"Després de morir en una mascletà a causa d'un error de seguretat, una fallera torna a la vida convertida en zombi. Només hi ha una manera de calmar la seua ira apocalíptica: cuinar-li una bona paella". Aquest és el plantejament inicial de la Fallera Calavera, un exitós joc de cartes de l'emprenedor denier Enric Aguilar que triomfa al País Valencià i també al Principat, on a Barcelona aquest dissabte l'Espai País Valencià en celebra una competició.
La Fallera Calavera és un joc de cartes i "la meva feina a full time", diu Aguilar. La baralla barreja dues temàtiques: el folklore i la cultura popular valenciana amb la temàtica zombi. "És un joc de valencians, moros i cristians i paelles zombis en el que els jugadors han de trobar els cinc ingredients de la paella per calmar la ira de la Fallera Calavera", destaca. Per fer això, el jugador ha d'enfrontar-se a personatges típics de la cultura valenciana que "han connectat molt en l'àmbit sentimental amb el poble valencià", afirma el jove. L'èxit ha estat tal que el joc ja té una ampliació, una novel·la amb set edicions i la Fallera ja ha esdevingut una marca d'entreteniment transmèdia. S'organitzen tornejos i campionats i fins i tot ha tingut una Falla a Benicarló: "El boca-orella ha retroalimentat el fenomen i s'ha fet màrqueting de manera indirecta".
Un èxit lligat al poble
La clau d'èxit de la Fallera Calavera es troba a apuntar a un target molt definit: "Al principi vaig rebre alguna crítica perquè només estava en valencià i que es tancava a un públic determinat, però jo vaig concebre un joc tan local que no volia que arribés a gent del món", sinó més aviat a un objectiu molt concret però amb "una penetració molt gran en aquest mercat petit". I és el que ha aconseguit apel·lant a frases típiques o personatges que estaven, potser, "una mica oblidats de Canal 9, de la cultura popular i la gent reconeix en una versió zombi prou divertida". Així en el joc hi ha cartes de Jaume I, la Dama d'Elx, l'Alcaldessa Perpètua, la Delicà de Gandia, la Bellea del Moc (del foc, originalment), el Tombatossals o el presentador Monleon amb les Monleonetes. El creixement d'aquest joc, per tant, està pensat per ser "de penetració en un mercat petit més que expandir-se a altres mercats, no només per un tema d'idioma, sinó perquè no sé si un anglès o un madrileny sabrà apreciar certs personatges", explica.
Aguilar va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha cursat el màster de TV3 de Qualitat i Innovació Televisiva. Ha treballat sempre vinculat a l'entreteniment com a redactor, coordinador de redacció i també ha treballat al Gran Dictat. Ara, a banda de ser el creador del joc es dedica a l'edició i la distribució del producte: "Gestiono des de la fabricació fins que el producte arriba a casa, és a dir, a casa dels meus pares, que és on tenim el magatzem", fa broma. Ell també és l'encarregat de fer que el joc arribi a les més de 70 botigues físiques que distribueixen el producte.
 |
| Les cartes del joc de la Fallera Calavera. Foto: Cedida |
La sàtira ja porta cinc edicions
La idea del joc va néixer el 2013 mentre Aguilar tenia una feina "molt estable però frustrant" quan va mesclar el personatge de la Fallera que havia creat durant els estudis i la seva afició als jocs de taula. Llavors l'emprenedor va engegar una campanya de micromecenatge que va superar totes les expectatives: "Demanava 3.500 euros i en vaig aconseguir 7.300" sobretot gràcies al vídeo promocional i les il·lustracions de l'Esther Méndez. L'any següent el joc va veure la llum i la Fallera Calavera no ha fet més que recollir èxits. La primera edició va vendre 1.500 unitats i ja s'està produint la cinquena partida: "Això vol dir que s'han venut més de 10.000 baralles". L'expansió inclou 52 cartes i se n'han venut més de 4.000 i ja està encarregada la tercera edició; i, a més, el llibre compta ja amb set edicions.
El joc i el llibre és una clara metàfora crítica de l'accident del Metro de València i la seva gestió. La sàtira cultural i política és el rerefons del joc, igual que l'és el de les Falles. Aguilar es congratula -també- de l'èxit de la novel·la, que es llegeix en molts instituts del País Valencià: "Fa poc vaig anar a fer una xerrada en un institut de perfil conservador i em sorprèn que el llegeixin a l'assignatura de valencià, perquè és una història molt satírica i crítica amb una època i una manera de governar", apunta.
Per a Aguilar, les possibilitats de la Fallera Calavera no s'acaben aquí: "Pel tipus de producte no descarto entrar en altres àmbits com els videojocs o les aplicacions mòbils, perquè té una part d'entreteniment però també narrativa". Per tant, les línies de negoci futur per a la Fallera Calavera implicaran arribar a altres àmbits més enllà del joc "potser llicenciant el producte"; i, d'altra banda, crear un joc nou, "per diversificar i arribar a gent nova que potser descobriran la Fallera Calavera".