Quan el 17 de març vaig publicar aquí el primer article del meu diari d'una autònoma en quarentena, ni jo ni ningú pensàvem que arribaríem tan lluny. Ni en el malson més distópic somiàvem que estaríem 100 dies en una situació a la qual se li poden posar tants qualificatius com a persones hi ha hagut confinades.
Han estat 100 dies eterns, on hem passat per tots els estats possibles, deixant a la muntanya russa més alta del món, la Kingda Ca, a Estats units, a l'altura del betum.
Por, estrès, incertesa, depressió, ansietat, impotència… I també agraïment, solidaritat, empatia, generositat… Hem viscut 100 dies que mai oblidarem.
Un dels meus reptes, que vaig assumir sense molta reflexió pel mig, va ser acompanyar-vos durant la quarentena amb la meva visió d'autònoma. Com ho anava a viure jo? Quines històries em cridarien l'atenció? Quina mirada tindria una freelance a la què en qüestió de dies li va desaparèixer la meitat de la seva facturació prevista per a 2020? I és que el 2020 anava a ser un dels meus grans anys. Fins que va arribar la pandèmia i ho va canviar tot.
"Por, estrès, incertesa, depressió, ansietat, impotència… I també agraïment, solidaritat, empatia, generositat… Hem viscut 100 dies que mai oblidarem"
Els viatges, les conferències, les formacions per tota Espanya, la meva primera vegada com a speaker a Llatinoamèrica, totes aquestes oportunitats es van dissipar. Encara que van arribar unes altres.
Escriure cada dia a VIA Empresa m'ha permès conèixer i explicar la història de Rafa Girbes i la seva perruqueria al centre de València, o la de Jose Jaime Linares i la seva visió d'on quedava el cinema i la cultura de la què tots ens hem oblidat durant el confinament. Òbviament, la cultura que es consumeix fora de casa.
He parlat amb persones que treballen en banca, que han vist com els projectes que portaven embussats 10 anys han sortit en 10 dies. He conegut el dia a dia de qui treballen com a reponedores en grans superfícies, com Juan Carlos, que des que es va decretar l'estat d'alarma, ha treballat de sol a sol. I tots m'han acompanyat en l'aventura del full en blanc que suposa escriure cada dia en aquest diari.
Com a consultora d'estratègia digital he assessorat durant la pandèmia a un bon nombre d'empreses que es van veure, d'un dia per a un altre, immerses en el major experiment de teletreball de la història i, òbviament, no sabien com fer-ho. Però no només les empreses, els col·legis i instituts i les escoles de dansa, on va la meva filla Julia, es van adonar de cop i volta que tots som immigrants digitals. Tant els que han nascut a l'era Google i posteriors i porten el sambenito de "nadiu digital", com tots els que han hagut d'aprendre, de manera ultrasònica, que en 20 minuts de reunió online eficaç es poden aconseguir punts o més acords que amb les reunions interminables de 3 hores.
Encara que soni a barbaritat, beneïda pandèmia que ha provocat canvis organizacionales i culturals en empreses que, d'una altra manera, mai haguessin deixat als seus empleats treballar des de casa. Beneïda pandèmia que ha permès a moltes persones demostrar que es pot treballar des de casa, per objectius, sense escalfar la cadira i amb resultats extraordinaris en molts casos. Beneïda pandèmia que ha visibilizat l'enorme bretxa social d'un bon nombre de famílies que no tenien dispositius per accedir a les classes online llançades per col·legis i instituts. De fet, el Ple del Consell Valencià ha aprovat recentment la contractació d'emergència del subministrament de 15.000 tauletes amb connectivitat per a l'alumnat amb menys recursos econòmics, 1.500 ordinadors portàtils per a empleades i empleats públics i 600 monitors per realitzar videoconferències, així com el servei de manteniment de la infraestructura maquinària de la Generalitat. Gairebé res!
"No és beneïda aquesta pandèmia, és un malson. Perquè tan bona ha estat per empènyer canvis culturals com a desastrosa per al comerç, l'hostaleria o el turisme i la cultura"
No és beneïda aquesta pandèmia, és un malson. És clar i sé que els lectors entenen el joc de paraules. Perquè tan bona ha estat per empènyer canvis culturals com a desastrosa per al comerç, l'hostaleria o el turisme i la cultura.
Així m'ho han explicat els experts amb els quals he esmorzat des de casa en un canal de televisió improvisat i que ha tingut Instagram com a vehicle mediàtic. Xavier Marcet, Genís Roca, Xavier Verdaguer, Joan Clotet, Javi Creus, Monste Guàrdia i molts més han compartit generosament el seu coneixement, visió i reflexions amb mi i jo, amb vosaltres. Una altra de les grans aportacions que, per a mi, ha tingut la quarentena.
Ara ens queda remuntar, oblidar la pèssima comunicació del govern central, donar suport als comerços, mantenir les mesures de seguretat i respectar la distància. Interioritzar els aprenentatges d'aquests 100 dies, escriure'ls a foc en la memòria i empènyer perquè 2020 se sembli, una mica, a l'any que anava a ser.