hora amb un coach. A més, sis especialistes els ajuden de forma puntual en els temes financers, legal, de disseny gràfic i imatge de marca o en la creació de l'storytelling. Després, Con Valores fa un seguiment addicional de tres mesos, tot i que de manera extraoficial el contacte acostuma a continuar perquè "es creen vincles molt intensos a escala humana".
Lozano subratlla que la incubadora "intel·lectualment exigeix molt". Davant la manca de recursos, entre tots es trenquen el cap per buscar una solució empresarial viable: posa l'exemple d'una persona que vol muntar-se un bar però no és possible per falta de diners; toca buscar altres opcions com associar-se amb un i pagar per utilitzar les seues instal·lacions unes hores o anar a percentatge de vendes. El projecte, afirma, suposa "tocar terra" i "eixir de la nostra bombolla de realitat".