
04
de Maig
de
2016
Act.
17
de Gener
de
2017
Les comunitats de l'Arc Mediterrani estiren del PIB espanyol i creixen per sobre del 3,6% interanual, el que suposa dues dècimes més que el conjunt de l'Estat. Les comunitats del Corredor Mediterrani són les responsables que Espanya creixi un 0,8% al primer trimestre. La costa mediterrània fa que Espanya no es desacceleri.
Si bé Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i Múrcia van ser les que més van patir la recessió per la seva exposició al totxo i el turisme, ara són les que més creixen. Així, el PIB de Catalunya ha crescut al primer trimestre de l'any un 3,6% en relació al mateix període de 2015, mentre que la taxa intertrimestral s'ha situat a l'abril al 0,9%, segons les dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Segons les dades del Departament d'Economia i l'Idescat, la recuperació de l'economia suavitza el seu ritme de creixement el primer trimestre amb un augment de l'activitat econòmica del 0,8% en relació amb el trimestre anterior, dues dècimes menys que l'increment registrat en el trimestre anterior.
Agafant les dades de l'Airef, Catalunya és una de les autonomies que més veu créixer el PIB quant a la taxa intertrimestral, darrere del País Valencià, que ha crescut un 1,2%, i Múrcia, amb un 1%. Les Illes Balears creixen frec a frec un 0,9% amb Canàries i la Rioja.
Segons les dades publicades per l'organisme que vetlla per la sostenibilitat dels comptes públics, les comunitats que més tiren del PIB al primer trimestre són les Illes Balears, amb un creixement interanual del 4,2%, i el País Valencià, amb un 4,1%. Aquestes comunitats, governades pel PSOE amb suports d'esquerres com Compromís o Podem, lideren l'avenç regional. Per la seva banda, Múrcia també registra un creixement similar al català i avança el 3,6% interanual. Al mateix nivell hi trobem Canàries i Galícia, dues comunitats que han complert amb l'objectiu de dèficit, que registren creixements del 3,6% respecte de l'any passat tot i la contenció pressupostària. El deparament català d'Economia eleva aquesta taxa fins al 3,7%, dues dècimes menys que la registrada en el tancament de l'any 2015.
País Basc i La Rioja són dues comunitats que creixen també per sobre de la mitjana espanyola amb creixements del 3,5 i 3,4% interanual, respectivament. A la cua s'hi troben Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura, que creixen per sota del 3%.
Més turistes i més construcció
Les comunitats del Corredor Mediterrani són les que més creixen, si, però també van ser les que més fons van caure durant els anys de crisi. Aquest primer trimestre de l'any ha estat molt bo pel que fa al turisme, amb increments del nombre de visitants i del nombre de passatgers als aeroports de Barcelona, València i Palma. El Prat es va convertir al febrer en l'aeroport amb el creixement més gran d'Europa gràcies al Mobile World Congress, però els aeroports de Maó, Alacant-Elx i Son Sant Joan han registrat creixements per sobre del 20%.
Els ports també han experimentat increments del tràfic de mercaderies i passatgers. El Port de Barcelona ha tancat el primer trimestre de l'any amb gairebé 11 milions de tones transportades i un increment del 5,5%. El trànsit de creueristes de Barcelona ha crescut prop del 10% el primer trimestre i, per la seva banda, el port de València ha anunciat una inversió de 8 milions d'euros per construir una nova terminal pels turistes que venen amb vaixell.
Catalunya va ser la segona comunitat que va rebre més turistes al primer trimestre, 1,1 milions, només superada per les Canàries. El País Valencià i les Balears han rebut un 24,5% i un 46,5% més de turistes aquest primer trimestre de l'any, si bé la despesa per turista es contrau. Catalunya en aquests tres primers mesos de l'any ha estat la segona comunitat autònoma de l'Estat on els turistes han gastat més absorbint el 20,1% de la despesa del trimestre, rere de les Illes Canàries que va absorbir el 32,3% de la despesa total.
El sector immobiliari també estira del creixement d'aquestes comunitats. València es troba al capdavant del rànquing regional de compravendes per cada 100.000 habitants. Catalunya és la segona en nombre total d'operacions. La indústria catalana i valenciana tornen a registrar increments en ingressos i comandes després de la frenada del mes de gener.
Casualment, aquestes comunitats són les que registren, també, un dèficit més alt. Amb aquest creixement del PIB, apostaran per reduir-lo?
Si bé Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i Múrcia van ser les que més van patir la recessió per la seva exposició al totxo i el turisme, ara són les que més creixen. Així, el PIB de Catalunya ha crescut al primer trimestre de l'any un 3,6% en relació al mateix període de 2015, mentre que la taxa intertrimestral s'ha situat a l'abril al 0,9%, segons les dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Segons les dades del Departament d'Economia i l'Idescat, la recuperació de l'economia suavitza el seu ritme de creixement el primer trimestre amb un augment de l'activitat econòmica del 0,8% en relació amb el trimestre anterior, dues dècimes menys que l'increment registrat en el trimestre anterior.
Agafant les dades de l'Airef, Catalunya és una de les autonomies que més veu créixer el PIB quant a la taxa intertrimestral, darrere del País Valencià, que ha crescut un 1,2%, i Múrcia, amb un 1%. Les Illes Balears creixen frec a frec un 0,9% amb Canàries i la Rioja.
![]() |
Creixement intertrimestral del PIB de les CCAA Font: Airef Elaboració VIA Empresa |
Segons les dades publicades per l'organisme que vetlla per la sostenibilitat dels comptes públics, les comunitats que més tiren del PIB al primer trimestre són les Illes Balears, amb un creixement interanual del 4,2%, i el País Valencià, amb un 4,1%. Aquestes comunitats, governades pel PSOE amb suports d'esquerres com Compromís o Podem, lideren l'avenç regional. Per la seva banda, Múrcia també registra un creixement similar al català i avança el 3,6% interanual. Al mateix nivell hi trobem Canàries i Galícia, dues comunitats que han complert amb l'objectiu de dèficit, que registren creixements del 3,6% respecte de l'any passat tot i la contenció pressupostària. El deparament català d'Economia eleva aquesta taxa fins al 3,7%, dues dècimes menys que la registrada en el tancament de l'any 2015.
País Basc i La Rioja són dues comunitats que creixen també per sobre de la mitjana espanyola amb creixements del 3,5 i 3,4% interanual, respectivament. A la cua s'hi troben Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura, que creixen per sota del 3%.
![]() |
Creixement interanual del PIB de les CCAA Font: Airef Elaboració VIA Empresa |
Més turistes i més construcció
Les comunitats del Corredor Mediterrani són les que més creixen, si, però també van ser les que més fons van caure durant els anys de crisi. Aquest primer trimestre de l'any ha estat molt bo pel que fa al turisme, amb increments del nombre de visitants i del nombre de passatgers als aeroports de Barcelona, València i Palma. El Prat es va convertir al febrer en l'aeroport amb el creixement més gran d'Europa gràcies al Mobile World Congress, però els aeroports de Maó, Alacant-Elx i Son Sant Joan han registrat creixements per sobre del 20%.
Els ports també han experimentat increments del tràfic de mercaderies i passatgers. El Port de Barcelona ha tancat el primer trimestre de l'any amb gairebé 11 milions de tones transportades i un increment del 5,5%. El trànsit de creueristes de Barcelona ha crescut prop del 10% el primer trimestre i, per la seva banda, el port de València ha anunciat una inversió de 8 milions d'euros per construir una nova terminal pels turistes que venen amb vaixell.
Catalunya va ser la segona comunitat que va rebre més turistes al primer trimestre, 1,1 milions, només superada per les Canàries. El País Valencià i les Balears han rebut un 24,5% i un 46,5% més de turistes aquest primer trimestre de l'any, si bé la despesa per turista es contrau. Catalunya en aquests tres primers mesos de l'any ha estat la segona comunitat autònoma de l'Estat on els turistes han gastat més absorbint el 20,1% de la despesa del trimestre, rere de les Illes Canàries que va absorbir el 32,3% de la despesa total.
El sector immobiliari també estira del creixement d'aquestes comunitats. València es troba al capdavant del rànquing regional de compravendes per cada 100.000 habitants. Catalunya és la segona en nombre total d'operacions. La indústria catalana i valenciana tornen a registrar increments en ingressos i comandes després de la frenada del mes de gener.
Casualment, aquestes comunitats són les que registren, també, un dèficit més alt. Amb aquest creixement del PIB, apostaran per reduir-lo?