- Coneixeu la història de les taronges de la corba de Gata de Gorgos, a la Marina Alta?
Els comensals neguen amb el cap.
- Un home tenia un cartell que deia: "Venc taronges darrere de la corba". I, a poc a poc, van començar a parar molts a comprar-li taronges directament. El negoci cada any li anava millor. Tant, que va enviar al seu fill a estudiar economia a la universitat. El xic va viatjar pel món i un dia va advertir al pare que s'apropava una crisi molt bèstia. El pare ho va negar: "Però si jo cada dia guanye més!". Tot i això, el jove li va aconsellar que havia d'estalviar despeses ja per reduir l'impacte tot el possible i li va suggerir estalviar en publicitat. El pare ho va acceptar i va retirar el cartell que estava abans de la corba i que renovava de tant en tant. Aleshores, els clients van començar a deixar d'anar-hi i el pare va exclamar: "Tenies raó, fill! Hem entrat en una crisi molt, molt dura".
Pareix una rondalla, i no sabem si és certa o no, però la va contar el director general del Grupo Royo, Félix Lafuente, en un dinar amb empresaris de la indústria valenciana per exemplificar una cosa: que les crisis arriben quan s'indueix la por als empresaris i, sobretot, als clients. "Espanya va bé, com va dir aquell polític. He prohibit que a l'empresa es parle de desacceleració. Nosaltres continuem creixent bé", va subratllar.
La trobada multisectorial va reunir a una mateixa taula el passat dijous al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana (COIICV) el seu degà, Salvador Puigdengolas; el director d'IMPROVEN, Sergio Gordillo; el director gerent de Tradebé València, Ignacio Sánchez-Lafuente; el conseller delegat d'Hinojosa Packaging (que per política d'empresa demanen no publicar el nom); el director financer d'Antares Iluminación, Arturo Miquel; el director general d'Importaco Food Service, Javier Mora; el conseller delegat d'Asfaltos Chova, Eduardo Chova; el soci director de S2 Group, Miguel Ángel Juan; l'adjunta a direcció general de Matrival, Silvia Peña; i la directora de qualitat de RNB, Anabel Sanchis.
"No hem de crear alarmisme. Potser gent que no està pensant en la crisi comença a fer-ho i la falta de confiança afecta el consum"
Durant el col·loqui-dinar es van escoltar crítiques a la classe política. Moltes, abocades de manera elegant. La primera, la mencionada de què deixen de parlar de desacceleració o de recessió; la segona, que la indústria necessita un govern estable; la tercera, que no estan enfortint com cal l'FP.
Primer punt. Galtades per posar en l'agenda mediàtica una suposada recessió o desacceleració. Els representants de la indústria valenciana la van negar rotundament quan els periodistes els hi van preguntar per ella. Va haver-hi consens en el fet d'assegurar que tenen previst mantenir les inversions i seguir obrint noves oficines i que esperen creixements de la facturació els pròxims anys d'entre el 5 i el 9%, tot i que sí que noten "tensió" en "la gestió de pagaments". Sanchis (RNB) va explicar que als cosmètics, com que és un producte "d'aspiració personal", "no l'està afectant la por a una nova crisi". "En tot cas, si en parlem tant, els clients acabaran pensant que han de frenar les despeses", va observar. En la mateixa línia es va pronunciar Mora (Importaco): "No hem de crear alarmisme. Potser hi ha gent que no està pensant en la crisi i comença a fer-ho. La falta de confiança afecta el consum". Una idea generalitzada és que, passe el que passe, és imprescindible invertir: "Els teus competidors seguiran invertint. Si no ho fas, arribe una crisi o no, la tindràs igual".
Segon punt, el polític. Peña (Matrival): "No tenim govern i el necessitem. La indústria del vehicle elèctric, per exemple, necessita noves infraestructures com punts de recàrrega i per això ha d'anar de la mà d'una Administració que els done suport. Necessitem saber què passarà després del 10N, com evolucionarà la política internacional i què passarà amb les subvencions". Igualment Sánchez-Lafuente (Tradebé) apuntà que "s'estan notant" els efectes de la "important crisi social i econòmica a Catalunya", tot i que Peña li va matisar que a la indústria de l'automoció "Seat està triomfant".
"Ara és complicat retenir talent a base de salari. En la nostra empresa tenim objectius, no horaris: la gent entra i ix quan vol"
Tercer punt. Els empresaris de la indústria valenciana consideren que el somni de què el fill o la filla vaja a la universitat se n'ha anat de mare: les facultats s'han omplert de joves mentre s'han buidat les aules dels cicles de Formació Professional. Així ho va assenyalar el conseller delegat d'Hinojosa Packaking: "Tenim facilitat per trobar llicenciats; sobren persones amb alts nivells de qualificació, de fet, els tenim sobrequalificats en feines de categories inferiors. Tenim un problema per trobar un electromecànic. Hem d'invertir molts diners per formar-los, quan és la col·lectivitat qui ho hauria d'haver invertit. No estic gens satisfet amb la relació que hi ha amb l'FP, que gairebé ha desaparegut: hem de buscar-los a casa del veí o formar-los nosaltres".
A això se suma la dificultat de retenir el talent, ja que els empresaris observen un canvi en l'escala de valors i ara els candidats busquen més la qualitat de vida, el que s'anomena "salari emocional". Parlen de la flexibilitat horària, del teletreball... i també de la ubicació de l'empresa, com observa Lafuente (Grupo Royo): "Trobar gent per a la fàbrica de València no ens costa res, però a Nájera (La Rioja) sí. El lloc és important". Juan (S2 Group) ho confirma: "No creixem més ràpidament perquè no contractem més gent. Tenim una rotació ràpida, ara és complicat retenir talent a base de salari. En la nostra empresa tenim objectius, no horaris: la gent entra i ix quan vol. I estem a la ciutat perquè és més fàcil arribar a les oficines, pots agafar el transport públic i no necessites cotxe, tot i que als afores seria més rendible".
"Cap companyia valenciana juga en la Champions. Inclús les més punteres tenen la meitat de creixement que les d'altres països"
No tot són crítiques externes. Durant el col·loqui també van destapar les vergonyes de les empreses valencianes, com va dir Mora (Importaco): "L'empresari valencià és molt innovador, però no som proclius a fusionar-nos i guanyar grandària. Tenim cultura de Falla, treballem amb els del barri perquè ens coneixem i tenim bona relació. En canvi, als Estats Units tots volen eixir a Borsa i ser més grans". "No té res a veure ni amb el Corredor Mediterrani ni amb els aeroports, això no és fonamental. Fa falta un poquet d'ambició, ací quan et pots comprar la casa, el vaixell i jubilar-te, ja pares", va afegir.
De fet, una de les frases amb què va obrir la xerrada Gordillo (IMPROVEN) va ser: "Cap companyia valenciana juga en la Champions. Inclús les més punteres tenen la meitat de creixement que les d'altres països". Juan (S2 Group) apuntava el mateix: "El problema valencià són les microempreses. I una pime de menys de 50 treballadors ho té molt complicat per internacionalitzar-se". I Mora (Importaco): "El gran repte és la internacionalització, mal entesa com a exportació. Es tracta de desenvolupar-se fora amb un creixement sostenible. Però el 90% de la indústria valenciana són microempreses".
Lafuente (Grupo Royo) també va assenyalar com a problema de l'empresa familiar valenciana "la successió": "El pare és qui diu cada diumenge, al voltant de la paella el que s'ha de fer a l'empresa". Peña (Matrival) va confessar que així es fa a casa seua, però entre riures va assegurar que no sempre se li fa cas. "La grandària de l'empresa és el que li cap al cap a l'amo", va afegir Lafuente.
I un últim problema dels valencians: no s'ha treballat bé la "percepció del valor". "Perquè Itàlia ha estat el bressol del disseny quan els valencians som grans creadors? Si un italià fa el mateix que nosaltres, ho ven millor. Nosaltres sempre hem triat dissenyadors valencians, a veure si la Capitalitat Mundial del Disseny de València ens ajuda a posicionar-nos en el mercat...", sospira Sanchis (RNB). Obstacles interns i externs que, entre canapés i en companyia de persones amb les mateixes inquietuds, es digereixen millor.