L’startup valenciana Orbital EOS ha assolit, quasi acabada de néixer, una gran fita: va ser una de les quatre guanyadores, a principis de juliol, de la prestigiosa ESA Startup Competition que organitza l’Agència Espacial Europea (ESA) i que es dirigeix a les startups europees que utilitzen tecnologia espacial per desenvolupar serveis i productes innovadors. Aquesta plataforma empra un algoritme propi d’intel·ligència artificial i les imatges de satèl·lits òptics i radars de l’ESA i la NASA per detectar la contaminació marina en tot el món i treballa dins de l’acceleradora GoHub, de Global Òmnium. Com ha arribat tan lluny, en tant poc de temps?
Un dels cofundadors de l’empresa, Juan Peña, admet que tot el que estan vivint aquestes darreres setmanes “és una absoluta passada” i que estan “en un núvol”. La startup va començar a funcionar com a projecte fa dos anys, encara que la van donar d’alta com a empresa en juny de 2019. Peña treballava en Salvament Marítim amb el segon soci, Pablo Benjumeda, i es van aliar amb un tercer, Alejandro Mengual, a qui van conéixer en la Universitat de València. Hui ja són cinc persones treballant a l’startup. Entre els tres fundadors van invertir 20.000 euros, als que s’afegeix la inversió -que prefereixen no concretar- de Global Omnium.
De salvar vides en el mar a vigilar la contaminació
Així que Orbital EOS va néixer, “literalment”, “a 4.000 peus sobre el nivell del mar”. Peña explica que a Salvament Marítim tenien la funció de detectar la contaminació en el mar, per petroli i els seus derivats. No obstant això, en els últims quatre anys pràcticament només es dedicaven a “buscar pasteres en el mar”: “Vam veure que era un repte a resoldre. El problema és que has d’estar vigilant durant molt de temps la mateixa zona i necessites un nivell de detall molt bo per poder detectar aquestes embarcacions tan xicotetes. Hui dia és molt complicat fer-ho amb satèl·lits que volen a 700 quilòmetres d’altura, però en quatre anys, serà possible”. De fet, creu que “haurà millorat” tant la tecnologia, amb més presència de satèl·lits per la baixada dels preus, que tendirem a què les seues imatges siguen “una commodity”: “Quasi et faràs una selfie amb un satèl·lit. Però el valor no estarà en la imatge, sinó en la informació que extraus d’ella”.
Peña: “Quasi et faràs una selfie amb un satèl·lit. Però el valor no estarà en la imatge, sinó en la informació que extraus d’ella”
Per tant, el projecte “va néixer amb el repte de ser capaços de salvar vides en el mar”, però com que encara no és tècnicament possible, van assumir un altre repte molt important: detectar la contaminació en el mar que “s’escapa de les capacitats d’un avió”. Aquests, explica Peña, són “ferramentes molt potents”, però “tenen limitacions d’autonomia” i no poden volar on volen per les regulacions de l’espai aeri: “A vegades ens trobàvem una taca just en l’espai aeri entre Espanya i el Marroc i no podíem entrar a caracteritzar eixa contaminació”.
Així que van pensar a volar més alt: “Vam aprofitar l’onada de la democratització del sector espacial, sobretot fomentats per la Comissió Europea, on les dades dels satèl·lits són de lliure accés. Per altra banda, ara a la indústria privada és molt més barat i accessible llançar un satèl·lit a l’espai, i inclús construir-lo: ja n’hi ha startups que els fan!”. D’aquesta manera, van veure “l’oportunitat” d’obtenir moltes dades i tenir “més capacitat d’observació de la Terra de manera diària i a escala real”.
La seua startup no només facilita “bona informació i de qualitat” del mar de tot el món, sinó que ho fa “de manera àgil, intuïtiva, perquè la puga entendre qualsevol persona”. “Jo no he de ser un expert en satèl·lits o en contaminació per poder entendre la informació”, diu Peña que això és el que busquen. Lògicament, aquest control és més econòmic que fer-ho amb un avió, que té un cert nombre d’hores de vol programades al mes; aquest sistema utilitza constel·lacions de satèl·lits -públiques i privades que en compren- i la capacitat de vigilar una zona “es multiplica per 100” i sense haver de desplaçar-se.
Una startup “internacional de naixement”
Ara mateix, Orbital EOS no està buscant inversió, sinó que està “en fase precomercial”: la seua “prioritat” és “trobar el seu encaix en el mercat”, on aporten valor. Els seus potencials clients són, per una banda, la indústria de l’extracció i transport de petroli, que “té plataformes en el mar i necessita vigilar el seu compromís mediambiental i que no tinguen fugues” en cap dels seus processos; i per altra banda, “les autoritats que tenen el mandat de vigilar les activitats que es desenvolupen en el mar i que no n’hi haja activitats que generen contaminació marina”. Peña assegura que durant dècades, moltes embarcacions “han llançat els residus oliosos a la mar” per evitar pagar les taxes de processar-los adequadament als ports. Amb els avions de Salvament Marítim assegura que es va produir “un efecte dissuasiu prou important”, però així i tot, aquesta pràctica “segueix sent habitual, i fora d’Europa, encara més”.
Amb Orbital EOS es pot arribar a tot el món i analitzar la informació de tota la mar. Per això, a Peña li fa gràcia quan li pregunten per la internacionalització de l’empresa: “Ens costa exactament el mateix controlar la costa d’Austràlia que la costa de València. Som una startup internacional de naixement. De fet, estem en negociacions amb empreses del petroli de Brasil, de Colòmbia o amb una agència mediambiental dels Emirats Àrabs”. Desvela que també estan mirant de col·laborar amb Interpol en la seua línia de treball sobre el delicte mediambiental.
El seu fundador apunta que “ens costa exactament el mateix controlar la costa d’Austràlia que la costa de València. Som una startup internacional de naixement"
L’startup valenciana no acabarà la seua tasca en el control del mar. Peña avança que també estan treballant -encara en fase prototip- amb una altra línia de detecció precoç d’incendis, que podria arribar en un any. Si a això li afegim l’ajuda a salvar vides humanes en el mar, tot apunta que podrien acomplir el seu “somni” empresarial: “Utilitzar la tecnologia espacial per millorar la vida en la Terra”.
El “somni” de l’empresa
“Pot sonar molt utòpic, però amb eixa voluntat va néixer l’empresa. Estem absolutament convençuts de què l’espai començarà a aterrar en el sentit que serà una cosa que usarem de manera quotidiana. Ja passa amb el GPS, rebem una informació que està allà, en l’espai. Creiem que amb l’observació de la Terra passarà el mateix: millorarà l’agricultura, serem capaços de predir la salut del planeta, de reduir la contaminació en el mar i de rescatar persones”. “Tot això arribarà, però encara n’hi ha colls tecnològics que són difícils de resoldre. I ens agradaria estar allà com un referent”, desitja Peña.
De moment, ho tenen tot de cara: amb GoHub accedeixen a les xarxes comercials de Global Omnium, a més de rebre acompanyament i assessoria; i ara entraran en un programa de mentoria de l’ESA que forma part del premi que han guanyat. A més, en maig de 2021 aniran al Global Space Congress que se celebrarà en Abu Dabi i que creuen que els donarà “molta credibilitat com a empresa”. I a més, seguiran amb la ferma voluntat de voler millor el món.