“Ens han rematat”. Així de rotunda es mostra Ana Silvestre, que als seus 54 anys és propietària d’un pub reconvertit en cafeteria a la zona de Juan Llorens, a València. L’agreujament de la incidència de la covid-19 al País Valencià ha obligat la Generalitat a prendre mesures dràstiques que afecten principalment a l’hostaleria, un dels sectors que més ocupació genera.
Abans que acabaren les festes de Nadal, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar el tancament obligatori de l’hostaleria a les 17 hores. Aquesta mesura ja no va agradar al sector, que perdia els ingressos dels sopars i de les poques copes que la clientela poguera consumir abans de les 23 hores.
I és que els hostalers valencians asseguren que des que va entrar en vigor la restricció horària la seua facturació ha caigut més d’un 80% respecte al mateix període de l’any passat. La recentment formada coordinadora de l’hostaleria valenciana ha elaborat un estudi que desgrana la “dantesca” situació actual del sector, incloent-hi l’oci nocturn valencià, en el qual s’assegura que només el 14,29% dels locals d'oci continuen apujant la persiana, tot i que la seua facturació només arriba al 8,4% respecte al mateix període de l'any passat. D’altra banda, un 85,7% s'han vist obligats a tancar les seues portes.
Pel que fa a la reducció de personal, l'informe assegura que les plantilles s'han reduït de mitjana un 78,54%. Tot això suposa que les pèrdues econòmiques mensuals dels negocis ascendeixen a 10.952 euros, segons assenyala el text. Amb aquests números sobre la taula, Lalo Díez, portaveu de la plataforma, lamenta que el 88,9% dels establiments no arribarà al 31 de març amb les portes obertes. A més, apunta que a data de 13 de gener el 28,57% ja ha abaixat la persiana definitivament.
Els hostalers valencians asseguren que des que va entrar en vigor la restricció horària la seua facturació ha caigut més d'un 80% respecte al mateix període de l'any passat
Però el pitjor estava per vindre. El Consell va decidir endurir les restriccions i tancar totalment l’hostaleria, almenys fins al 15 de febrer. “D’on creuen que ixen els diners? Ací ja no tenim estalvis ni tenim res”, lamenta Silvestre.
Cronologia dels esdeveniments
El dia 5 de gener, quan ja s’albirava que les festes nadalenques tindrien conseqüències nefastes per a l’aturada dels contagis, Puig va anunciar, entre altres mesures, el tancament de l’hostaleria a les 17 hores. Aquest mandat va entrar en vigor el dia 7 de gener. Des d’eixe mateix moment, els hostalers de les principals ciutats valencianes es concentraven cada dia a l’hora del tancament en senyal de protesta.
El dilluns 18 de gener, la Generalitat anuncia el Pla Resisteix, dotat amb 340 milions d’euros per pal·liar les pèrdues dels sectors més afectats per la covid-19. Hores després, els hostalers es reunien amb representants del Consell en una trobada on els van explicar els pocs detalls del pla que es coneixien en eixe moment.
"No se'ns deixa reinventar-nos; ens reconvertim i ens tornen a tancar", lamenta Ana Silvestre, propietària d'un pub que han convertit en cafeteria
Només 24 hores després de l’anunci del pla i de la reunió amb els hostalers, el president Puig va comparéixer de nou, aquesta vegada acompanyat de la consellera de Sanitat, Ana Barceló, per anunciar un nou paquet de restriccions entre les quals destaca el tancament total de l’hostaleria amb l’excepció de comandes per emportar i repartiment a domicili. “Ens reunim amb ells el dilluns, ens tranquil·litzen i a l’endemà anuncien que hem de tancar. I el dimecres hem de pagar l’IBI. De veritat dilluns no sabien que ens anaven a fer això?”, lamenta Silvestre, que assegura que dilluns és el dia de planificació de molts hostalers, que fan la compra per a una setmana o 15 dies.
“30 anys treballant per veure’ns en una cua d’aliments”
El cas d’Ana Silvestre és un exemple de totes aquelles persones que regenten un negoci d’hostaleria i estan fent malabars per poder superar aquesta crisi. Ella estava al capdavant d’un pub que va decidir reconvertir en cafeteria per poder seguir treballant tot i les restriccions del Consell. Ella i el seu marit -pares de dos menors d’edat- van demanar un préstec ICO gràcies al qual van poder subsistir i van fer una inversió de 6.000 euros per modificar el local.
Ara, arriba el moment de tornar el préstec i encara no han pogut remuntar. La seua cafeteria només ha pogut obrir durant dos mesos i actualment tenen zero ingressos. Silvestre assegura que tot i els anuncis que apunten que es podran ajornar els pagaments, ella ha anat al banc a preguntar i allí no li han assegurat que això siga així. “No se’ns deixa reinventar-nos", lamenta Silvestre, "ens reconvertim i ens tornen a tancar”.
Ella és molt conscient que la salut és el primer, i no està en contra de què es prenguen mesures però lamenta que es criminalitze l’hostaleria. “Acabem pagant justos per pecadors”, assegura. “Si està tot tan malament, no tanquem només l’hostaleria, que es tanque tot, que ens confinen”, insisteix, i assegura que ella, al seu local, garanteix el compliment de les mesures de seguretat, mentre que ara les reunions socials es fan a domicilis sense cap control. “És ahí on es donen els contagis”, reitera. En la mateixa línia es pronuncia Lalo Díez, que assegura que “ací ningú ja no discuteix que el primer és la salut, però nosaltres ja ens hem menjat els estalvis personals i de l’empresa”.
Silvestre critica també com es parla del seu col·lectiu: “Darrere d’aquestos negocis hi ha famílies. No som grans empresaris. D’ací al mes que ve ens podem quedar al carrer amb dos menors al nostre càrrec, ja que tinc el negoci tancat i avalat amb ma casa”. La seua por, i la de molts altres és haver de tancar definitivament el negoci i no tindre com alimentar la seua família. Assegura que va tots els dies a treballar, tot i que sap que perd diners, i s’està quedant sense estalvis. “Quan et falta a tu, és dur, però quan els falta als teus fills, pots arribar a fer bogeries”, alerta. També assenyala l’ansietat que els genera aquesta situació i té por: “Veig que hauré estat 30 anys treballant per a haver de veure’m en una cua d’aliments”.
Reactivació de les protestes
La situació límit a què s’enfronten molts dels hostalers valencians els ha portat a endurir les protestes contra el Consell. Aquest dijous, empresaris i treballadors de bars, restaurants, cafeteries i locals d'oci de diferents ciutats i municipis de les demarcacions d'Alacant, Castelló i València es van donar cita en el centre de València, per denunciar "l'atac" del Consell contra les empreses del sector. A més, van criticar el Pla Resisteix que van titllar d'"aberrant" i que, al seu entendre, deixa a l'estacada les milers de famílies valencianes.
Amb consignes de “No volem almoines. El Pla Resisteix és un insult per a l'oci i l'hostaleria” i “Així no hi ha qui resistisca”, han amuntegat monedes de cèntims davant les portes del Palau de la Generalitat i han tallat diversos carrers amb els seus vehicles per a mostrar el seu rebuig al pla de xoc anunciat pel Consell que, asseguren, és “insuficient”.
Aquest mes de gener han hagut de fer front al pagament de l'IVA, la quota d'autònom, les ctitzacions a la Seguretat Social dels treballadors i el pagament a compte de l'IRPF de l'últim trimestre de 2020
Lalo Díez va aprofitar la protesta per insistir en el fet que els establiments arrosseguen una mitjana de pèrdues de 116.000 euros, a conseqüència de les restriccions i la frenada de la seua activitat des que va començar la pandèmia, i els nombrosos pagaments als quals continuen fent front, segons l'últim baròmetre realitzat per la Coordinadora. En aquest sentit, va recordar que aquest mes de gener han hagut de fer front al pagament de l'IVA, la quota d'autònom, les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors i el pagament a compte de l'IRPF de l'últim trimestre de 2020. Tot això, mentre que les ajudes "anunciades a so de bombo i platerets, no arriben ni a cobrir el 2% de les despeses que cal continuar pagant amb serioses dificultats”.
Per això lamenta que la solució que es posa sobre la taula “és una compensació d'injecció directa de 2.000 euros per empresa i 200 euros per treballador en un pagament únic, que traduït a tots els mesos que portem acumulant deutes, des de març de 2020, equival a 5,3 euros al dia per pime i 0,5 euros al dia per cada treballador".
Davant aquesta situació, i un tancament que són conscients que pot allargar-se, exigeixen "justícia econòmica i reactivar una taula de diàleg amb totes les patronals del sector, i totes són totes, per consensuar un pla estructural concorde a la realitat que estan patint les pimes”.
Un pla a llarg termini
Ana Silvestre dubta quan se li pregunta si es planteja tancar el negoci definitivament. “Si ens amplien la moratòria per tornar el préstec, i depenent del temps que ens tinguen tancats... Si només estem tancats en febrer, seguirem endavant. Si no, ja ho veurem”. Ella està convençuda que el Consell ampliarà les restriccions més enllà del 15 de febrer i no té cap esperança de poder obrir abans del mes de març.
“Tu et planifiques per als 15 dies que et diuen que estaràs tancat, i arriba el dia 14 i et diuen que amplien les restriccions 15 dies més”, es queixa i considera que aquests errors ja no es poden perdonar. “Al principi de la pandèmia, quan ningú sabia ben bé com anava açò, s’entenen els dubtes i les errades, però un any després haurien d’estar més preparats. Els paguem per a això” assenyala, cabrejada.
Per tot això, la plataforma d’hostalers valencians demana que la Generalitat dissenye un pla a llarg termini que acabe amb la incertesa en què viu el sector. Són conscients que no es pot preveure què passarà amb el virus però, com a mínim, demanen una estratègia que els ajude a saber si els paga la pena fer un esforç en reinventar-se i seguir endavant, o si ha arribat l’hora de baixar la persiana definitivament i buscar un nou futur laboral.
De moment, Puig ha anunciat la posada en marxa de noves ajudes directes per a empreses, autònoms i treballadors en situació d'ERTO, per un total de 105 milions d'euros. Aquestes noves ajudes són un dels quatre apartats en els quals s'articula el Pla Resisteix. Els altres tres corresponen a nous instruments financers de l'Institut Valencià de Finances (IVF), el fons de cooperació municipal per a la gestió de les ajudes Parèntesis, així com les ajudes per a sectors amb un perjudici sostingut durant la pandèmia.
Ximo Puig ha anunciat la posada en marxa de noves ajudes directes per a empreses, autònoms i treballadors en situació d'ERTO, per un total de 105 milions d'euros
El president ha explicat que la nova línia d'ajudes es desplega en tres fronts: el primer consisteix a concedir una quantia similar a la de les quotes de la Seguretat Social dirigida tant a treballadors com als propietaris (empresaris o autònoms), pertanyents als sectors més afectats com són el turisme, l'oci i la cultura, la restauració i l'hostaleria.
Es destinarà un total de 80 milions d'euros per auxiliar a més de 180.000 beneficiaris, dels quals 44.000 són autònoms i 22.000, empreses de sectors abans esmentats. En concret, es concedirà una quantitat fixa de 600 euros per cadascun dels treballadors/autònoms fins a un màxim de 12.000 euros, amb independència de la grandària de l'empresa.
Pel que fa al segon tipus d'ajudes, el president ha assegurat que consistirà en una ajuda directa per als professionals autònoms més afectats per les restriccions, donat l'"impacte econòmic d'aquestes mesures en tants emprenedors". Per això, ha destacat que la Generalitat complementarà l'ajuda extraordinària que van rebre de l'Estat els autònoms valencians al desembre. D'aquesta manera, destinarà vuit milions d'euros per als 26.000 autònoms que van rebre la prestació de la Seguretat Social el 31 de desembre. En concret, la Generalitat augmentarà la prestació que van rebre amb dos pagaments mensuals de 150 euros. Finalment, la tercera de les actuacions de la línia d'ajudes consisteix en ajudes directes als treballadors que continuen en ERTO, per als quals es destinaran 17 milions d'euros.