02
de Novembre
de
2016
Act.
20
de Gener
de
2017
Quan l'any 2003 el magnat rus Roman Abramòvitx va comprar el Chelsea va obrir una nova via en el futbol modern: la dels inversors estrangers adquirint clubs amb dificultats econòmiques. Actualment, 10 dels 20 equips més poderosos del món es troben a mans foranes, de gent que ha arribat amb les butxaques plenes. Tot i que sovint s'associa aquesta situació amb els petrodòlars, el cert és que només dos dels grans clubs (Manchester City i Paris Saint Germain) disposen de capital àrab. A Espanya, tan sols el Màlaga viu dels petrodòlars, i la majoria d'inversions en clubs de futbol vénen de la Xina i països del seu entorn. Espanyol, Granada i un 20% de l'Atlètic de Madrid són en mans xineses; a més a més del València, controlat per un magnat de Singapur i el Celta de Vigo, que ben aviat també tindrà propietaris de la Xina.
Rastar Group i l'Espanyol
En una jornada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, el conseller delegat de l'Espanyol, Ramon Robert, recorda que "300 milions de xinesos segueixen amb passió el futbol al món, i la xifra no para de créixer". Robert és la persona escollida pel grup xinès Rastar per dirigir el projecte que ha de convertir l'Espanyol de club, a empresa de futbol. "Si algú pensa invertir en un club de futbol que no ho faci, és un negoci ruïnós. Ara bé, una empresa de futbol és un gran negoci", contrasta el directiu perico.
Més del 90% de les accions del club català pertanyen a Rastar Group, en mans del magnat xinès Chen Yansheng, que va invertir l'any passat 140 milions d'euros per fer-se amb aquesta propietat. El motiu? "L'Espanyol és una empresa que factura més de 70 milions d'euros en un sector que l'obliga a no tenir pèrdues. Té 27.000 persones amb carnet de fidelitat (els socis), i el 80% dels ingressos els tens assegurats abans de començar l'exercici. És un negoci rodó", assegura Ramon Robert.
El conseller delegat espanyolista recorda que el club blanc-i-blau és l'última de les 34 empreses de Rastar Group, l'única de fora de l'Àsia i que té pèrdues. "Tenim l'obligació que al final del pla RCDE 2020 sigui com les altres empreses del grup: sense deutes i amb un creixement que doni beneficis".
Pels que temen que el traspàs de la propietat del club a mans xineses pugui acabar amb la seva desaparició, canvi de nom o d'ubicació, Ramon Robert es mostra taxatiu: "No mourem l'equip de lloc ni canviarà de nom. Si l'Espanyol interessa a Rastar és pels seus 116 anys d'història i la massa social que té al darrere".
Tot i haver reduït el deute de l'entitat dels 190 als 170 milions d'euros, l'ambiciós objectiu de Rastar Group no sembla senzill. Malgrat tot, Robert es mostra optimista i assenyala cinc palanques de creixement: comercialització de l'escut i l'estadi, internacionalització, creixement de la massa social, model propi de joc i autosuficiència econòmica. D'aquesta manera pretén arribar al 2020 amb el deute liquidat i facturant 125 milions d'euros anuals.
Robert insisteix que "en un club hi ha sentiment i passió, però una empresa de futbol també hi afegeix rigor, planificació, control econòmic i rendibilitat". Amb l'obsessió d'assimilar la gestió del club a la d'una empresa, planteja la diversificació de les vies d'ingressos: "no pots dependre només dels drets de televisió".
Per això l'Espanyol inaugurarà al maig el túnel de vent més gran d'Europa a les instal·lacions del seu estadi. Un equipament que ha de generar un trànsit d'un milió i mig de persones a l'any, segons els càlculs del club. "No pot ser obrir l'estadi només cada 15 dies quan tenim una superfície de 14.000 metres quadrats amb locals comercials i sales de conferències. El moment més important és el match day, quan més negoci generes. Però la resta dels dies no pot estar tancat, ha de generar diners cada dia", insisteix Ramon Robert; que també assenyala la necessitat d'aprofitar la proximitat amb el centre comercial Splau, en el Top 5 dels que generen més tràfic a Espanya.
Una agència de viatges, una immobiliària o acollir regularment concerts a l'estadi de Cornellà-El Prat són altres de les opcions que planteja la nova direcció de l'Espanyol per "generar diners. Una part es reinvertiran a la gespa i potser algun dia una part es pot destinar a dividends".
Amunt, València?
Lay Hoon Chan presideix el València CF des del desembre del 2014. Ho fa en representació de l'empresari singapurès Peter Lim. "És un gran apassionat del futbol i volia tenir una marca global amb llarga tradició i història. A més, era un repte refer la marca del València CF per tornar-la on correspon", explica Lay Hoon Chan també al Col·legi d'Economistes.
Per a la dirigent singapuresa no és estrany que els inversors xinesos i del seu entorn es fixin en clubs de la lliga espanyola. "És molt atractiva, és la competició més important de clubs i amb una gran tradició de formació de nous jugadors".
Ara bé, el procés pel qual Peter Lim va acabar aconseguint la majoria d'accions del club valencià no va ser fàcil. "Ha estat un procés molt dur convèncer els accionistes que érem els millors inversors per aquest club", confessa l'actual presidenta. Amb un punt d'ironia, assegura que "tenim una àmplia experiència inversora en molts àmbits, però invertir en futbol és molt singular... Tot i que potser és perquè ho hem fet a València", fent referència a l'enorme exigència dels aficionats del club.
Sigui com sigui, Lay Hoon Chan assegura que "després d'aquests 18 mesos puc dir que tenir la propietat d'un club de futbol no és fàcil. Cal ser aficionat del futbol per entendre bé el seu funcionament i s'ha de tenir clar que requereix un compromís a llarg termini per pensar en rendibilitat".
Una rendibilitat especialment difícil per a un club amb un deute de 350 milions d'euros, atrapat en la inacabada construcció del nou estadi de Mestalla. "Som l'únic equip que té un estadi i mig", fa broma Lay Hoon Chan; convençuda que "tindrem estabilitat quan s'acabi el nou estadi i molts més seguidors puguin acudir als nostres partits".
Rastar Group i l'Espanyol
En una jornada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, el conseller delegat de l'Espanyol, Ramon Robert, recorda que "300 milions de xinesos segueixen amb passió el futbol al món, i la xifra no para de créixer". Robert és la persona escollida pel grup xinès Rastar per dirigir el projecte que ha de convertir l'Espanyol de club, a empresa de futbol. "Si algú pensa invertir en un club de futbol que no ho faci, és un negoci ruïnós. Ara bé, una empresa de futbol és un gran negoci", contrasta el directiu perico.
Més del 90% de les accions del club català pertanyen a Rastar Group, en mans del magnat xinès Chen Yansheng, que va invertir l'any passat 140 milions d'euros per fer-se amb aquesta propietat. El motiu? "L'Espanyol és una empresa que factura més de 70 milions d'euros en un sector que l'obliga a no tenir pèrdues. Té 27.000 persones amb carnet de fidelitat (els socis), i el 80% dels ingressos els tens assegurats abans de començar l'exercici. És un negoci rodó", assegura Ramon Robert.
El conseller delegat espanyolista recorda que el club blanc-i-blau és l'última de les 34 empreses de Rastar Group, l'única de fora de l'Àsia i que té pèrdues. "Tenim l'obligació que al final del pla RCDE 2020 sigui com les altres empreses del grup: sense deutes i amb un creixement que doni beneficis".
Pels que temen que el traspàs de la propietat del club a mans xineses pugui acabar amb la seva desaparició, canvi de nom o d'ubicació, Ramon Robert es mostra taxatiu: "No mourem l'equip de lloc ni canviarà de nom. Si l'Espanyol interessa a Rastar és pels seus 116 anys d'història i la massa social que té al darrere".
Tot i haver reduït el deute de l'entitat dels 190 als 170 milions d'euros, l'ambiciós objectiu de Rastar Group no sembla senzill. Malgrat tot, Robert es mostra optimista i assenyala cinc palanques de creixement: comercialització de l'escut i l'estadi, internacionalització, creixement de la massa social, model propi de joc i autosuficiència econòmica. D'aquesta manera pretén arribar al 2020 amb el deute liquidat i facturant 125 milions d'euros anuals.
Robert insisteix que "en un club hi ha sentiment i passió, però una empresa de futbol també hi afegeix rigor, planificació, control econòmic i rendibilitat". Amb l'obsessió d'assimilar la gestió del club a la d'una empresa, planteja la diversificació de les vies d'ingressos: "no pots dependre només dels drets de televisió".
Per això l'Espanyol inaugurarà al maig el túnel de vent més gran d'Europa a les instal·lacions del seu estadi. Un equipament que ha de generar un trànsit d'un milió i mig de persones a l'any, segons els càlculs del club. "No pot ser obrir l'estadi només cada 15 dies quan tenim una superfície de 14.000 metres quadrats amb locals comercials i sales de conferències. El moment més important és el match day, quan més negoci generes. Però la resta dels dies no pot estar tancat, ha de generar diners cada dia", insisteix Ramon Robert; que també assenyala la necessitat d'aprofitar la proximitat amb el centre comercial Splau, en el Top 5 dels que generen més tràfic a Espanya.
Una agència de viatges, una immobiliària o acollir regularment concerts a l'estadi de Cornellà-El Prat són altres de les opcions que planteja la nova direcció de l'Espanyol per "generar diners. Una part es reinvertiran a la gespa i potser algun dia una part es pot destinar a dividends".
Amunt, València?
Lay Hoon Chan presideix el València CF des del desembre del 2014. Ho fa en representació de l'empresari singapurès Peter Lim. "És un gran apassionat del futbol i volia tenir una marca global amb llarga tradició i història. A més, era un repte refer la marca del València CF per tornar-la on correspon", explica Lay Hoon Chan també al Col·legi d'Economistes.
Per a la dirigent singapuresa no és estrany que els inversors xinesos i del seu entorn es fixin en clubs de la lliga espanyola. "És molt atractiva, és la competició més important de clubs i amb una gran tradició de formació de nous jugadors".
 |
| La presidenta Lay Hoon Chan, durant la presentació de l'entrenador Cesare Prandelli | Valencia CF |
Ara bé, el procés pel qual Peter Lim va acabar aconseguint la majoria d'accions del club valencià no va ser fàcil. "Ha estat un procés molt dur convèncer els accionistes que érem els millors inversors per aquest club", confessa l'actual presidenta. Amb un punt d'ironia, assegura que "tenim una àmplia experiència inversora en molts àmbits, però invertir en futbol és molt singular... Tot i que potser és perquè ho hem fet a València", fent referència a l'enorme exigència dels aficionats del club.
Sigui com sigui, Lay Hoon Chan assegura que "després d'aquests 18 mesos puc dir que tenir la propietat d'un club de futbol no és fàcil. Cal ser aficionat del futbol per entendre bé el seu funcionament i s'ha de tenir clar que requereix un compromís a llarg termini per pensar en rendibilitat".
Una rendibilitat especialment difícil per a un club amb un deute de 350 milions d'euros, atrapat en la inacabada construcció del nou estadi de Mestalla. "Som l'únic equip que té un estadi i mig", fa broma Lay Hoon Chan; convençuda que "tindrem estabilitat quan s'acabi el nou estadi i molts més seguidors puguin acudir als nostres partits".