Toquen les campanes de l'Ajuntament i ells fan un recés. Silenci.
-"No crideu, que no se'ns escolta".
-"Ara!", diu un altre.
Són els iaioflautes valencians que cada dilluns es manifesten vestits amb jupetins grocs davant del balcó municipal per exigir, a qui toque, unes pensions dignes. Quan jo m'aprope a saludar-los estan llegint el manifest en alta veu, sense megàfon perquè s'ha espatllat. "Vosaltres els joves no sabeu el que ha de venir. Com apliquen la motxilla austríaca esteu perduts", solta un dels jubilats. PAM. Cop a la meua presumpció d'ignorància. L'edat és sàvia, benvolguts lectors, perquè de la motxilla austríaca me'n parla el jubilat amb idèntica pedagogia que l'emprada per Marta Escobar en el reportatge que VIA Empresa va publicar fa uns mesos per explicar en què consisteix aquest sistema de fons per al treballador.
Però a banda de manifestar-nos, aquesta setmana també hem anat de festa, que d'això els valencians en sabem una miqueta. La celebració dels Premis AJEV 2019 ha estat una encertada trobada de l'ecosistema emprenedor valencià en el districte tecnològic de València, la zona marítima del Grao. La cita nocturna arrencava amb un photocall en què la primera fotografia se la feia el president d'AJEV, José Vicente Villaverde, amb els seus pares. Un gest que parla de nosaltres: ací som així, molt de casa, propers i sentits. Ho demostra Salvador Navarro, president de la CEV, quan li pregunte què li semblen aquest tipus de 'saraus': "És important en un món globalitzat que estiguem tots junts i hem d'aprofitar aquests actes. Acabarà això i encara aniré a un altre acte però aquesta és una professió de relacions i cal estar i aprofitar les trobades", reconeix. De fet, m'explica que dilluns estarà a Barcelona per presenciar a la seu de Foment el lliurament dels Premis Ferrer Salat.
Salutació de dirigents d'AJEV i responsables empresarials i institucionals al photocall dels AJEV 2019 | NNG
Salvador Navarro (CEV): "És important en un món globalitzat que estiguem tots junts, hem d'aprofitar aquests actes"
Eixa proximitat també es nota en els discursos dels guanyadors, dels encarregats de lliurar els premis i, fins i tot, en els dels dirigents. "AJEV som tots i junts tots serem més forts", afirma Villaverde en la cloenda de l'acte. Segons després el públic es posa en peu embogit per la música del DJ que punxa dalt de l'escenari. Estar en l'espai La Mutant i no ballar se li devia estar fent estrany a més d'un, com va reconéixer algun empresari sense gens de vergonya.
Matí. En un forn de barri. On es polsa el sentir del poble, diuen. Dues jubilades prenen café amb llet, conversen sense a penes mirar-se. "I Mercadona ha pujat moltíssim. Ahir vaig comprar pollastre, una quarta de pernil i dos brics de llet: 19 euros!", comenta una amiga a l'altra. També parlen dels pisos ocupats al barri d'Horta de Barcelona, "quina barbaritat! Estaven plens de fem!". Horta és un barri com aquest en què elles xarren i jo pare l'orella com sempre faig quan sóc només uns dits teclejant un Mac en una taula de bar.
I Mercadona és una eminència a València. És el nostre supermercat, on comprava la gent del barri quan hi havia diferent cartelleria a les seues botigues i el lema era SPB, el conegut 'Siempre Precios Bajos'. Ara Mercadona segueix sent emblema de preus baixos, però impulsa startups, gestiona escoles de negoci i inverteix en negocis d'emprenedors valencians consolidats, com aquesta setmana han fet amb foodVAC. 400.000 euros de la butxaca de Juan Roig i Hortensia Herrero per impulsar aquesta empresa de la Pobla de Vallbona, municipi a 25 minuts en cotxe de Tavernes Blanques, on està el centre neuràlgic de la reina dels productes Hacendado. Tot es queda en casa.
En la Pobla de Vallbona, per cert, ha guanyat VOX aquests últims comicis. Un 22,25% dels vots, per davant del PSOE, PP i Podem, en aquest ordre. Si... La política ens ha deixat una setmana llarga. Des de diumenge han passat moltes coses. El triomf en vots de l'extrema dreta, el tall de l'AP-7 a La Jonquera, el preacord de Govern, la caiguda de Rivera... tot tindrà conseqüències econòmiques. Com ha convençut Vox, sent un mena de flautista d'Hamelin, a més de tres milions de persones és feina d'anàlisi d'altres mitjans, però a VIA Empresa ens interessa saber què passarà al Congrés dels Diputats quan les polítiques progressistes del (possible) nou Govern xoquen amb els seus principis: recordem que la formació proposa, per exemple, reduir el 10% de les cotitzacions de les empreses per a nous contractes indefinits en cas de treballadors de nacionalitat espanyola a l'atur. Nacionalitat 'española', ben matisat.
Aleshores, què fem amb eixe talent internacional que volem que integre les nostres empreses, que sacsege el nostre mode de fer per enriquir la nostra economia? Seria interessant que molts escoltaren a gent com Ana Revenga, doctora en Economia por la Universidad de Harvard i llicenciada en Matemàtiques i Economia pel Wellesley College, perquè aquest dimarts en l'últim Diàleg IVIE-Fundació Ernest Lluch (al qual va assistir el nostre col·laborador Joan Majó, com a president de la Fundació) afirmava que "el 10% de les patents de tot el món estan desenvolupades per persones que no treballen al seu país".
Majó, a l'esquerra, en la foto de família de l'últim Diàleg IVIE-Fundació Ernes Lluch | Cedida
Qui no plora no mama, diuen. Per això, al nou Govern, aquests dies Joan Ribó li ha demanat que complisquen amb els "deures pendents" amb la ciutat de València: "L'assumpció del deute de la Marina, l'avanç en les infraestructures ferroviàries que necessita la nostra ciutat, o la posada en marxa d'un contracte-programa per a millorar la mobilitat en tota l'àrea metropolitana". Exigències vàries, com la que el mateix alcalde fa també durant l'homenatge a les persones grans de la ciutat: "És de justícia retornar-los tot este esforç amb unes pensions dignes i iniciatives com la teleassistència (...)", expressa Ribó. A fora, els pensionistes, criden: "¡Gobierne quien gobierne, las pensiones se defienden!". Escridassen a la mateixa hora que el discurs de l'alcalde. S'escoltarà la proclama a dins?