FIB, Arenal Sound, Rototom, Leyendas del Rock, Feslloch, Medusa, Low Festival, Festival de Les Arts, EMDIV, Marenostrum Xperience, Pirata Rock, Iboga, Rabolagartija, SanSan... i encara ens deixem alguns dels festivals que ompliran de música bona part de la geografia valenciana aquest estiu. Són massa o encara hi ha marge de creixement? És la nova gallina dels ous d'or de la indústria turística?
Els festivals cada any generen més diners: en 2018 va ser de 334 milions d'euros
L'últim Anuari de la Música en Viu elaborat per l'Associació de Promotors Musicals (APM) de l'Estat espanyol reflecteix que el País Valencià, Catalunya i Andalusia estan empatats en número de grans festivals, amb un total de 8 cadascú (no comptabilitzen altres més xicotets). La comunitat de Madrid en té 4, Galícia 2, i altres comunitats un. En el top 5 de macrofestivals tenim, en primer lloc, l'Arenal Sound de Borriana, amb més de 300.000 espectadors i 98 concerts; el segon lloc l'ocupa el Medusa Sunbeach Festival de Cullera, amb 300.000 assistents i 159 actuacions.
No tenim dades de facturació per comunitats autònomes, però l'informe sí que dóna xifres globals que marquen una clara tendència en augment: en 2009 generaven 269 milions d'euros, durant la crisi va caure als 158 milions, i 2018 va tancar amb quasi 334 milions, un 24,1% més que l'any anterior. Els festivals de música cada any són més rendibles i el País Valencià es vol convertir en una referència d'aquest tipus de consum que combina cultura i turisme.
L'Agència Valenciana de Turisme té clara la seua aposta pels festivals
Des de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT), l'aposta és ferma. En 2017 va crear la marca pròpia Mediterranew Musix i Mediterranew Fest, un marc que ofereix incentius, accions formatives i altres actuacions als festivals que s'hi encabeixen. El primer exigeix un mínim de tres edicions i escenaris, dos dies de programació, 600.000 euros de pressupost, 100.000 seguidors en xarxes socials i mitjana de 15.000 assistents diaris; el segon, pressupost de 50.000 euros, impacte en xarxes de 30.000 seguidors i 50.000 assistents.
La idea de l'organisme públic és crear "connexions" entre les entitats de la música locals i foranies que actuen al País Valencià i el teixit professional i empresarial de la música, el turisme i l'oci "per consolidar desenvolupament territorial i propiciar la progressió d'un clúster musical i turístic com està succeint" en altres ciutats del món (citen Viena, Londres, Nova York o Melbourne) on la música i el turisme musical són "claus destacades de la seua posició exterior i de la seua economia local".
Els festivals de música cada any són més rendibles i el País Valencià es vol convertir en una referència d'aquest tipus de consum que combina cultura i turisme
Així consta a l'Anàlisi del posicionament turístic de l'activitat musical al País Valencià elaborat per l'AVT i l'Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana (MúsicaProCV). L'estudi menciona tres segments diferenciats per "obtenir ingressos turístics i reputació exterior": el turisme professional musical, centrat en el sector educatiu musical i la indústria, caracteritzat per una despesa mitjana "important" i per la seua capacitat per "generar marca musical del territori"; el turisme cultural musical, relatiu a intèrprets no professionals i audiències motivades per l'aprenentatge, minoritari; i per últim, el turisme d'oci musical, amb caràcter lúdic-festiu, el majoritari, i que genera "un volum molt considerable d'ingressos per als seus operadors i una alta dosi estacional d'impactes mediàtics per al destí".
Fortaleses i febleses del territori valencià
Entre les fortaleses del País Valencià, l'estudi ressalta l'important patrimoni musical valencià i l'alta densitat d'intèrprets, l'existència de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) que desenvolupa una bona quantitat de concerts i activitats educatives, el seu posicionament com a terra de festivals i la presència d'institucions amb rellevància internacional com és el Palau de la Música de València, el Palau de les Arts o la Berklee College of Music, a més d'un flux d'estudiants Erasmus "entre els més destacats de la UE".
També cita les febleses: el dèficit professional i empresarial en la música i l'oci musical, un punt de partida professional i empresarial del teixit turístic-musical "extremadament limitat" ("estancament econòmic, atur juvenil i l'IVA del 21% a la música en viu" que consideren "molt demolidora per a una realitat fràgil") i molt pocs referents.
El president de l'Associació de Promotors: "No n'hi ha tanta saturació"
El president de MúsicaProCV, Luis Óscar Garcia, rebutja frontalment la idea que el País Valencià està en una "bombolla" de festivals de música: "Els d'ací són molt cridaners perquè la platja ven molt i perquè tenim Benicàssim, que s'ha consolidat com a ciutat de festivals perquè va ser la primera que s'ho va creure i va encabir el festival en un recinte. Però pense que no n'hi ha tanta saturació com diuen alguns, hi ha més turisme d'altre tipus en Orpesa o en Benidorm".
Garcia: "No n'hi ha tanta saturació de festivals de música com diuen alguns, hi ha més turisme d'altre tipus en Orpesa o en Benidorm"
Garcia destaca que els festivals "són molt rendibles" i "la música és una bona senya d'identitat valenciana", que a més, "és la punta de llança d'una indústria, perquè és la producció més gran que es pot fer". Valora el fet que "són esdeveniments que van més enllà dels concerts", ja que alguns "es queden a la zona d'acampada o fan un passeig pel poble". En aquest sentit, veu positiu que cada vegada són més els que programen diferents activitats, més enllà de la part musical, com fa el Rototom Sunsplash, "molt més familiar".
Sobre els aspectes a millorar, el president de MúsicaProCV comenta que "la presència femenina en els escenaris s'està tenint en compte" (tot i que "en uns festivals més que en altres"); ara bé, troba a faltar "més presència de músics valencians" i que facen música en valencià, per la qual cosa demana a la Conselleria de Cultura "cuidar i tenir cura" pels grups autòctons amb "una línia de subvencions específica per a festivals" que ajude a crear "una normalitat".
Per últim, Garcia creu que com més festivals, més creixerà l'afició a la música en general al País Valencià i això és positiu per al sector. "Recorde que les escoles de música tenien por de tenir la millor escola de música moderna del món a València, la Berklee College of Music; però això fa que la resta tinguen més alumnes. El fet que un grup estiga en un festival no li crema al territori; si triomfa i quatre mesos després el portes a un teatre o sala, durant el circuit d'hivern, l'omplirà igual. S'està impulsant la música", defensa, convençut.