El País Valencià ocupa la dècima posició en el rànquing del Mapa de talent a Espanya elaborat per la Fundació Cotec i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Concretament aconsegueix un índex de talent de 42,2 punts, per sota de la mitjana espanyola (48,6); només estan per sobre el País Basc (56,2), Catalunya (57,7), Navarra (59,1) i Madrid concentra quasi les tres quartes parts de l’Estat (73). Com s’atrau i reté el talent? Què poden fer les universitats, administracions públiques i empreses valencianes per millorar les xifres?
Això l’han debatut a la Fundació Universitat-Empresa ADEIT de la Universitat de València representants de quatre empreses rellevants al País Valencià: Sergio Soria, d’Ubesol; José Ridaura, d’Stadler; Leonor Saiz de Grupo Martínez i Victoria Chico, de Coca-Cola European Partners Iberia. No han sobrat paraules vagues i els temes han estat directes.
Soria (Ubesol): “Si pagues cacauets, tindràs mons. Apel·le a la valentia”
Una qüestió important -i a vegades, incòmoda- és atraure i retenir el talent amb un bon salari. Soria (Ubesol) ha estat molt incisiu: “Ens queixem de què no trobem els perfils que necessitem, però no és cert, sí que els trobem. El problema és que no s’ajusten al que nosaltres volem pagar”, i ha explicat que fa una setmana va parlar amb un bon candidat però li demanava a l’empresa “un 40% més” del que oferien.
“Si comparem salaris entre altres comunitats autònomes com Madrid o Catalunya i la valenciana, ací paguem menys, és una realitat”, ha subratllat, i ha afegit: “No podem apujar el salari un 40%, però podem ajustar-lo”. “Si pagues cacauets, tindràs mons. Apel·le a la valentia”, ha insistit.
Ridaura (Stadler): “Gestionar talents implica gestionar egos. No podem contractar més de dos o tres Messis”
Per la seua banda, Ridaura (Stadler) ha apuntat a un altre problema valencià, més vinculat a la forma de ser: “Als valencians no ens agrada moure’ns, eixir de València, som poc inclinats a la mobilitat. A més, no ens creiem que siguem capaços de fer les coses bé. Les empreses ens estem aprofitant d’això per pagar menys”.
Coincideix que “és molt complicat portar a gent de Madrid o Barcelona quan el preu del lloguer està tan a prop i els salaris són un 30-40% més baixos”; ara bé, admet que no veu “una raó per mantenir eixos nivells salarials a València”. En tot cas, ha apostat per invertir a fitxar ‘estrelles’, però d’una forma limitada: “Gestionar talents implica gestionar egos. No podem contractar més de dos o tres Messis per empresa o departament”.
Chico (Coca-Cola): “Les generacions són distintes”
No obstant això, Chico (Coca-Cola) veu potencialitat en la generació millennial: “Les generacions són distintes. Abans els treballadors et demanaven que els seus fills també entraren en l’empresa; ara, abans inclús que pel salari, et pregunten per plans de formació o per la seua participació en projectes”.
Saiz (Grupo Martínez): “Actualment no hi ha alineació entre el que necessita l’empresa i les aptituds per a les quals preparen els centres de formació”
Saiz (Grupo Martínez) ha fet una crida a millorar la col·laboració amb els plans formatius, tant d’FP com de la universitat: “Actualment no hi ha alineació entre el que necessita l’empresa i les aptituds per a les quals preparen els centres de formació. Volem treball en equip, flexibilitat, responsabilitat... ara demanem a recursos humans que posen el focus en les aptituds, més que en la formació que tenen”.
El ‘Mapa del talent’
El Mapa del talent a Espanya està fet a partir de 52 indicadors que s’agrupen en sis pilars fonamentals que condicionen el talent de cada regió: facilitar (entorn regulador, de mercat), atraure (apertura externa i interna), créixer (educació formal i no formal), retenir (sostenibilitat, estil de vida), capacitats (qualificacions de nivell mitjà, ocupabilitat) i vocacions tècniques i coneixement (impacte del talent, qualificacions superiors).
Índex de Talent. Rànquing global per CC.AA. 2017 (puntuació)
Font: Cotec/IVIE
La comunitat que encapçala el rànquing, Madrid, ocupa el primer lloc en “atraure”, “créixer”, “capacitats tècniques” i “coneixement”. Navarra lidera en “retenir” i País Basc, en “facilitar”. Per tant, el talent es concentra sobretot en la capital espanyola i en el nord.
Catalunya, Illes Balears i País Valencià han de reforçar la “retenció”
Segons l’informe, Catalunya té “una posició molt destacada en tots els aspectes del talent”, tot i que “hauria de posar el focus en la retenció”. Per a aconseguir-ho, proposen fomentar la “seguretat ciutadana”, reduir la bretxa salarial, fomentar el lideratge de les dones i augmentar la població amb educació secundària.
Sobre el País Valencià, l’estudi veu “facilitats per al creixement del talent”, però amb “un poder de retenció limitat i un impacte moderat”. Per reforçar la seua posició, proposen reduir la bretxa entre remuneració i productivitat, afavorir l’accés de dones a lideratges i augmentar la despesa en protecció social i protecció mediambiental.
Per últim, les Illes Balears -que ocupen el lloc número 11- tenen un “posicionament poc favorable”, ja que només un dels sis pilars està de damunt de la mitjana espanyola, “atraure”: “Això evidencia que la regió és un pol que atrau talent, però sense incentius perquè continue desenvolupant-se en el seu territori”. Proposen millorar l’eficàcia de l’administració, més transparència al sector públic, promoure l’educació superior i més inversió en R+D+i.