07
de Novembre
de
2016
Act.
20
de Gener
de
2017
L'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) ha publicat la primera edició del Mapa del Finançament Autonòmic, un mapa infogràfic que mostra els efectes que ha tingut l'actual model de finançament autonòmic sobre cada comunitat des de la seva aplicació el 2009 i fins a les últimes dades publicades, corresponents a 2014. A través del seguiment dels tres passos dels quals consta el sistema –tributs cedits abans de l'anivellació, aplicació del mecanisme d'anivellació (fons de garantia de serveis públics fonamentals) i aplicació dels tres fons d'ajust (de suficiència global, competitivitat i cooperació)- l'eina plasma l'evolució dels recursos de què disposa cada comunitat autònoma per habitant a mesura que es van incorporant els diferents fons del sistema.
Segons els resultats de 2014, les tres comunitats que més recursos perden amb la incorporació dels diferents fons del model de finançament són la Comunitat de Madrid, Balears i Catalunya. Així, amb els recursos tributaris, és a dir, els disponibles abans de la posada en funcionament del mecanisme d'anivellació i de la resta de fons del sistema, Madrid tindria 2.935 euros disponibles per habitant procedents dels ingressos tributaris, perdent al final del procés, una vegada han actuat tots els fons, un 24,26% dels recursos per situar-se finalment en 2.223 euros per ciutadà (ajustat). Balears, per la seva banda, passaria de tenir uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 euros a un total d'ingressos per habitant de 2.232 (un 9,42% menys). Finalment, Catalunya passa de disposar d'uns tributs per habitant de 2.449 euros a un total d'ingressos de 2.221 euros una vegada han actuat tots els fons del model (un 9,31% menys)
De fet, les tres comunitats autònomes citades són, al costat del País Valencià, les úniques que explicant d'inici amb més recursos per sobre de la mitjana (2.332 euros per habitant), amb l'aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana. Es tracta d'una situació que es repeteix per a Madrid i Catalunya des de 2012 i en la qual Balears i País Valencià es troben des de 2013.
Cantàbria, La Rioja i Extremadura, les comunitats amb més recursos
A l'altre costat de la balança se situen Cantàbria, La Rioja i Extremadura, que són les comunitats que compten amb més recursos una vegada aplicats els mecanismes d'anivellació i els fons d'ajust. Amb una pujada del 23,4% dels recursos disponibles per habitant (de 2.308 euros a 2.848 euros), Cantàbria va ser en 2014 la comunitat autònoma que va comptar amb més recursos per habitant. Una situació que, de fet, es repeteix des de l'entrada en funcionament del sistema de finançament actual. La Rioja, per la seva banda, compta amb 2.076 euros per habitant, que al final del recorregut de finançament passen a ser 2.687, una pujada del 29,43%.
Extremadura, per la seva banda, és la comunitat més beneficiada per l'aplicació de l'actual sistema de finançament autonòmic, amb una augment del 73,73%, passant dels 1.454 euros per habitant disponibles amb els quals parteix als 2.526 euros que acaba tenint gràcies a l'aplicació del mecanisme d'anivellació i dels fons d'ajust. Al costat de Castella-la Manxa, Galícia i Castella i Lleó, són les úniques comunitats que en 2014 van partir amb recursos per sota de la mitjana i es van situar per damunt al final del procés.
"Amb l'aplicació dels mecanismes d'anivellació del model s'escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres, però en cap cas les que compten amb més recursos acaben estant per sota de la mitjana. El problema apareix amb l'aplicació dels fons d'ajust de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de redistribució, trenquen el principi d'equitat que busca el model i acaben resultant en un model amb resultats erràtics i poc justificables", explica la investigadora del IEB, Maite Vilalta.
Una eina d'anàlisi actualitzable
Amb la presentació del Mapa del Finançament Autonòmic, el IEB ofereix una eina de consulta i anàlisi sobre els resultats del model de finançament autonòmic que funciona a Espanya des de 2009. A través de les diferents seccions de la web, l'usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació en el mecanisme anivellador (fons garantia de serveis públics fonamentals) i els procedents dels fons d'ajust del model (fons de suficiència, fons de competitivitat i fons de cooperació)
"El Mapa de Finançament Autonòmic s'actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles. L'objectiu és oferir una visió global de com l'actual sistema de finançament incideix sobre els recursos dels quals disposa cada comunitat autònoma i afavorir el debat sobre la reforma del model", explica el director del IEB, Martí Parellada, que destaca també "el paper històric de la institució en l'anàlisi i l'estudi del federalisme fiscal".
Segons els resultats de 2014, les tres comunitats que més recursos perden amb la incorporació dels diferents fons del model de finançament són la Comunitat de Madrid, Balears i Catalunya. Així, amb els recursos tributaris, és a dir, els disponibles abans de la posada en funcionament del mecanisme d'anivellació i de la resta de fons del sistema, Madrid tindria 2.935 euros disponibles per habitant procedents dels ingressos tributaris, perdent al final del procés, una vegada han actuat tots els fons, un 24,26% dels recursos per situar-se finalment en 2.223 euros per ciutadà (ajustat). Balears, per la seva banda, passaria de tenir uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 euros a un total d'ingressos per habitant de 2.232 (un 9,42% menys). Finalment, Catalunya passa de disposar d'uns tributs per habitant de 2.449 euros a un total d'ingressos de 2.221 euros una vegada han actuat tots els fons del model (un 9,31% menys)
De fet, les tres comunitats autònomes citades són, al costat del País Valencià, les úniques que explicant d'inici amb més recursos per sobre de la mitjana (2.332 euros per habitant), amb l'aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana. Es tracta d'una situació que es repeteix per a Madrid i Catalunya des de 2012 i en la qual Balears i País Valencià es troben des de 2013.
Cantàbria, La Rioja i Extremadura, les comunitats amb més recursos
A l'altre costat de la balança se situen Cantàbria, La Rioja i Extremadura, que són les comunitats que compten amb més recursos una vegada aplicats els mecanismes d'anivellació i els fons d'ajust. Amb una pujada del 23,4% dels recursos disponibles per habitant (de 2.308 euros a 2.848 euros), Cantàbria va ser en 2014 la comunitat autònoma que va comptar amb més recursos per habitant. Una situació que, de fet, es repeteix des de l'entrada en funcionament del sistema de finançament actual. La Rioja, per la seva banda, compta amb 2.076 euros per habitant, que al final del recorregut de finançament passen a ser 2.687, una pujada del 29,43%.
Extremadura, per la seva banda, és la comunitat més beneficiada per l'aplicació de l'actual sistema de finançament autonòmic, amb una augment del 73,73%, passant dels 1.454 euros per habitant disponibles amb els quals parteix als 2.526 euros que acaba tenint gràcies a l'aplicació del mecanisme d'anivellació i dels fons d'ajust. Al costat de Castella-la Manxa, Galícia i Castella i Lleó, són les úniques comunitats que en 2014 van partir amb recursos per sota de la mitjana i es van situar per damunt al final del procés.
"Amb l'aplicació dels mecanismes d'anivellació del model s'escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres, però en cap cas les que compten amb més recursos acaben estant per sota de la mitjana. El problema apareix amb l'aplicació dels fons d'ajust de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de redistribució, trenquen el principi d'equitat que busca el model i acaben resultant en un model amb resultats erràtics i poc justificables", explica la investigadora del IEB, Maite Vilalta.
Una eina d'anàlisi actualitzable
Amb la presentació del Mapa del Finançament Autonòmic, el IEB ofereix una eina de consulta i anàlisi sobre els resultats del model de finançament autonòmic que funciona a Espanya des de 2009. A través de les diferents seccions de la web, l'usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació en el mecanisme anivellador (fons garantia de serveis públics fonamentals) i els procedents dels fons d'ajust del model (fons de suficiència, fons de competitivitat i fons de cooperació)
"El Mapa de Finançament Autonòmic s'actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles. L'objectiu és oferir una visió global de com l'actual sistema de finançament incideix sobre els recursos dels quals disposa cada comunitat autònoma i afavorir el debat sobre la reforma del model", explica el director del IEB, Martí Parellada, que destaca també "el paper històric de la institució en l'anàlisi i l'estudi del federalisme fiscal".