"El Pla Marshall de la nostra època". "El tren que no es pot perdre". "El cotxe no passarà de llarg perquè ens enxamparà preparats". Són només algunes de les metàfores que s'escolten aquests dies al voltant dels fons europeus de recuperació -xifrats en 140.000 milions d'euros, recordem- que han d'aterrar a l'Estat. Si a Catalunya, el Govern defensa que un dels grans objectius d'aquests recursos és reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari, al País Valencià les ajudes es veuen com un manà que servirà per a transformar el teixit productiu.
Ho ha explicat aquests últims dies Juan Ángel Poyatos, director general de Coordinació de l'Acció del Govern de la Generalitat Valenciana, en l'acte Recuperació, fons europeus i Comunitat Valenciana, celebrat a l'hotel Westin de València organitzat per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) i la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats (FVEA).
El medi ambient, la clau
Una de les propostes arriba de la mà de l'Estratègia Valenciana d'Hidrogen Verd, en què participen 18 empreses valencianes treballant perquè els seus projectes entren en la convocatòria del Govern espanyol per al finançament a través del fons Next Generation UE. Ací hi participen l'Autoritat Portuària de València, Ascer, Anffecc, Enagas, Naturgy, Iberdrola, Grupo Gimeno, Etra I+D, Smart Energy, Stadler, ITE, Ampere Energy, BP, Ube, Baleària, Vectalia, Aerocas i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
El clúster ceràmic, per exemple, és un dels que tenen, segons Poyatos, una situació més privilegiada per ser ja líders al mercat. Però, reconeix, "ara per ara el sector té una espasa de Dàmocles al damunt i la seua participació en aquest programa ajudarà perquè l'hidrogen siga també una font d'energia... Per això cal acompanyar aquells sectors perquè puguen aprofitar totes les oportunitats".
Un moment de l'acte celebrat al Westin | AVE
Precisament Ascer ha explicat aquest dilluns la situació del sector, que representa el 14.4% del PIB industrial valencià i que encara té més importància a Castelló, on arriba al 20%. Les xifres, i la valoració qualitativa d'elles, les ha donat a conéixer el president d'Ascer, Vicente Nomdedeu, qui opina que "les fortaleses són més grans, però les debilitats són contínues". A hores d'ara, el sector ha reduït en 2020 un 7% la producció, sobretot per l'impacte del mercat exterior, que representa el 75% del seu volum de negoci.
Tornant a l'estratègia post-Covid, Poyatos ha defensat que el turisme, baluard de l'economia valenciana, també pot tenir una gran oportunitat amb els fons europeus, ja que argumenta que "qualsevol classe de sector és capaç d'aprofitar el moment, perquè la clau està en no donar un pas quan la resta de l'economia el fa; al final generarem més distància", explica.
Poyatos: "Qualsevol sector és capaç d'aprofitar el moment, perquè la clau està en no donar un pas quan la resta de l'economia el fa"
Per la seua part, la directora de l'Institut d'Investigació Socioeducativa Francisco Ferrer, Esther Moreno, comenta en la taula de debat posterior que la sostenibilitat està damunt de la taula, "i hem de preguntar-nos quins aspectes ens poden afectar en l'àmbit de l'empresa, però també en les relacions personals, etc. perquè és important generar una ètica d'empresa que es puga assumir".
Participants en la taula d'empresaris | AVE
En relació, Poyatos detalla que "el Plan España té grans línies palanca que d'alguna manera vénen a plasmar; el futur passa per la digitalització i per l'economia baixa en carboni" i recorda a les empreses que "sabeu molt millor que nosaltres que les empreses han de treballar en sostenibilitat, però això no es descobreix ara, sinó que ens obligaran".
I si en el nou paradigma tothom insisteix que la sostenibilitat serà important, la digitalització no es queda enrere. José Miguel Rosell, empresari fundador de S2 Grupo, intervé en l'acte i es pregunta si, realment, tenim l'ecosistema preparat. "Nosaltres vam nàixer amb dos enginyers industrials des de zero, la qual cosa el que més ha costat és créixer, però el que veig és que hi ha molt de moviment empresarial, hi ha molt i molt bo, però el problema que tenim és que quan comencem a créixer, no tenim els instruments adequats".
Resumint, Francisco Segura, president de Grupo Segura, manté que "el més important és saber cap a on anem. Estem definint cap a on anem, la descarbonització, el medi ambient, etc. un terç dels fons aniran per a medi ambient, l'altre terç per a digitalització i un altre per a altres...", recorda. I és que com assegura la vicepresidenta d'AVE, Agnès Noguera, "és moment de pensar en gran, estem en una oportunitat d'or per a afrontar una renovació que el país necessita; per tant, busquem aliances de les quals es beneficie el conjunt de la societat perquè ens juguem molt, unitat política i social".