Rosana Perán calça vambes blanques i vesteix casual, tot i ser una alta executiva, la vicepresidenta de Pikolinos, firma de calcer alacantina present a 50 països i amb una facturació que ja supera els tres dígits. El seu llenguatge corporal i la seua manera d'expressar-se demostren que la mirada va més enllà. Viatja sovint i està acostumada al networking -això que han vingut a fer a Fira València, durant dos dies, els assistents de Forinvest, on l'entrevistem- i ho fa entre iguals. "Vaig començar fa deu anys a moure'm en el món de l'empresa. Era molt jove, tenia 33 anys, era dona i estava embarassada. Tots els empresaris tenien de 55 anys per a dalt", recorda. Segons l'empresària, avui dia encara se sorprén. "Pensava que moltes coses estaven superades, però encara em falten dones. És una pena haver d'estar parlant d'això en els anys que estem. Dins de l'empresa ho note menys però quan vas a fora, en alguns cercles, encara continuen faltant dones. I cal continuar treballant perquè això no siga un titular", afirma amb naturalitat. Res més a afegir.
Què fa una firma com Pikolinos en Forinvest?
Nosaltres al final som una empresa i una de les potes importants de Forinvest són els empresaris. Llavors al final crec que nosaltres també formem part d'aquest teixit que està cohesionant Forinvest.
Quina sensació té després d'aquesta primera experiència?
La sensació és molt positiva, m'ha agradat sobretot l'esdeveniment de la Nit de les Finances, em va agradar molt perquè estava tothom, el món polític, la part financera, les asseguradores, els empresaris... estàvem tots. Falta aquesta unió més real a l'hora del treball, de definir quins són els objectius perquè és veritat que l'empresari té el seu treball i té com a objectiu generar ocupació i fer continuar creixent l'empresa però al final tots units és com es pot arribar molt més lluny. Una mica és això, aquesta unió en el treball, per exemple que les entitats financeres no et lleven el paraigua, que els polítics no et posen pedres en el camí... que hi haja una cohesió real.
"La unió en el treball és important perquè les entitats financeres no et lleven el paraigua o els polítics no et posen pedres en el camí... que hi haja una cohesió real"
I aquesta cohesió l'afavoreixen trobades com la d'aquesta setmana? Forinvest cerca networking, que al final és el que volem tots. Va bé tindre aquesta relació per a quan arriben les pedres i la pluja, no?
Si, jo crec que sí, perquè un espai com aquest et permet conéixer a cadascun dels sectors. És una forma més distesa de conéixer a les empreses, a les entitats financeres i com funcionen, moltes vegades els motius o perquès d'algunes decisions, llavors crec que sempre aquest tipus de fòrums ajuda a entendre'ns i a comprendre'ns molt millor. I a partir d'ací s'estableixen les bases per a poder treballar junts.
Rosana Perán és la segona generació de Pikolinos | Pikolinos
El de Forinvest és un premi a la trajectòria empresarial. Però és molt jove encara...
Entenc que sóc la imatge dels tres germans, diguem-ne la imatge de Pikolinos, però entenc que encara que m'ho donen a mi és a tot el grup Pikolinos, a la trajectòria de totes les persones que han estat i que estan en el món Pikolinos i que fan que siguem una empresa referent en el sector calçat, que siguem la marca número 1 a Espanya. Però ja no és tant a mi, perquè jo recull el premi com a imatge de l'empresa, és més a totes les persones que estem dins de la casa. Cita a Pikolinos, la marca que a més és la seua empresa familiar.
En alguns fòrums, com el de la Càtedra d'Empresa Familiar UVEG-AVE, l'hem sentida dir allò que "a vegades, quan prenem decisions, caldria preguntar-se si no som nosaltres els equivocats". Com gestionen en una empresa com la seua aquest tipus de conflictes?
És veritat que la nostra és una empresa familiar, però perquè la poses en context, encara que el meu pare la va constituir en 1984, en 1986 ja teníem el primer director general, l'empresa ja estava professionalitzada. Això et permet al final treballar, encara sent una empresa familiar, d'una forma més metòdica, més professional a l'hora de prendre les decisions i encara que tenim l'esperit i la flexibilitat a l'hora de prendre les decisions, és sempre amb aquell nivell de professionalitat que t'aporta. Ens podem equivocar, com a persones també ens podem equivocar i l'empresa és una mica el mateix però l'important és que tingues uns valors i sàpies d'on véns, així que l'important és que en la presa de decisions no ho oblides. No solament generar negoci és important, cal fer-ho en el marc i amb la filosofia de la teua empresa.
"Vaig començar fa 10 anys a moure'm en el món de l'empresa. Era molt jove, tenia 33 anys, era dona i estava embarassada"
Quines peculiaritats té la família Perán com a família empresària? Què aporta a Pikolinos i què els aporta la marca?
Al final Pikolinos i la família Perán és el mateix. Nosaltres no ens comportem fora de Pikolinos d'una altra forma, som naturals. La veritat és que els tres germans i els meus pares coneixem pràcticament a tots els empleats, per nom i cognom, i som molts: som 700. Aquesta és la proximitat, que també la tenim quan eixim de l'empresa. El que ens pot diferenciar? No tenim por al canvi, ens agrada buscar com millorar, el "no" intentem que no existisca... Els equips i les persones són el més important. Les persones que millor et poden aportar idees sempre són els equips i escoltar-los, no solament en la part professional si no quan tenen problemes, és important, continuar estant al seu costat. Crec que la diferència és la nostra manera de fer les coses i no és obligat, realment ho sentim així perquè ho hem aprés dels meus pares.
Rosana Perán, en la zona exterior de Fira València | NNG
Quin paper tenen ells ara en l'empresa?
El meu pare està jubilat.
Però les jubilacions de fundadors d'empresa ja sabem com són...
(Riu) No, no, no. Ell oficialment està jubilat des de 2016, però sí que és veritat que el relleu va començar fa temps. Teníem reunions familiars, definíem quines eren les normes que havíem de complir els fills per a poder entrar a treballar com que havíem de tindre un pla de carrera.
"El que ens pot diferenciar? No tenim por al canvi, ens agrada buscar com millorar, el "no" intentem que no existisca... "
Quin era el recorregut? A què estaven obligats?
No estàvem obligats a res, les normes les vam posar nosaltres però no eren obligacions. Parlar dos idiomes i treballar durant dos anys en empreses fora de Pikolinos i després ja podíem començar en l'empresa eren les normes. En el meu cas, el meu pla suposava haver d'estar tres mesos en cadascuna de les empreses del grup i després en la matriu, passant per tots els llocs de treball i fent un informe de recomanacions, perquè venia del món de l'auditoria. I van ser quasi dos anys per a poder estar dins de l'empresa en el meu primer lloc de treball.
Van ser exigents.
Crec que quan participes en alguna cosa et compromets a poder realitzar-ho, si no planifiques, és una imposició i sempre et costarà una mica més. No va ser un camí de roses, però nosaltres acordarem això. Perquè et faces una idea la tercera generació tenen 1 any, 3 anys i 11 anys, respectivament, i l'any passat ja vam signar el protocol familiar de la 2a generació a la 3a. I encara que en aquest cas no hem comptat amb ells, ara hem acordat com començaran a participar en les reunions familiars, etc. Volem regles perquè ja som tres germans, no és el meu pare sol, però ells tindran la mateixa llibertat que vam tenir nosaltres. Per als nostres fills serà igual perquè l'important en la vida és ser feliç amb el que fas i sentir-te còmode, perquè ells sempre tindran Pikolinos d'una forma o una altra, perquè seran accionistes. Si treballes és perquè t'integres i sents el projecte i jo crec que per als tres germans el més important és que Pikolinos no ha sigut el germanastre sinó que ha nascut amb nosaltres i és part de nosaltres també.